Resultats de la cerca

La tecnologia del reconeixement facial és una de les aplicacions de la intelligència artificial Procedeix a través de sistemes d’algorismes i de xarxes neuronals que processen quantitats massives de dades reconeixent patrons, posicions i mesures de la cara que comparen amb les subministrades per càmeres de seguretat, dispositius electrònics com ara ordinadors o mòbils, etc Tot i que moltes vegades les imatges a identificar són confuses, la capacitat per al processament i la definició d’imatges, així com l’aprenentatge automàtic, redueixen com més va més el marge d’error És una eina emprada…

És el menys antropomorf de tots els pòngids, té els membres anteriors molt llargs fins a una envergadura de 2,5 m per una alçada màxima d’uns 2 m i els peus articulats obliquament amb relació a la tíbia, adaptats a la locomoció arbòria El pel és llarg i aspre, de color vermellenc La pell de la cara, dels peus i de les mans és nua, de color blau negrenc, i els mascles presenten a la gola, als costats de la cara i a les aixelles unes protuberàncies adiposes en forma de sac Pot arribar als 90 kg de pes La capacitat cranial oscilla al voltant dels 375 cm 3 És un animal pacífic i solitari, que…

El tractament, desenvolupat per la psiquiatria, és fet a partir de l’estudi de les seves fonts actuals i evidents, llunyanes i profundes i d’acord amb les causes orgàniques, psicològiques, individuals o socials i amb les manifestacions neurosi, psicosi, demència o oligofrènia Cal distingir la malaltia mental del retard mental L’anàlisi del genoma humà, la utilització de tècniques de biologia molecular i cellular i la millora de les tècniques de diagnosi per la imatge han permès identificar gens implicats en la gènesi i l’evolució de diverses malalties mentals, com ara l’esquizofrènia, la…

Permet descriure la documentació arxivística a qualsevol nivell, des d’un document o expedient fins a un fons sencer, passant per les sèries i els subfons o seccions Distribueix la informació sobre la unitat de descripció en sis àrees —àrea d’identificació, àrea de context, àrea de contingut i estructura, àrea de condicions d’accés i ús, àrea de documentació relacionada i àrea de notes— i en vint-i-cinc elements de descripció, dels quals només cinc són obligatoris, els que es consideren essencials per a l’intercanvi internacional d’informació Un pas més en la normalització de la…

Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors, on ja era…

Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un…

Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…

Estudià medicina i ciències naturals a les universitats de Poitiers i París Es llicencià en ciències el 1955, treballà com a professor auxiliar de fisiologia de la Sorbona i el 1960 es doctorà Durant la dècada de 1960 dugué a terme una intensa activitat al departament d’investigació vírica del Medical Research Council de Carshalton Londres, a l’Institut de Virologia de Glasgow Escòcia i com a director de l’Institut du Radium, conegut més tard com Institut Curie Fou cap de la unitat de virologia de l’Institut Pasteur de París 1972-2000, institució que dirigí 1991-97 Fou membre del Centre…

Fill d’un director de cor i organista, absorbí ja d’infant l’obra de JS Bach a través del mestratge patern, identificació que demostrà més tard en les interpretacions, considerades modèliques, de les passions segons sant Mateu i sant Joan, així com de les cantates Estudià cant amb professors particulars, posteriorment es graduà a l’escola superior de música de Dresden, i el 1959 entrà a formar part de la companyia de l’òpera de la mateixa ciutat Debutà el 1961 amb Fidelio , de L van Beethoven, a l’Òpera Estatal de Dresden, i el 1963 s’incorporà a l’Òpera de Berlín, on el mateix…