Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
pelicans
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, amb fulles multífides, amb flors de color blau pàl·lid, violaci o blanquinós, llargament esperonades, disposades en raïms laxos, i de fruits en fol·licle.
Creix entre les messes, en els erms, a la regió mediterrània
pèl de boc
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 20 a 60 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles estretes i enrotllades, de lígula curta, de panícula estreta, de glumes desiguals i de lemmes arestats.
Creix en pradells d’anuals, sobre sòls silicis
peixet de coure
Entomologia
Gènere de tisanurs del subordre dels maquiloïdeus, de la família dels maquílids, que tenen el cos dorsalment convex i recobert d’escates i els ulls grossos.
Són cosmopolites i habiten en ambients molt diversos sota les pedres, a les molses, etc A la zona mediterrània n'hi ha diverses espècies Poden viure fins a 3 i 4 anys
peix de plata
Peix de plata
DZMB. Thomas Knebelsberger (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels argentínids, que no sol arribar als 20 cm de longitud total.
El seu dors és de color verd clar i la resta és argentina amb brillantor de nacre Les seves escates argentines i l’interior de la seva bufeta natatòria són emprades per a cobrir l’interior de petites esferes de vidre, que adquireixen així una brillantor com la de les perles Hom el troba a les aigües profundes de moltes mars i la seva carn és d’un gust exquisit És relativament comú a la costa dels Països Catalans, però no té gaire valor econòmic
pedrosa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les valerianàcies, de 5 a 40 cm d’alçada, sovint vermellosa, de fulles lirades o pinnatífides, i de flors rosades, infundibuliformes i giboses, agrupades en inflorescències cimoses capitades. Creix en prats secs, indrets pedregosos, etc, a la regió mediterrània.
pebrots de ruc
Pebrots de ruc
Stefan.lefnaer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les resedàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles espatulades o pinnatipartides, de flors blanquinoses, arranjades en raïms, i de fruits capsulars penjants.
Es fa en vinyes, garroferars, vores de camins, etc, a la regió mediterrània
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat
pardal roquer
Pardal roquer
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 14 cm, que és de color gris bru, ratllat de bru fosc, amb les parts inferiors més pàl·lides i té una taca groga difosa al pit.
Habita en indrets rocallosos, pedregars, runes, etc, al S de França, a tota la península Ibèrica, a la Itàlia peninsular, al S dels Balcans, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica
petit paó de nit
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels satúrnids, que ateny de 50 a 80 mm d’envergadura.
Les ales anteriors tenen ocels situats dins una taca blanca, i la femella, més grossa que el mascle, té les ales posteriors molt clares, en contraposició al mascle, que les té groguenques Aquesta papallona es troba sobretot a l’abril i al maig