La identificació dels colúbrids es fonamenta molt sovint en les escates cefàliques. Hom ha indicat en el dibuix únicament les principals: 1 rostral, 2 internasal, 3 prefrontal, 4 frontal, 5 supraocular, 6 parietal, 7 nasals, 8 loreal 9 preocular 10 postocular 11 supralabial 12 infralabial.
Gustavo Hormiga.
Els colúbrids constitueixen una família molt extensa i variada. Només tenen un pulmó i no presenten rastres de membres ni de cintures. Les seves escates ventrals constitueixen una filera única i connecten a les costelles per uns músculs especialitzats. Tenen, típicament, nou escates supracefàliques grosses que segueixen un model uniforme per a totes les espècies. La mandíbula és connectada molt laxament al crani i presenta un lligament intermedi. El maxil·lar és rígid i les dents sòlides, de vegades amb alguna peça posterior en forma d’ullal, acanalada i associada a una glàndula verinosa (colúbrids opistòglifs). Els àglifs no tenen dents verinoses, sinó massisses (colubrins); els boigins són opistòglifs. Són animals quasi sempre diürns, de pupil·la rodona. Les nostres espècies es reprodueixen ovovivíparament o ovíparament i el nombre d’ous per posta depèn de la mida i l’edat de la femella.
La subfamilia dels colubrins inclou majorment formes àglifes, però també algunes opistòglifes; presenta individus amb hemipenis asimètrics i inclou la majoria d’espècies del nostre territori, a excepció de les dels gèneres Macroprotodon i Malpolon, que pertanyen a la subfamilia dels boigins, i les del gènere Natrix, les serps d’aigua, que pertanyen a la subfamilia dels natricins, formes àglifes d’hemipenis simètrics i hàbits semiaquàtics. La resta de subfamílies del grup no són representades als Països Catalans. Normalment, hom estima molt complicada la sistemàtica interna de la família dels colúbrids, ja que en conjunt són poc homogenis.