Resultats de la cerca

Net d’Antoni Oller i Biosca S'educà a París, on anà a viure el 1841, i a Bilbao Viatjà per tot el món Tornà a París i el 1865 creà un sistema d’apostes a l’hipòdrom de La Marche que el 1867 perfeccionà i convertí en un sistema d’apostes mútues, nom amb el qual batejà l’agència que obrí a París Le Pari-Mutuel El mateix any fundà el Bulletin des Courses , primera publicació periòdica dedicada a les curses de cavalls Acusat pels competidors, hagué de tancar l’agència 1874, bé que el 1887 pogué restablir-la Alhora s’interessà pels espectacles musicals lleugers i fundà la sala d’atraccions…

La seva primera influència musical fou el gòspel Obligat a guanyar-se la vida des dels tretze anys, aviat derivà cap al rhythm-and-blues El 1951 fou contractat per primer cop per la discogràfica RCA El seu gran èxit no li arribà fins el 1955, que la cançó Tutti Frutti  el situà en les llistes dels discs més venuts Amb aquesta i altres cançons aconseguí el seu estil més personal, fet d’un acompanyament percussiu al piano i vocalitzacions característiques Considerat, juntament amb Elvis Presley i d’altres, com un dels pioners del rock-and-roll , enregistrà una gran quantitat de discs i entre…

Vida De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme agències Fabra i Hava, i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès 1928 Fundà a Igualada Gatzara 1910 i collaborà en el Diari d’Igualada Publicà en El Diluvio , El Poble Català , Mirador , La Publicitat , L’Opinió , El Be Negre , etc, sobre el món de l’espectacle circ, jazz , music-hall , teatre, cinema Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a Barcelona grans…

Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea a investigar…

Autodidacte de formació, des de molt jove tocà el piano i cantà en locals de la seva ciutat, en un estil que combinava el  boogie-woogie , el  blues i el  rhythm-and-blues El 1950, amb l’orquestra de Dave Bartholomew, enregistrà el disc The Fat Man , que li donà fama Associat a Bartholomew fins el 1964, fou un dels primers cantants de rhythm-and-blues  que trencà les barreres racials els anys cinquanta i al començament dels seixanta, i assolí un èxit de públic extraordinari, tant entre la comunitat negra de la qual formava part com entre la població blanca Reconegut com un dels pioners…

A sis anys començà a estudiar amb Anna Pavlovna Kantor a l’Escola Gnessin de Moscou, i debutà quatre anys després amb el Concert per a piano i orquestra K 466 de Mozart al programa A onze anys tocà el seu primer recital sol i dos anys després assolí un gran èxit amb la interpretació dels dos concerts per a piano i orquestra de Chopin, acompanyat de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, dirigida per Dmitri Kitaenko El seu debut a l’Europa Occidental es produí al Festival de Berlín del 1987, i l’any següent suposà la seva consagració definitiva amb actuacions tan memorables com el recital als…

Format a l’escola de ball de l’Opéra National de Paris, deixà el ballet d’aquesta institució, al qual s’havia incorporat el 1940, per a treballar amb Jeanine Charrat L’any 1945 estrenà Les forains , amb música d’Henri Sauguet L’èxit assolit l’empenyé a fundar els Ballets des Champs Élysées 1945, que dissolgué el 1948 per a crear els Ballets de Paris, amb els quals donà a conèixer la ballarina Zizi Jeanmarie  1949, amb la qual es casà el 1954 Altres coreografies notables foren les de Cyrano de Bergerac 1959, Notre-Dame de Paris 1965, L’Arlésienne 1974 i Coppélia 1975 L’any 1954 feu la…

Fill del català Artur Ynglada i Via, comerciant, fundador de la coneguda Ferreteria Ynglada de Santiago de Cuba De nen ja residí a Barcelona S'establí un temps a Alemanya 1901-03, on hauria d’estudiar tècniques de ferreterria, per conveniència del negoci familiar en aquest ram, al qual, però, mai no es dedicà a fons De nou a Barcelona, es formà com a dibuixant freqüentà el taller Guaiaba i rebé classes al Cercle Artístic de Sant Lluc Exposà a la Sala Parés el 1906 Collaborà amb el pseudònim Yda a Papitu i L’Esquella de la Torratxa Residí a París des del 1912, i hi protegí artistes com Juan…

Cec de naixement i nascut en una família molt humil, rebé classes de piano des de tres anys En l’adolescència descobrí el jazz i començà a treballar com a músic en pubs i sales de ball Aviat fou un dels músics britànics més reconeguts Influït per Fats Waller i Teddy Wilson, el 1937 enregistrà el seu primer disc, i obtingué reconeixement al seu país L’any 1947 emigrà als Estats Units, on es nacionalitzà més tard 1956, i s’establí a Nova York Formà un quintet de gran popularitat, que incloïa vibràfon i guitarra i que produí el distingible so Shearing, basat en l’estil pianístic de block chords…

Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony , però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing , que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder her Face ,…