Resultats de la cerca
Es mostren 3188 resultats
polimixina
Farmàcia
Química
Nom de diferents antibiòtics polipeptídics naturals, aïllats del Bacillus polymyxa a partir de l’any 1947.
Tenen un pes molecular al voltant de 1 200 i contenen un macrocicle format per set molècules d’aminoàcid Tenen caràcter bàsic, són solubles en l’aigua i formen hidroclorurs solubles en aigua i metanol La més emprada i la menys tòxica és la polimixina-B, activa contra els bacteris gramnegatius, especialment els dels gèneres Shigella i Pseudomonas La polimixina E és anomenada colistina
zoonosi
Patologia humana
Malaltia parasitària que es transmet, en condicions naturals, dels animals vertebrats a l’home, i viceversa.
Entre les zoonosis més habituals hi ha la ràbia, la tularèmia, la psitacosi, el borm i d’altres infeccions respiratòries
glucòsid cardíac
Farmàcia
Cadascun dels productes naturals d’estructura glucosídica que tenen el mateix esquelet fonamental que els esteroides.
Són emprats en el tractament de la fallida cardíaca congestiva Els glucòsids cardíacs tenen també una acció diürètica
aiguardent
Begudes destil·lades
Beguda obtinguda per destil·lació de líquids procedents de la fermentació alcohòlica de diverses matèries hidrocarbonades naturals.
D’entre aquestes matèries cal esmentar la canya de sucre rom, les cireres Kirsch, les prunes sliwowitz, les peres williams i perry , malta i ordi whisky, pomes calvados, vi brandi i conyac, brisa grappa, oruxo, marc de xampany, etc, arròs àrac i atzavara tequila Cada cultura agrària ha desenvolupat històricament el destillat corresponent a la font fermentable de què disposa La destillació, tradicionalment discontínua, pot fer-se avui per procediments continus, i s’obté en general un destillat de 65°-70° alcohòlics, conegut també com a ‘holandès’ La selecció de la primera matèria i el procés…
escumós | escumosa
Enologia
Dit del vi que ha sofert una segona fermentació dels seus sucres naturals una vegada embotellat.
La fabricació del xampany es fonamenta en aquesta propietat, i per a qualitats inferiors hom l’obté afegint-hi anhídrid carbònic
menjar de debò
Alimentació
Aliment fresc o poc processat en l'elaboració del qual s'alteren mínimament les qualitats naturals.
llum natural
Electrònica i informàtica
Llum emesa per una font lluminosa natural.
La més corrent i útil és la que prové del Sol, que hom anomena també llum solar o de dia , i que segons l’hora del dia rep diferents noms, com llum de l’alba, crepuscular , etc Unes altres llums naturals són la llum de la lluna i la dels estels
paràsit
Electrònica i informàtica
Senyal pertorbador que pot afectar el funcionament d’un sistema de transmissió, d’enregistrament, de reproducció, etc, d’informació.
Les causes són diverses segons els casos tempestes elèctriques naturals, dispositius elèctrics que guspiregen, partícules de pols adherides a suports magnètics per càrregues elèctriques superficials, etc i els efectes es manifesten amb xiulets, xerriqueig, etc en els sistemes d’àudio i amb imatges tèrboles, neu, etc en els sistemes de vídeo
salicilat de metil
Farmàcia
Química
Líquid oliós incolor que ocorre en les fulles de Gualtheria procumbens i en la clofolla del bedoll (Betulia lenta) i confereix a les essències d’aquests vegetals llur olor característica.
És soluble en els solvents orgànics i poc soluble en l’aigua Bull a 223°C i es congela a -8°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per esterificació de l’àcid salicílic amb metanol Presenta acció antireumàtica i és emprat en el tractament tòpic de les neuràlgies
cova de la Fou de Bor
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la cova homònima, al poble de Bor (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya).
Les galeries naturals explorades assoleixen els 3 km de longitud La cova, localitzada el 1885, fou excavada per Joan Maluquer de Motes i Jordi Rovira, que n'establiren la cronologia d’ús des del bronze final fins a l’època romana Algunes de les grutes també foren utilitzades com a necròpoli