Resultats de la cerca
Es mostren 1069 resultats
Alexandre Jean Albert Lavignac
Música
Musicòleg i pedagog francès.
Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire ,…
André Cluytens
Música
Director d’orquestra francès, d’origen flamenc.
El 1914 ingressà al Reial Conservatori Flamenc d’Anvers, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i fuga Gràcies al seu pare, fou contractat al Teatre Reial de la ciutat, on dirigí l’estrena flamenca de Salome El 1932 inicià la seva carrera a França, centrada en un principi a Tolosa i Lió, fins que el 1943 fou contractat per la Societat de Concerts del Conservatori de París, l’orquestra de la qual dirigí des del 1949 fins a l’any de la seva mort El 1955 fou el primer director francès que treballà a Bayreuth, i posteriorment desenvolupà la seva professió a Viena, els EUA…
tònica
Música
En el sistema de la tonalitat tradicional, la nota que ocupa el primer grau (sovint representat amb la xifra 1) i també la funció que compleix aquesta nota o l’acord perfecte major o menor que es forma sobre ella (simbolitzat amb la xifra romana I).
El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la seva…
Joan Bonaventura de Gualbes i Copons
Literatura catalana
Poeta.
En les seves poesies usà el pseudònim de Rector de Bellesguard , nom d’una possessió familiar a l’antiga vila de Sarrià Es conserven un bon nombre de composicions seves —algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana —, de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat Moltes d’aquestes composicions es refereixen a personatges i esdeveniments de la vida barcelonina del seu temps Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk El 1703 intervingué en l’edició de les obres de Vicent Garcia…
,
Sa‘dī
Literatura
Poeta persa.
Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics en prosa i de…
Felip Graugés i Camprodon
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat i “El Matí” i administrador de “La Nau” Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber Influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, la seva poesia mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps allunyada de retoricismes Hi presenta una figura humana que cerca l’harmonia amb la natura que l’envolta Publicà els reculls Camps a través 1924,…
Teresa Costa-Gramunt
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica de l’illa Amb…
uralià
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística originària dels voltants dels Urals.
Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica, limitacions…
Otmar Mácha
Música
Compositor txec.
Estudià música al Conservatori de Praga amb J Rídký 1945-48 Assumí la programació musical de Ràdio Praga entre el 1945 i el 1955, i fou secretari de la Unió de Compositors Txecs El 1961 obtingué un premi estatal amb el poema simfònic Noc a nadeje 'Nit i esperança', 1959 Des del 1971 es dedicà exclusivament a la composició La seva música es mou entre la fidelitat als models folklòrics i un ús més agosarat de l’harmonia en l’obra de cambra Rica en continguts extrets de la música popular, la producció orquestral inclou la Rapsòdia eslovaca 1949 i les Symfonietta 1971, 1980 Entre les…
Carlos Jiménez Mabarak
Música
Compositor mexicà.
Estudià piano amb J Castillo a Guatemala A Santiago de Xile realitzà estudis d’humanitats 1930-33 i posteriorment anà a Brusselles, on estudià piano, harmonia, contrapunt, anàlisi musical i musicologia 1933-36 De tornada a Mèxic, el 1937, hi estudià direcció d’orquestra amb S Revueltas Fou professor de teoria musical al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic 1942-65 i a l’Escola d’Arts de Villahermosa 1965-68 En el seu treball destaca l’ús de la música folklòrica del seu país A més, fou un dels primers compositors mexicans dedicats a la música electrònica i la música concreta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina