Resultats de la cerca
Es mostren 2238 resultats
David John Munrow
Música
Flautista i musicòleg anglès.
Estudià a la Universitat de Birmingham, on interessà particularment per la música del segle XVII Fou professor del Markham College de Lima, on tingué oportunitat de conèixer instruments folklòrics sud-americans Completà la seva formació al Pembroke College de Cambridge Des del 1969 fou professor de flauta de bec de la Royal Academy of Music Dos anys abans havia fundat l’Early Music Consort of Players amb J Bowman, O Brookes i Ch Hogwood Aquest grup tingué gran ressonància a la Gran Bretanya interpretant música medieval i renaixentista amb criteris històrics, i la seva influència fou…
Egidi de Zamora
Música
Teòric de la música castellà.
S’ordenà de franciscà i fou tutor del fill d’Alfons X el Savi, Sanç IV Vers el 1270 escriví el tractat Ars musica , l’únic tractat musical hispànic del segle XIII El seu pensament musical és essencialment conservador i es fonamenta en els postulats d’autoritats com Plató, Boeci o Guido d’Arezzo Els temes tractats són els habituals en la tradició dels teòrics medievals solmització, teoria de l' éthos , modes, etc La part més interessant del tractat és la referent als instruments musicals, en la qual incorporà un ric glossari i la descripció i l’etimologia de molts d’ells Un dels…
la Bestorre

Aspecte de la Bestorre de Monistrol de Montserrat
© Portals de Montserrat
Torre de planta circular situada al cim de la Bestorre (196 m), que domina el nucli de Monistrol de Montserrat (Bages).
Data de ben avançat el segle XI o del principi del segle XII Els murs són de carreus mitjans ben escairats i tenen un gruix de 150 cm, i a l'interior hi ha un banc adossat d’uns 80 cm El diàmetre útil intern és aproximadament de 4,80 m Es conserven dos grans panys de mur En el que es manté dret, s'observa l’arrencament de la falsa cúpula rebaixada a la part superior l'altre, mig caigut, recolza en el primer Formava part d'una xarxa de torres de guaita medievals, i durant la guerra de Successió l’abat Manuel Marrón la féu volar per evitar que els partidaris de Carles d’Àustria s’hi fessin…
tornada
Música
Fragment musical que es repeteix al llarg d’una cançó i que representa, en el pla musical, el que la tornada és en el pla literari.
La tornada, fenomen molt habitual en la música vocal occidental popular, acostuma a executar-se després de cada estrofa i no és infreqüent que estigui a càrrec del cor, en contraposició a l’estrofa, que és a càrrec del solista per això, en el context anglosaxó, la tornada es denomina chorus La tornada, la presència de la qual s’observa des de les formes fixes medievals fins a les cançons de música popular moderna, pot rebre denominacions específiques segons els gèneres Així, es parla de ripresa , en el cas de la ballata , i de burden , en el cas del carol D’altra banda, el…
Mare de Déu del Pui de Lliri (Castillo de Sos)
Art romànic
Aquest santuari es troba més amunt del poble de Lliri, vers el coll de l’Ampriu No se’n tenen referències documentals, però és molt probable que tingui orígens medievals Potser tingué a veure amb la gènesi d’aquest santuari la família Ascó, originària de Lliri i una de les més fermes de la vall de Benasc Segons recull el Diccionario de P Madoz, encara a mitjan segle XIX la imatge de la Mare de Déu del Pui gaudia de gran veneració a la rodalia i tots els anys pujaven a fer rogatives a la capella la gent d’Eressué, de Ramastué i de Lliri mateix L’actual edifici, que s’ha considerat…
Maties Muntadas i Rovira

Maties Muntadas i Rovira
© Fototeca.cat
Museologia
Industrial i col·leccionista d’art.
Enginyer químic per la Universitat de Wiesbaden En morir el seu pare, Josep Antoni Muntadas i Campeny 1880, accedí a la direcció de L’Espanya Industrial Fou tinent d’alcalde de Rius i Taulet durant els preparatius de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Alfons XIII el creà comte de Santa Maria de Sants 1908 Client i amic dels pintors del seu temps, la seva important collecció —iniciada el 1894— sobresortí, però, per les peces medievals obres de Bernat Martorell, Jaume Huguet, Pere Garcia de Benavarri, Fernando Gallego, Aine Bru, etc fou exhibida parcialment al Segon Saló…
Vicent Salavert i Roca
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950 El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles Fou collaborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d’Investigacions Científiques i membre de diverses institucions internacionals Publicà, de temes diversos, obres com ara Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón 1297-1314 1957, El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de…
Sant Pere i Sant Pau del castell de Jóc
Art romànic
Aquesta capella, situada dins el recinte murat del castell de Jóc, ha estat totalment transformada i actualment forma part d’una casa particular L’única referència documental que n’ha pervingut fins avui dia la proporciona un document pel qual Ramon de Perellós, que va morir l’any 1384, deixà un benefici per a aquesta capella Aquesta notícia confirma que l’església de Sant Pere i Sant Pau ja existia amb anterioritat, i és molt probable que fos fundada poc després que es construís la fortalesa de Jóc, ja que normalment els castells medievals de certa importància disposaven d’…
Casa forta propera al camí de Sant Ferriol (Sant Ferriol)
Al costat del camí que va de Besalú a Sant Ferriol, segons publica Ferran del Campo Castells medievals 37 castells de la Garrotxa , Carles Vallès editor, Figueres 1989, pàgs 96-97, hi ha les restes d’una antiga casa forta, reaprofitada després com a masia i ara abandonada És situada en un indret pla, al costat de camps de conreu Té una planta lleugerament rectangular A la cambra que n’ocupa la planta baixa hi ha un arc central que la parteix de nord a sud Al mur de migjorn segurament hi havia la porta a tot el voltant s’obrlen diverses espitlleres Els carreus dels seus murs són…
Castell des Torrent (Llers)
Art romànic
Aquest castell, proper a la població de Llers, fou possessió d’Arnau de Cabrera, que l’havia obtingut pel seu casament, esdevingut al segle XIII, amb Berenguera des Torrent, néta d’Arnau Roig de Llers Pel testament de Jordi Assalit, de l’any 1488, aquesta fortificació passà a dependre de l’hospital de pobres de Llers Segons Gregori Pallisser, sembla que al segle XVIII ja en restava ben poca cosa De la major part dels altres deu castells que envoltaven Llers a la baixa edat mitjana, no en resta ara gairebé res, o bé no surten documentats fins a una època molt tardana Segurament, molts d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina