Resultats de la cerca
Es mostren 3190 resultats
Maizuru
Ciutat
Ciutat del fu de Kyoto, a l’illa de Honshū, Japó, davant de la badia de Wakasa.
És un dels millors ports naturals del Japó que prosperà com a important base naval abans de la Segona Guerra Mundial Posteriorment les installacions foren reconvertides per a usos industrials, com ara drassanes i tallers de reparació naval Altres indústries són la química, la tèxtil i la ceràmica
William Buckland
Geologia
Cristianisme
Geòleg i teòleg anglès.
Professor de mineralogia a Oxford 1813-45, fou un dels capdavanters de l’escola catastrofista És autor de Reliquiae Diluvianae 1823 i de Geology and Mineralogy considered with Reference to Natural Theology 1836, obra en què tractà de conciliar els fets naturals amb una lectura literal de la Bíblia
Francesc Beltran i Bigorra
Botànica
Botànic.
Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid Fou catedràtic de mineralogia i botànica 1914, i més tard de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà 1911 i diversos treballs sobre muscínies de Castelló
Faust Vallès
Astronomia
Astrònom.
Dedicat a l’estudi de les ciències naturals, reuní una notable biblioteca d’obres estrangeres i colleccions de minerals, vegetals i animals Fou baró de La Puebla Publicà Curso y efemérides del nuevo planeta descubierto en Sicilia 1802 i Observaciones de los eclipses ocurridos en este año 1804
Rafael Tarín i Juaneda
Biologia
Naturalista.
Doctor en ciències naturals Professor auxiliar de mineralogia i botànica a la Universitat de València, encarregat de la càtedra de cristallografia Autor d' Estudios preliminares para la flora de las diatomeas de la región valenciana i d’un Manual de botánica descriptiva Dirigí La Semana Católica de València
Sa Punta de N’Amer
Roques calcàries de la punta de N’Amer, amb formes de dissolució i alteració influïdes per l’acció de la sal Al fons, el cap d’Es Pinar des Raig i el Cap Vermell Oriol Alamany Sa Punta de N’Amer 25, entre els principals espais naturals de Mallorca
àlgebra graduada
Matemàtiques
Àlgebra sobre un cos, altrament conegut com R-àlgebra, en la qual hi ha una noció consistent del pes d’un element. La idea és que els pesos dels elements se sumin quan es multipliquen els elements tot i que ha de permetre l’addició ‘inconsistent’ de diversos pesos.
Àlgebra E sobre un cos commutatiu K que és suma directa d’una successió de subespais { E n n ∈ ℕ } i, per a cada parella p , q de nombres naturals, el producte d’un element d’ E p per un element d’ E q pertany a E p+q
estany

Vista de l’estany d’Ivars i Vila-sana
© Xevi Varela
Geografia
Massa d’aigua d’extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Els estanys poden ésser naturals o artificials, però sempre més petits que un llac Els estanys tendeixen a desaparèixer, per dues raons principals d’una banda, per la manca de pluja, i de l’altra, per causa de la sedimentació els artificials són emprats en certs països com a reserves locals de pesca, però aquesta forma particular d’activitat econòmica fou emprada particularment durant l’edat mitjana Les causes que originen els estanys naturals són diverses, i en varien les formes segons el tipus de relleu litorals, endorreics, tectònics, glacials, deltaics, etc Els…
Miquel de Garganta i Fàbrega
Botànica
Farmacèutic i botànic, germà de Joan i de Josep Maria.
Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, sota la protecció especial d’Eduardo Santos, aleshores president de Colòmbia Hi…
La costa de Formentera
La Punta Prima —estret sortint rocós de la costa nord de Formentera— resta molt exposada a les ventades i la influència marina Al fons, l’illa d’Eivissa Yves Hennechar La costa de Formentera 28, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Gran part del litoral formenterí conserva encara avui les seves característiques naturals, per tal com el desenvolupament turístic es concentra en certs indrets Al nord, són rellevants els penya-segats de la punta Prima, refugi d’alguns ocells marins, i on va nidificar, anys enrere, una de les antigues parelles d’àguila…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina