Resultats de la cerca
Es mostren 4578 resultats
Arthur Colley Wellesley

Retrat del duc de Wellington, oli sobre tela de Thomas Lawrence (1815)
Història
Militar
Política
Militar i polític britànic.
Fill del primer comte de Mornington És més conegut com a duc de Wellington , títol que rebé el 1814 Les corts de Cadis el crearen 1812 duc de Ciudad Rodrigo i gran d’Espanya, i fou creat també príncep de Waterloo als Països Baixos i duc de la Victòria, duc de Douro, marquès de Torres Vedras i comte de Vimiero a Portugal Terratinent a Irlanda, ingressà a l’exèrcit 1787, i aviat ascendí a tinent coronel 1793 Governador britànic a l’Índia 1793-1805, reduí les darreres resistències a la dominació britànica i fou ascendit a general 1801 Tornà a la Gran Bretanya, i fou diputat 1806 i…
prussianisme
Història
Caràcter de l’exèrcit prussià, basat en la despersonalització, l’obediència cega i la instrucció inflexible.
Imitat per molts militars estrangers, pels èxits bèllics de Prússia al s XIX, fou típic de les tropes alemanyes fins el 1945
remuntar
Militar
Proveir de nous cavalls o muls (la cavalleria de l’exèrcit o d’un cos muntat).
artificier | artificiera
Militar
Soldat o caporal especialment instruït per al maneig de munició i d’explosius en l’exèrcit.
A l’arma d’artilleria hi ha els artificiers preferents, que són sotsoficials
Unión Militar Española
Història
Organització clandestina de dreta creada al principi del 1934 entre els oficials de l’exèrcit espanyol.
Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels oficials en actiu…
campanyes del Sinaí

Ocupació israeliana del Sinaí i etapes de la devolució
© fototeca.cat
Militar
Operacions militars efectuades a la península del Sinaí per l’exèrcit israelià en les guerres araboisraelianes
.
La primera 1956 comportà una pràctica ocupació del desert 120 km de profunditat en tres dies per les columnes blindades comandades per Moshé Dayan Les forces de l’ONU restabliren 1956 les línies anteriors de l’armistici del 1949 La més espectacular 1967 portà les forces blindades israelianes fins al canal de Suez en l’anomenada guerra dels Sis Dies, territori que ocuparen fins el 1973, que un sobtat atac egipci obligà els israelians a retirar-se una vintena de quilòmetres a l’interior del Sinaí
Dimissió de Robert Mugabe
Robert Mugabe, un dels líders africans que ha estat més anys en el poder 37, dimiteix la presidència de Zimbàbue Mandatari d’un dels règims més controvertits del món pel seu autoritarisme, va començar a ser qüestionat pels seus propis aliats especialment l’exèrcit a partir del 6 de novembre, quan va forçar la dimissió del vicepresident Emmerson Mnangagwa, suposadament en favor de la seva esposa Grace El dia 15, l’exèrcit va posar el dictador en arrest domiciliari, i el 19, el partit oficialista ZANU el va substituir a la presidència per Mnangagwa El dia 24, Mnangagwa…
Alexandre Karadjordjević de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1842-58), fill de Jordi I de Sèrbia.
Fou oficial de l’exèrcit rus El 1842 fou elegit per a substituir Miloš Obrenović com a príncep de Sèrbia El seu regnat representà l’època de consolidació del principat, durant la qual el règim recolzà especialment en els funcionaris, la policia i l’exèrcit En política exterior, el seu ministre, Ilya Garachanin, portà Sèrbia a un notable engrandiment territorial Però l’actuació vacillant del príncep a vegades favorable a Àustria i d’altres a Rússia féu que fos deposat 1858 per la Skupština assemblea nacional, que tornà Miloš al tron El 1871, Alexandre fou acusat d’haver participat en l’…
Manuel Belgrano
Història
General argentí, un dels capitosts de la independència de l’Argentina.
Estudià dret a Madrid i a Valladolid Formà part de la junta revolucionària que substituí el virrei 1810 Com a militar, el 1813 triomfà a Tucumán i a Salta sobre els reialistes, però fou derrotat a Vilcapujio Fou destituït i substituït en el comandament de l’exèrcit per José de San Martín Després anà a Europa amb Bernardino de Rivadavia, a fi de gestionar a Madrid i a Londres la independència sud-americana Del 1816 al 1819 fou cap de l’exèrcit del Nord, i després pacificador de la província de Santa Fe, que s’havia aixecat contra el govern de Buenos Aires Fou el…
Josep Duran
Economia
Història
Política
Mercader i polític.
Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d’adroguer a Barcelona i fou l’arrendatari dels tabacs 1702-05 i proveïdor del pastim municipal, com també de bescuit per a l’exèrcit des de la darreria del s XVII Durant la guerra de Successió fou partidari del rei arxiduc Carles III fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar 1709-10 Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge de les tropes filipistes 1713-14 El 1717 tornava a ésser …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina