Resultats de la cerca
Es mostren 1495 resultats
Benjamin Rogers
Música
Organista i compositor anglès.
El 1638 era organista a la catedral de Dublín A partir del 1641 fou cantant i organista a la capella de Saint George, a Windsor El 1664 fou nomenat Informator choristarum al Magdalen College d’Oxford, càrrec que exercí durant més de vint anys El 1669 obtingué el grau de doctor en música per la Universitat d’Oxford La música instrumental de Rogers fou molt ben rebuda per la reialesa, malgrat que es considera una forma una mica degradada de les fantasies angleses més primerenques La seva música sacra, d’estil homofònic i caràcter sobri, comprèn principalment anthems i services , un dels quals,…
Thomas Salmon
Música
Teòric musical anglès.
Estudià matemàtiques al Trinity College d’Oxford, on ingressà el 1664 Després de graduar-se, arribà a ser rector de la parròquia de Mepsal, càrrec que exercí fins a la mort En el seu Essay to the Advancement of Musick 1672 proposà certs canvis en la notació musical tot optant per simplificar-ne l’escriptura, fet que generà una de les polèmiques més enceses de tot el segle XVII Entre els seus partidaris hi havia Anthony Wood, John Wallis, Alexander Malcolm i el famós historiador Charles Burney La Royal Society recomanà l’adopció d’alguns dels principis de Salmon Diversos aspectes de la notació…
Miquel Pardas i Roure
Música
Contrapassaire català.
Resident a Torroella de Montgrí, fou un popular i conegut ballador de contrapassos i sardanes, marxant i botiguer de professió La seva habilitat el feu famós com a cap contrapassaire i com a codificador del sistema de repartició de la sardana llarga, que exposà en el Mètodo per apendre de ballar sardanas llargas , obra publicada a Figueres l’any 1850 i reeditada a la Bisbal el 1878 Sovint acompanyava la cobla de Pep Ventura amb una colla de dansaires És coneguda la seva exhibició davant d’Isabel II en la visita que feu la reina a Montserrat el 30 de setembre i l’1 d’octubre de 1860
François Bédos de Celles
Música
Orguener i investigador francès.
Monjo benedictí Construí un orgue que, més tard, fou installat a la catedral de Bordeus El 1759 fou elegit membre de l’Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat i, poc després, de la de París Va ser assessor en la construcció de molts instruments de mitjan segle XVIII Amb tot, és més conegut pels seus escrits, particularment pel seu famós tractat L’art du facteur d’orgues Aquesta obra constitueix una àmplia i molt ben detallada descripció de l’orgue clàssic francès d’aquell segle Ha estat un dels punts de referència cabdal del moviment modern per a la renovació de l’estètica sonora de l’orgue…
John Denver
Música
Cantautor de country-folk nord-americà, de nom originari John Henry Deutschendorff.
Adoptà el nom artístic de John Denver perquè aquesta era la capital de l’estat on vivia A la dècada dels setanta fou un dels cantants de country-folk més populars, especialment pel disc Poems, Prayers and Promises 1971, on hi havia cançons com Take Me Home , Country Roads i Sunshine on My Shoulders També el feren famós les cançons Annie’s Song i Thank God I’m a Country Boy Enregistrà 25 discos i n’obtingué 15 d’or i 8 de platí A partir de la dècada dels vuitanta collaborà en nombroses iniciatives pacifistes i de defensa del medi Moltes de les seves cançons foren traduïdes al català
Johan Michael Friedrich Rückert
Música
Poeta i orientalista alemany.
Estudià filosofia i filologia 1805-11 i, a partir del 1817, llengües orientals A banda de la seva important activitat com a traductor a l’alemany de clàssics àrabs i perses, cal destacar també la seva obra poètica, excepcionalment voluminosa, que juntament amb la de JW Goethe i H Heine fou la més musicada del segle XIX Entre els compositors que posaren música a la seva obra cal esmentar Robert i Clara Schumann, Franz Schubert, Johannes Brahms i Gustav Mahler, aquest darrer autor del Kindertotenlieder 'Cançons dels infants morts', 1905, famós cicle de cinc cançons extretes d’una sèrie escrita…
Studios
Monestir
Monestir de Constantinoble, fundat, segons la tradició, pel cònsol romà Studios (~463).
Els monjos hi seguien l’observança dels acemetes acemeta Baluard de l’ortodòxia, defensà 471-519 la doctrina del concili de Calcedònia contra el patriarca monofisita Acaci cisma acacià i, més tard s VIII-IX, contra la iconoclàstia, sobretot gràcies a l’obra de Teodor Estudita, que hi introduí una nova regla basada en la de sant Basili i en féu un centre i model de tot el monaquisme ortodox Important centre cultural, famós pels seus copistes i artistes, el seu ordenament litúrgic fou també seguit per molts monestirs bizantins Destruït pels croats 1204 i reconstruït 1290, la seva església…
song
Història
Membre de la dinastia imperial xinesa fundada per Zhao Kuangyin (960), amb capital a Bian (l’actual Kaifeng).
Militarment feble, aquesta dinastia no pogué impedir que els tàrtars del nord creessin un estat amenaçador amb capital a Pequín, regit successivament per les dinasties liao, jin i yuan mongol La invasió dels jins del 1126 marca la fi dels songs anomenats “del nord” a Lin'an l’actual Hangzhou, nova capital, continuaren la dinastia els songs del sud, fins que, el 1279, caigué sota els mongols La cultura arribà a una gran esplendor en aquest període és l’època clàssica de la pintura xinesa, l’època de Zhu Xi, màxima figura del neoconfucianisme, i de Su Dongpo, famós literat, entre molts d’altres
Lluís Cornell i Cardona
Història
Senyor de la baronia d’Alfajarín, d’una família noble de Benasc establerta a la vall de l’Ebre.
Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella 1358-63, i de Martí l’Humà a Sicília Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbò, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix 1357 Es casà aleshores amb Brianda de Luna germana de la qui havia d’ésser la reina Maria de Luna, separada de Lope Ximénez de Urrea tanmateix, l’anullació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i els Urrea
Damas
Cristianisme
Papa (366-384).
Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer Garrotxa Elegit per una part del clericat romà a la mort de Liberi, lluità contra Ursí, elegit per una altra part i finalment bandejat per un decret de Valentinià I Reuní a Roma uns quants sínodes metropolitans per tal de mantenir l’ortodòxia i la disciplina eclesiàstica Tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans, que ornà amb poemes inscripció damasiana que féu inscriure damunt la pedra per un famós callígraf, Furi Dionisi Filòcal Tingué per secretari sant Jeroni Féu construir la basílica de San Lorenzo in Damaso …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina