Resultats de la cerca
Es mostren 1326 resultats
via
Cristianisme
Mitjans de reflexió que hom utilitza per a elevar-se de la consideració de les coses creades a la necessitat de l’existència de Déu.
D’ençà de Tomàs d’Aquino hom en distingeix cinc la primera via , que argumenta a partir del moviment del món per tal d’arribar al Motor immòbil la segona via , que parteix de l’anàlisi de la causa eficient la tercera via , que parteix de la contingència del món creat la quarta via , que parteix de la consideració dels graus de l’ésser analogia per a deduir-ne l’existència de l’absolut i la cinquena via , que parteix de la consideració de la finalitat en el món i en dedueix l’existència d’una intel*ligència absoluta
lidi
Música
Mode del sistema heptatònic que, en la seva representació en forma d’escala, presenta la següent successió de tons (T) i semitons (S): T-T-T-S-T-T-S.
És el mode comú al cinquè autèntic i sisè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tritus 'tercer', perquè és el mode basat en la tercera de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de fa, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions La característica principal del mode lidi és l’interval de 4a aug format entre els seus primer i quart graus S’anomena nota vienesa l' appoggiatura de 4a aug en un acord de subdominant
banquisa
Geomorfologia
Hidrologia
Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.
A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m
elongació

Elongació d’un planeta del sistema solar
© fototeca.cat
Astronomia
Distància angular d’un astre respecte al Sol, o d’un satèl·lit respecte al seu planeta, mesurada per un observador de la Terra estant.
L’elongació és mesurada en graus, a partir del Sol i en la direcció E o W elongació oriental o occidental, respectivament Una elongació de 0° correspon a una conjunció , una de 90° a una quadratura i una de 180° a una oposició En el cas dels planetes inferiors, no es pot assolir la quadratura, sinó que l’elongació presenta uns màxims, la màxima elongació oriental el planeta apareix al capvespre i la màxima elongació occidental el planeta apareix a l’alba Les màximes elongacions orientals i occidentals de Venus van dels 45° als 47° i les de Mercuri dels 16° als 28°
dominància

Relació de dominància completa en la transmissió genètica del color de la flor; l’agent V és dominant sobre l’al·lel v
© Fototeca.cat
Biologia
Relació existent entre dos al·lels d’un heterozigot que presenta el fenotip molt més semblant al d’un dels progenitors que al de l’altre.
La dominància és completa quan l’homozigot de l’allel dominant i l’heterozigot no es distingeixen fenotípicament, i rep també el nom de superdominància o heterodominància La dominància és intermèdia quan l’heterozigot presenta caràcters intermedis entre els dos homozigots Entre aquestes dues classes de dominàncies es poden donar tots els graus La dominància és alternativa quan canvia en el transcurs del desenvolupament, i és condicionada quan és afectada per la presència de certs gens, que reben el nom de modificadors , o per variacions d’edat, sexe o ambient Pot presentar-se…
Institució Cultural del Centre d’Influència Catòlica
Entitat d’ensenyament fundada a Barcelona el 1952 per Maria Rosa Farré i Escofet i sorgida del Centre d'Influència Catòlica, creat també per ella.
Fins el 1970 el seu alumnat fou exclusivament femení Ha promogut nombrosos actes de divulgació cultural i la primera escola per a la formació de professors de català durant el període franquista A més d’una Escola de Secretariat de Direcció, ha creat l’Escola de Jardineres Educadores 1956, l’Escola de Disseny Elisava 1961, l’Escola Thau 1963, de tots els graus d’ensenyament i l’Escola de Periodisme de l’Església 1964 Té en funcionament estudis secundaris i preuniversitaris, escoles d’anglès i de francès, i una residència d’estudiants Des del 1984 és una fundació privada
Josep Dalmau i Carles
Educació
Disseny i arts gràfiques
Edició
Pedagog i editor.
Establert a Girona Publicà nombroses obres didàctiques escolars en castellà, que tingueren una gran difusió per tota la península Ibèrica i en alguns estats sud-americans especialment els diversos graus d’un mètode de lectura i un altre d’aritmètica, a més d’una Enciclopedia cíclico-pedagógica , a l’editorial Dalmau Carles Pla SA, de la qual fou el promotor El 1931 aquesta editorial inicià, amb obres de Joaquim Pla i Cargol, la publicació de la important “Biblioteca Pedagògica Catalana” per a l’ensenyament en català i, des del 1940 en castellà, d’obres d’història gironina del…
la Pau
Antic barri
Antic barri residencial de treballadors, al límit dels termes de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), al sud del carrer de Guipúscoa.
Promogut el decenni de 1960-70 per l’Obra Sindical del Hogar, era format per blocs d’habitatges de gran alçada, que allotjaven 9707 h est 1985 Hom començà a ocupar els primers blocs el 1966 Originàriament, era deficitari en equipaments urbans i afectat per alts graus de contaminació atmosfèrica provocada per les indústries radicades en aquell sector El desembre del 2006 passà a formar part del districte de Sant Martí en la nova divisió administrativa municipal, juntament amb el barri veí de la Verneda , sota el nom de barri de la Verneda i la Pau
la Ribagorça

Comarca de la Franja de Ponent.
La capital històrica és la vila de Benavarri Comprèn un total de 24 municipis i tres antics municipis Torres del Bisbe i Jusseu i Güel actualment annexats a Graus i Llaguarres ara pertanyent a Capella Per raons lingüístiques, cal incloure encara dins la comarca un sector de l’antic terme de Merli que, en desaparèixer, es va migpartir entre el municipi ribagorçà de la Pobla de Roda i el de Foradada de Toscar nuclis de Vacamorta i Espluga Geogràficament comprèn el sector transversal ponentí dels Pirineus catalans, entre el massís axial N i les Serres Exteriors S Les Serres…
Un terratrèmol provoca 4.000 morts a l’Afganistan
Un terratrèmol de 6,1 graus en l’escala de Richter causa la mort d’unes 4000 persones i en deixa 15000 sense casa a la província de Takhar, al NE del país La zona és sota el control dels seguidors de l’expresident Rabbani i del general Massud, que combaten el poder taliban que domina la major part del país i la capital, Kabul, un fet que dificulta l’arribada d’ajut internacional i la valoració dels danys Les forces governamentals efectuen un bombardeig aeri sobre la zona l’endemà mateix de la tragèdia, i el dia 8 hi ha un segon terratrèmol que causa unes 250 víctimes mortals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina