Resultats de la cerca
Es mostren 3882 resultats
Palau Reial de l’Arboç
Art romànic
Al bell mig del Carrer Major es trobava el Palau Reial, edificació que al principi del segle XVI 1537 era totalment arruïnada patis antigament anomenat lo Palau Reial D’aquest palau reial tenim la primera notícia en el document en què Pere II III confirma a Ferrer de Girona el càrrec de batlle i li encarrega la custòdia del seu palau i la recaptació de les seves rendes l’any 1208 En tornem a tenir notícies el 1339, data en la qual el rei Pere III IV, si Bernat de Muntanyans no compleix el pacte sobre el manteniment del seu palau, autoritza el comú de l’Arboç a no respectar la franquícia…
Capella de Sant Salvador (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Petit edifici d’una sola nau i un absis d’alçada parella a aquesta, tot cobert amb les clàssiques lloses Arxiu Gavín La capella de Sant Salvador és al cim del serrat que domina el poble d’Estorm, des d’on s’hi arriba per una pista d’uns 3 km JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG210629 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no ens han pervingut notícies escrites de la capella de Sant Salvador MLIC Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular Al centre de l’absis hi ha una finestra paredada de doble…
Castellarnau (Farrera)
Art romànic
Aquest castell era situat al sud del terme municipal, prop del riu de Romadriu, en un petit contrafort secundari a 1 650 m d’altitud L’any 1987 se’n descobrí l’emplaçament exacte El Castellarnau és esmentat per primera vegada l’any 1087 quan l’ardiaca Guillem Arnau en féu donació a la canònica de la Seu juntament amb els castells de Romadriu, Colomers i Serret, situats a la Ribalera Si l’antropònim que l’identifica castellum Arnalli ens remet al seu pare, Arnau Dacó, justificaria la distinció que s’estableix amb els altres tres castells d’origen vescomtal traspassats a la seva mare…
Ermites de Tordera
Art romànic
L’antic municipi i terme parroquial de Tordera disposa d’un conjunt notable d’ermites, a més de les ja detallades de Sant Andreu i de Sant Vicenç, que deuen respondre a un antic moviment eremitic o a algun altre fenomen no estudiat D’algunes d’elles, com la de Sant Ponç , molt característica per la seva estructura, amb un bonic atri de dotze columnes fet el 1729 i altres notícies gravades a la capella dels anys 1615 i 1737 i per l’aplec que s’hi fa cada any el dia 11 de maig, es creu que deuen tenir un origen a l’època medieval o romànica, però no es pot comprovar ni per la…
Sant Sadurní de Gramenet (la Torre de Cabdella)
Art romànic
En la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri de l’any 966, consta l’església de Sant Martí a la vall d’Estaon, l’actual Sant Martí de la Torre de Cabdella, amb les esglésies de Santa Coloma i Sant Sadurní esment que ens porta a suposar que aquest Sant Sadurní pot correspondre amb Sant Sadurní de Gramenet L’any 1224 l’abat Frèdol de Gerri signà un acord amb Guillem de Miralles sobre les qüestions que tenien els seus vassalls respectius, de Gramenet i Ancs Desconeixem en quin moment Gramenet deixà de pertànyer al monestir de Gerri, però l’any…
Sarcòfag estrigilat amb tabula ansata (Tarragona)
Sarcòfag de pedra calcària amb tabula ansata central anepigràfica, datat a la primera meitat del segle V Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1927, actualment es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 54 És de pedra calcària i fa 2,11 × 0,59 × 0,59 m Es podria datar a la primera meitat del segle V És un sarcòfag sencer amb tabula ansata central de peu motllurat, similar a la que presenta el sarcòfag de Leucadius, però anepígrafa, i amb les quatre màndorles…
concepte universal
Lògica
Concepte que no es refereix a cap individu o singular, a un sol ens concret, ans a un conjunt d’individus (classe, gènere, espècie, etc) o a quelcom abstracte (qualitat, relació, etc.).
També anomenat noció genèrica , idea i entitat abstracta i oposat a l’individual, particular i singular, el concepte universal ha estat objecte de les més vives polèmiques al llarg de la història de la filosofia des de Plató i Aristòtil, sobretot a l’edat mitjana, pel que fa a la determinació del seu estatus ontològic Així, l’anomenada qüestió dels universals determinà el que hom pot caracteritzar com a triple posició ontologicognoseològica davant el problema d’una banda, la del realisme exagerat sovint denominat simplement realisme , que estableix l’existència dels universals en ells…
comunitat autònoma
Dret administratiu
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern segons la constitució de 1979 (autonomia).
Relació de comunitats autònomes Andalusia Aragó Astúries Canàries Cantàbria Castella i Lleó Castella-la Manxa Catalunya Ceuta Extremadura Galícia Illes Balears Madrid Melilla Múrcia Navarra el País Basc el País Valencià la Rioja
Castell cartoixa de Vallparadís (Terrassa)
Art romànic
Situació Detall del parament del mur de llevant, amb espitlleres disposades en ziga-zaga D Ferran Aquest castell es troba al vessant est del torrent de Vallparadís, avui al mig del nucli urbà de Terrassa, i això no ens permet veure clarament les característiques del paisatge on fou bastit Malgrat que només és construït a uns 300 m d’altura i que tres de les seves façanes són en un lloc avui pla, cal pensar que en els orígens era situat estratègicament, ja que pel costat de ponent dominava tot el barranc de Vallparadís on durant el segle XII trobem documentada l’existència dels horts i els…
Mas de la Guàrdia (Calders)
Art romànic
Situació Aquest mas, avui convertit en restaurant, és el centre d’una urbanització anomenada el Serrat de la Guàrdia, la qual, juntament amb una altra de més recent denominada la Vista del Pirineu, s’estén a la banda septentrional del terme entre les dues carreteres que, venint de Manresa, incideixen a Calders per a arribar a Vic Long 1°58’32” — Lat 41°47’06” Hom hi arriba per qualsevulla de les dues carreteres esmentades, tot desviant-nos per qualsevol dels trencalls que es desvien cap a la urbanització, la qual cosa hom pot fer des del quilòmetre 41 venint d’Artés i des del quilòmetre 15 si…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina