Resultats de la cerca

El 1931 emergí simultàniament en tres facetes lligades al món de la natació com a nedador a la Travessia del Port de Barcelona, com a directiu cofundador del Club Esportiu Mediterrani i com a collaborador del diari Mundo Deportivo Com a directiu, el 1944 deixà el CE Mediterrani i s’implicà en la fundació del Club Natació Montjuïc, del qual fou president 1944-46 i 1956-64 Com a periodista, el 1959 passà de collaborador a redactor fins a la seva jubilació l’any 1979 Rebé el premi Narcís Masferrer 1975 i el premi d’honor de l’Agrupació de Periodistes Esportius de Barcelona 1980 la…

Amb Joan Reventós i Carner com a secretari general i Raimon Obiols i Narcís Serra com a principals dirigents, defensà un marxisme no dogmàtic, l’autogestió i l’autodeterminació de Catalunya en un marc federal de l’Estat espanyol Assolí una forta base d’intellectuals, classe mitjana i pagesia, però més feble entre els treballadors industrials i immigrats El 1977 féu una aliança electoral coneguda amb el nom de Pacte d’Abril amb la Federació Catalana del PSOE, amb el nom de Socialistes de Catalunya , que assolí 15 escons, fou vencedora a Catalunya en les eleccions legislatives espanyoles d’…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres d’ampli ressò popular, com  De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca  1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, entre d'altres Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 i  Cercant una estrella  1997 El seu germà,…

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i, posteriorment, quan anà a València i a Gandia per prendre possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor de la resposta poètica “Ans que peccant, general malaltia”, dirigida a Narcís Vinyoles, publicada a  Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de…

L’església parroquial és dedicada a santa Eugènia, i antigament rebia el nom de Sant Eugènia de Sobrehorta La seva existència consta ja el 988, també és documentada el 1207, i el 1362 apareix citada en el  Llibre verd  del capítol de la catedral de Girona L’any 1936 l’església fou destruïda el nou temple, obra d’Arcadi Pla, fou consagrat el 2002 Formà municipi independent fins el 1963 La denominació de Santa Eugènia de Ter data del 1916 Abans era conegut per Santa Eugènia i, més antigament, per Santa Eugènia sobre l’Horta de Girona, com consta en documents des del segle XIV Sancta Eugenia de…

Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona 1959-64 Després d’ocupar diverses places de professor en aquesta universitat, entre el 1970 i el 1972 es traslladà a París, on feu els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, treballà en diverses recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques L’any 1990 fou elegit membre de l’…

Llicenciat en teología i dret canònic per Salamanca i Roma, va rebre l’ordenació sacerdotal l’any 1948 Fou secretari del bisbe Narcís Jubany , vicari general del bisbat d’Urgell i delegat permanent de la mitra per a Andorra Durant 31 anys fou bisbe de Lleida  1968-99, i des d'aquest darrer any bisbe emèrit de Lleida En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se bisbat de Barbastre-Montsó Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada,…

Sàtira contra una vídua que s’havia burlat de l’amor de l’autor —ja madur—, és, en general, una diatriba amarga i ressentida contra les dones Representa la transició de l’obra boccacciana de creació a la d’erudició L’obra fou l’inici d’una llarga tradició de literatura misògina i serví de base a d’altres obres, com El Corbacho 1438 de l’arxipreste de Talavera, Alfonso Martínez de Toledo Coneguda des de molt aviat en la literatura catalana —el 1397 ja fou traduïda al català pel mercader barceloní Narcís Franc, bé que no fou publicada fins més tard 1498—, influí en obres de…

Doctorada en química analítica 1970, catedràtica de la Universitat de Barcelona, des del 1984, i directora d’ANECA Els seus camps de recerca se centren en l’analítica del medi ambient, l’assegurament de la qualitat en l’anàlisi química i la conservació d’obres d’art Ha participat i coordinat diversos projectes de recerca internacionals, entre els quals el programa PHARE per a l’establiment de sistemes de qualitat als laboratoris Fou directora de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya AQC 1998-2006, des d’on collaborà en l’establiment de la qualitat en el sistema…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en narrativa del segle XIX i especialment en costumisme, tema sobre el qual publicà El costumisme en la prosa catalana del segle XIX 1992 —referent ineludible—, edicions de Robert Robert i Emili Vilanova, a més de l’antologia Quadres de costums urbans del vuit-cents 1987 o els capítols sobre el tema de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas vol 7, 1986 També ha estudiat altres autors del segle XIX, com Víctor Balaguer, Narcís Oller, Josep Yxart, Juli Francesc Guibernau C…