Resultats de la cerca
Es mostren 1211 resultats
Torre i construccions del Serrat del Sabater (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta torre i les construccions properes eren situades al Serrat del Sabater, una elevació que domina la confluència del barranc de Vall-llebrera amb el Segre La carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp hi passa pel costat L’indret on hi havia el vilatge medieval Serrat del Sabater I era a sobre mateix d’un marcat revolt de la carretera vella La torre, en canvi, era al capdamunt del turó Serrat del Sabater II No hi ha cap dada documental coneguda que faci referència a aquest indret Cal recordar, però, que la contrada d’Artesa de Segre fou conquerida definitivament pels cristians a la…
la Draga
Jaciment arqueològic
Assentament lacustre del Neolític del terme municipal de Banyoles (Pla de l’Estany).
Descobert l’any 1990 per Joan Abad, de l’Associació Arqueològica de Girona, és situat a pocs metres de l' estany de Banyoles , en una zona generalment inundada durant l’hivern però originàriament la riba era més allunyada, a uns 50 m La seva extensió ha estat estimada, segons sondeigs i perforacions sistemàtics iniciats l’any 1996, entre 8000 m 2 i 10000 m 2 , uns 1000 m 2 dels quals submergits El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè millenni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa, i el més important de la península Ibèrica Presenta afinitats amb altres poblats…
Afrodísia
Ciutat antiga
Ciutat de Frígia, al S del riu Meandre, a l’emplaçament de l’actual Geyre, Turquia.
Posseí un famós temple d’Afrodita, i al segle II dC fou centre d’una escola d’escultura El temple i la ciutat visqueren la seva fase d’esplendor a l’època romana, gràcies a la protecció de personatges com Sulla, Juli Cèsar o Marc Antoni, i a l’època imperial alguns dels seus ciutadans sobresortiren en l’àmbit cultural Zenòcrates, metge segle I dC Caritó, novellista segle II dC, i Alexandre, filòsof i professor a l’Acadèmia d’Atenes segle III dC A partir del segle IV, el cristianisme es feu fort a la ciutat, el temple es convertí en església segle V dC i la ciutat…
Sant Sebastià

Interior del santuari de Sant Sebastià
Pitu Garcia Batlle (Arxiu d'imatges del Museu del Suro de Palafrugell)
Santuari
Santuari del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), situat a la costa, dalt el promontori que forma el cap de Sant Sebastià, que tanca per l’E la cala de Llafranc.
Modernament hi ha estat bastit el far de Sant Sebastià Adossada al santuari hi havia una antiga torre de senyals i de defensa, dita torre de Guàrdia Foren bastits, torre i església, a mitjan segle XV pel prior de Santa Anna de Barcelona l’edifici del santuari fou renovat el 1770 Prop seu hi ha una hostatgeria i un jaciment ibèric segles VI a I aC recentment consolidat i senyalitzat L’antic altar barroc fou destruït el 1936 S'hi celebren diversos aplecs
mines de Vetera
Vall
Mines de ferro del municipi de Cortsaví (Vallespir), prop de la torre de Vetera
.
Explotades per la Societat de les Mines de Vetera fins el 1987 amb les de la Coma, a Vallestàvia Conflent, foren les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que sobrevisqueren fins més tard gràcies a l’estructura favorable del jaciment La producció era de 90000 a 140000 t anuals El mineral era transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins el 1932, perdurà una petita indústria metallúrgica Al costat de la mina hi havia la colònia minera actualment refugi de muntanya
Desenterrada una tomba amb una vintena de mòmies a Egipte
El Govern egipci fa desenterrar una tomba amb almenys disset mòmies a la localitat d’al-Minya, a uns 260 km al sud del Caire El jaciment, conegut des del 1931, també conté sarcòfags, inscripcions i tombes d’animals Les restes pertanyen al període grecoromà, que comprèn un període de 600 anys entre la conquesta d’Alexandre Magne l’any 332 aC i el 395 dC Aquesta és una més de les nombroses troballes del darrer any amb què el govern intenta reactivar el malmès sector turístic
homoteri
Paleontologia
Fèlid macairodòntid (mamífer carnívor) amb grans dents anomenades de sabre que visqué al Plistocè europeu.
El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos
centre d’interpretació
Museologia
Equipament que acull un conjunt de serveis destinats a la presentació i la comunicació d’un patrimoni, on conflueixen diversos mitjans interpretatius (serveis d’informació, exposicions, audiovisuals, sistemes de guiatge, etc).
Els centres d’interpretació es desenvolupen a partir de la dinamització in situ d’un espai natural, un jaciment arqueològic, un monument, un conjunt urbà, un lloc històric o altres testimonis culturals i naturals A diferència del museu, el centre d’interpretació no es basa en una collecció d’objectes, obres o documents originals que cal conservar Amb tot, a l’àmbit internacional s’observa una tendència a l’adaptació dels museus als mètodes de presentació i comunicació del patrimoni que desenvolupen els centres d’interpretació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina