Resultats de la cerca
Es mostren 1461 resultats
Inácio Parreira Neves
Música
Compositor i cantant brasiler.
Fou actiu a la província de Minas Gerais durant el període colonial És esmentat per primera vegada, com a cantant, en els arxius de la Germandat de Nostra Senyora de la Misericòrdia El 1752 entrà a la Germandat de Sant Josep dels Homes de Color, en la qual intervingué en els assumptes musicals Només es conserven dues obres amb el nom de Neves Es tracta d’un credo 1780-85 per a cor mixt i una petita orquestra, dividit en sis seccions i escrit en un estil homofònic característic del període preclàssic, i un oratori de Nadal titulat Oratoria ao Menino Deos para a noite de Natal 1789…
Franz Xaver Gruber
Música
Organista i compositor austríac.
Va adquirir els seus coneixements de forma pràctica, acompanyant cants litúrgics a Burghausen Va treballar com a professor de música i com a organista L’any 1816 esdevingué kantor a Oberndorf i des del 1833 fou director de cor a Hallein, localitat propera a Salzburg Gruber, a penes recordat avui dia, fou autor de la nadala Stille Nacht Santa Nit , que ha esdevingut la composició del seu gènere més coneguda internacionalment Stille Nacht fou composta sobre un text de Josef Mohr i estrenada la nit de Nadal del 1818 Molt aviat es feu po pular i arribà a ser considerada una cançó…
Josep Ignasi Culleré Calvís
Atletisme
Atleta especialitzat en els llançaments.
Pertanyent al CN Barcelona, entre el 1958 i el 1961 guanyà set títols estatals júniors en els llançaments de pes, disc i javelina El 1959, encara en edat júnior, guanyà el Campionat d’Espanya absolut de javelina El 1958 fou segon i el 1960 i el 1963, tercer Aconseguí també dues terceres posicions en el llançament de disc i una en el de pes El 1963 fou campió de Catalunya de llançament de javelina Fou dotze vegades internacional i subcampió en el llançament de javelina en els Jocs Iberoamericans del 1960 Superà en quatre ocasions el rècord de…
Penya Motorista Barcelona

Les 24 Hores de Montjuïc del 1972, organitzades per la Penya Motorista Barcelona
PENYA MOTORISTA BARCELONA (MOTO CARRETERA)
Automobilisme
Motociclisme
Entitat motociclista i automobilística de Barcelona.
Fou fundada el 1947 per uns afeccionats que volien promocionar el món del motociclisme Afiliada a la Federació Catalana de Motociclisme, organitzà moltes de les curses més importants del moment les 24 Hores de Montjuïc 1955-86 i de Montmeló 1995-97, les pujades a la Rabassada a partir del 1949, les 6 Hores de Calafat, els rallis dels Pirineus, el Trial de Nadal, el Trial Internacional d’Andorra i les curses Solo Moto de supercròs Organitzà el seu propi Gran Premi, que assolí categoria internacional, i fou pionera els primers anys del circuit de Montmeló, on organitzà diversos…
Club Boliche de Barcelona
Bitlles
Club de bowling de Barcelona.
Fundat el 1951, fou un dels primers clubs de bitlles de l’Estat Les seves installacions, situades a l’avinguda Diagonal, foren inaugurades l’any 1952 El 1955 organitzà el primer torneig Emilio de Miguel per a equips femenins i el 1961, el primer Trofeu Ciutat de Barcelona Organitzà diversos Campionats de Catalunya i, en alguna ocasió, fou seu del Campionat d’Espanya o de la Copa d’Espanya per autonomies També programà proves com les XII Hores de Bowling, la Copa Nadal o el Torneig de la Mercè Durant molts anys les seves installacions foren les úniques en què es podia practicar…
dinastia isàurica
Història
Dinastia bizantina, originària d’Isàuria, que governà l’imperi d’Orient del 717 al 820.
Tota ella és marcada per les lluites iconoclastes iconoclàstia, iniciades arran d’un edicte del primer sobirà, Lleó III 725, contra el culte de les imatges i continuades pel seu fill i successor Constantí V Després que l’emperadriu Irene, regent en nom del seu fill Constantí VI, hagués restablert el culte de les imatges amb el concili II de Nicea 787, el darrer sobirà isàuric, Lleó V l’Armeni, inicià 813 un nou període iconoclasta, el qual no es clogué, amb una nova victòria ortodoxa, fins el 843, després ja de la seva mort Durant aquest període es perderen bona part de les possessions…
Renovación Española
Política
Grup polític constituït per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez, conde de Vallellano, etc, a Madrid pel març del 1933.
Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca,…
Manuel Vicent i Recatalà
Literatura
Escriptor en castellà.
Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha…
Vicent Soto i Iborra
Literatura catalana
Escriptor.
Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977, Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna…
Otó III
Història
Emperador romanogermànic (996-1002).
Rei de Germània 983 i d’Itàlia 996 Fill d’Otó II i de Teòfana Fins el 995 estigué sota la tutela de la seva mare i, després, de la seva àvia Adelaida Rebé educació de Gerbert d’Orlhac futur papa Silvestre II Fou coronat emperador per GregoriV Lluità, a Roma, contra el tirà Crescenci 998, el qual féu decapitar El 1001 combaté victoriosament els sarraïns del sud d’Itàlia Havent pres penitència de mans de sant Romuald, emprengué el pelegrinatge del mont Gargano, passà el Nadal a Todi amb Silvestre II i es traslladà a Paterno, on morí el 23 o el 24 de gener Home d’alts pensaments,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina