Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
Tonga 2012
Estat
Al març, i de manera inesperada, va morir el rei de Tonga, Siaosi George Tupou V, als 63 anys El seu successor és un germà, que regnarà amb el nom de Tupou VI, el qual va escurçar el període de dol de sis mesos a cinc dies, segons va afirmar per desig exprés del difunt monarca Austràlia i Nova Zelanda van animar el nou monarca a continuar avançant en la reforma política iniciada pel seu predecessor, empès per les revoltes populars del 2008 i que van conduir a la celebració de les primeres eleccions democràtiques, al novembre del 2010 Al juliol, el príncep hereu Tupouto'a Ulukala es va casar…
Puigverd d’Agramunt

Puigverd d’Agramunt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…
Castell de Mata o de Mataró
Art romànic
Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…
Josa de Cadí

Vista del nucli de Josa de Cadí
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), situat a 1.431 m d’altitud, en un turó a la dreta del riu de Josa, entre aquest i el torrent de Jovell, que hi desguassa.
Controla la pista de Gósol i Tuixén, en un lloc especialment estratègic, entre els vessants de la serra de Cadí i els de Cadinell Al cim del turonet s’eleva un penyal rocós, anomenat el Castell, on es troben restes d’antigues construccions i s’alça l’església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, que fou bastida o reedificada, segons Madoz, el 1846 És un edifici rectangular, amb un absis carrat, d’una nau central i dues de menors que formen com un seguit de petites capelles laterals Al SW, al costat de l’absis, al punt més elevat del penyal, s’eleva el campanar, de torre El…
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren…
cabdillatge
Antropologia
Nom donat a la forma menys complexa de sistema polític centralitzat sota el lideratge d’un cabdill, generalment associada a cultures amb una base de subsistència en l’agricultura extensiva o la pesca intensiva.
Amb una densitat de població més alta que en tribus i bandes, es caracteritza per la jerarquització dels individus i els llinatges L’organització social és estratificada en rangs amb rols socials i professionals especialitzats Alhora, els vincles de parentiu delimiten les diferències i les distàncies entre els rangs El poder es transmet a través d’un llinatge dominant i es conserva mitjançant la redistribució centralitzada dels béns per part d’un cap carismàtic, el qual controla els béns i els aliments que els seus seguidors són obligats a donar-li i, al seu torn,…
Joan Petit i Aguilar
Gramàtica
Medicina
Literatura catalana
Gramàtic i autor dramàtic.
Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829, i que fou editada el 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que intervingués en la polèmica…
,
Reial Cos de la Noblesa de Catalunya
Història
Corporació nobiliària creada el 1880 amb la denominació de Cos de la Noblesa de Barcelona.
El nom actual li fou donat el 1919 Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya, que inscrivia els seus membres al Llibre verd , i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi , sant que venera com a patró Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa del primer cognom, o dels dos primers si es tracta d’un llinatge no català És presidida per un protector-president , amb honors de gran d’Espanya concedits el 1705 al protector del braç militar, i el seu distintiu és l’escut que Joan I donà 1389 al “braç reial dels cavallers, generosos i homes de…
marquesat d’Àvola
Història
Títol concedit el 1542 a Carles d’Aragó, baró d’Àvola i de Terranova.
Passà per herència dels Tagliavia d’Aragona als Pignatelli, prínceps de Noia, que des d’aleshores s’han dit Pignatelli d’Aragona La baronia d’Àvola havia estat concedida el 1361 a Orland, fill natural de Frederic II, de Sicília Joan d’Aragó, sisè baró, des del 1453, es casà amb Beatriu de Cruïlles, hereva de la baronia de Terranova llur fill Gaspar d’Aragó, fou setè baró 1471 i baró de Terranova, el qual es casà amb Clara d’Aragó, tia seva llur fill i hereu 1483 Carles d’Aragó, fou el primer marquès d’Àvola i la filla d’aquest, Antònia d’Aragó, marquesa d’Àvola i de Terranova, es casà amb el…
Espanyol
Família burgesa originària de la ciutat de Vic, dels segles XII al XIV.
Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina