Resultats de la cerca

Fill d’ Elionor d’Alburquerque i de Ferran I de Catalunya-Aragó Educat a Castella, no entrà a Catalunya fins a quinze anys El seu pare el dotà d’un important patrimoni als Països Catalans —comtat de Ribagorça, ducats de Montblanc 1412 i de Gandia—, a Castella —ducat de Peñafiel, comtat de Mayorga i senyories de Castrojeriz, Lara, Medina del Campo, Olmedo, Cuéllar i Villalón— i a Navarra —Haro, Belorado, Briones i Cerezo— Amb el títol de virrei de Sardenya i de Sicília passà en aquesta darrera illa 1415-16 per tal de fer cara als intents autonomistes d’alguns sectors del país En morir el seu…

La capital és Clarmont d’Alvèrnia Clarmont-Ferrand Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l’Alier i la Dordonya És travessada de nord a sud per altiplans cristallins dislocats, d’altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris Orlhac, la Limanya que tenen un aspecte de petites planes montuoses La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un…

Format a les universitats de Georgetown, Oxford i Yale, en 1974-76 fou professor de dret a Arkansas Afiliat al partit demòcrata, fou governador general d’aquest estat en 1979-81 i en 1983-91 El 1992 derrotà  George H Bush en les eleccions presidencials El seu mandat estigué marcat per la presumpta implicació en un escàndol de corrupció durant la seva època de governador En política interior, l’enorme dèficit públic i la majoria republicana al Congrés sorgida de les eleccions legislatives del 1994 l’obligaren a reduir dràsticament el seu programa inicial de millora de les prestacions socials,…

Passà a Barcelona, on els seus membres foren ciutadans honrats i cavallers des del començament del s XIV Tingueren repetidament —fins al primer terç del s XVI— els càrrecs de batlle, síndic de la ciutat, conseller, mostassaf, cònsol de mar, diputat i oïdor de comptes Uns Desplà tal vegada els mateixos d’Alella foren senyors de la casa Desplà a Sant Gervasi de Cassoles Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Joan Desplà , doctor en lleis, que fou pare de Joan Desplà mort abans del 1441, tresorer del rei, que no tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera morta el 1441 A la…

Durant el seu llarg govern 1334-1400, el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació 1381 del vescomtat de Vilamur —títol que en endavant portarien els hereus del comtat—, de la rica i extensa baronia de Bellpuig 1386 i de la de Juneda L’adhesió del comte Joan Ramon Folc de Cardona , fill i successor d’Hug II, a la nova dinastia després de la Sentència de Casp 1412 fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc II, del plet sobre l’herència del comtat de Prades 1425 com a marit de la pubilla d’aquell comtat, Joana de Prades, la qual li aportà també la…

És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels quals són…

Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat concertística…

Situació Un fragment de mur, que constitueix el vestigi principal que ens ha pervingut de l’antiga fortificació M Anglada El castell de Güells, del qual actualment resta ben poca cosa, és situat a la part de ponent de la vila de Tona El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 33,6 —y 32,8 31 tdg 336328 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Vic a Manresa El trencall que hi mena és davant per davant de la carretera, a la banda oposada on hi ha la cruïlla que va a Tona, vers migjorn Del trencall a les ruïnes hi…

Els diversos entrebancs que va tenir el president Nicolas Sarkozy durant l’any van malmetre la imatge del mandatari parallelament als durs plans d’ajustament per a aplanar la sortida de la crisi a les grans empreses i capitals, el president va fer emergir debats sobre la identitat francesa en contraposició amb les identitats foranes Aquests atacs, però, no sempre el van fer més popular en els sondeigs En les eleccions regionals de març, 23 de les 26 regions van quedar en mans del centre-esquerra, a la vegada que l’extrema dreta del Front Nacional obtenia un 12% dels vots, capitalitzant el…

De la línia primogènita, comtal, sorgiren diferents línies secundàries La línia dels comtes de Rabat fou originada per Llop de Foix mort després del 1259, segurament senyor de Saverdun, fill illegítim del comte Ramon Roger I Els seus descendents foren també marquesos de Foix, i s’extingiren el 1698 La línia dels vescomtes d’Ossau fou fundada per Garcia de Foix o de Bearn mort el 1399, primer vescomte de la vall d’Ossau, fill illegítim del comte Gastó III Els seus descendents es cognomenaren d’Ossau El vescomtat d’Ossau fou confiscat el 1463 al seu net Corberan d’Ossau mort el 1463 i fou…