Aquesta torre i les construccions properes eren situades al Serrat del Sabater, una elevació que domina la confluència del barranc de Vall-llebrera amb el Segre. La carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp hi passa pel costat. L’indret on hi havia el vilatge medieval (Serrat del Sabater I) era a sobre mateix d’un marcat revolt de la carretera vella. La torre, en canvi, era al capdamunt del turó (Serrat del Sabater II). No hi ha cap dada documental coneguda que faci referència a aquest indret. Cal recordar, però, que la contrada d’Artesa de Segre fou conquerida definitivament pels cristians a la primera meitat del segle XI. Aquest jaciment fou descobert l’any 1974 per Josep Lluís Peña. El 1983, una reforma de carretera va destruir el jaciment inferior. La torre va ésser enderrocada poc abans d’acabar la dècada dels vuitanta, arran d’uns anivellaments agrícoles.
La torre (Serrat del Sabater II), situada al cim del turó, era de planta rectangular. Feia uns 9 m de llarg, d’est a oest, per uns 6 m d’ample. Un vall o fossat, amb uns 2 m de fondària i amb una amplada semblant, l’envoltava per tots els costats, menys pel de llevant, on el rocam de la base i el fort pendent del torrent de Vall-llebrera feia de defensa natural. La construcció encara conservava, abans d’ésser destruïda, 2 m d’alçada als seus costats sud i oest, on hom podia apreciar que era feta amb carreus ben escairats units amb morter. Tot l’interior era farcit de terra, cosa que podria correspondre a l’enderroc de l’estructura de tàpia que segurament completava la fortificació. Malauradament no es féu mai cap recull documental exhaustiu de la torre, cosa que fa que no puguem saber gaire res més d’aquesta fortificació. En principi, cal relacionar-la amb els temps en què per aquesta zona passava la frontera entre les terres musulmanes i les cristianes. Tant per la situació com per les seves característiques, és molt temptador de considerar-la d’origen islàmic i de pensar que devia ésser part de la xarxa de fortaleses que hi havia al voltant d’Artesa de Segre, les quals després de la conquesta cristiana degueren ésser reaprofitades, o construïdes de bell nou, per tal d’assegurar la repoblació del territori. Al vessant oriental d’aquest serrat hi havia segurament un lloc de poblament medieval (Serrat del Sabater I). Només coneixem, però, d’aquest jaciment uns quants fragments de ceràmica. En concret, els fragments trobats corresponen a diversos tipus d’olla de fons pla i vora lleugerament sortint. Algunes tenen una decoració feta a base d’acanalats paral·lels al coll. Destaca un fragment que correspon a una mena de gibrell o gran bol fet, com la resta, segons la tècnica habitual de culta reduïda, que dóna el característic color gris i que, segons la sistematització feta per Manuel Riu, hem de datar al segle XIII.