Resultats de la cerca

Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès

El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos

En fou segon titular el seu fill Bernardino de Cárdenas y Pacheco El net d’aquest, i tercer duc, fou Bernardino de Cárdenas y de Portugal , que fou pare de Jorge de Cárdenas y Manrique de Lara mort el 1644, quart duc i almirall de l’esquadra castellana durant la guerra dels Segadors 1641, que derrotà l’esquadra francesa, que intentava apoderar-se de Tarragona El títol passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón

Aquesta església és la parròquia del poble de Bellvís, a ponent de la comarca L’edifici actual fou construït entre el 1802 i el 1842 El primer esment de l’església és de l’any 1203, en què Pere de Bellvís, nét de Guillem Ramon de Montcada i senyor de Bellvís i de Bellestar, en el seu testament dotà l’església de la vila amb la desena part dels seus dominis Torna a ser esmentada en les dècimes papals dels anys 1279, 1280 i 1391, sempre dins el bisbat d’Urgell

Fill i net dels arquitectes  Pere Domènech i Roura i  Lluís Domènech i Montaner , respectivament, es doctorà en arquitectura Fou arquitecte municipal de Lleida 1950 Interessat des de petit per la natura, s’especialitzà en l’estudi dels lepidòpters diürns, dels quals reuní una collecció d’uns 15000 exemplars que donà al Museu de Zoologia de Barcelona 1987 També donà al museu una collecció de 376 ocells dissecats Presidí la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació 1978-87 Publicà en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòpters ropalòcers

Net i successor d’al-Ma'mūn, en ésser Toledo lliurada a Alfons VI de Castella, aquest li arreglà l’entronització a València, on s’imposà als partidaris de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu'tamin , amb l’ajut d' Álvaro Háñez Les seves arbitrarietats, els alts imposts que suposava el manteniment de la mainada cristiana d’Háñez i el temor dels valencians que lliurés la ciutat a Castella provocaren la seva destitució, la proclamació del cadi ibn Ǧaḥḥāf i la caiguda de València a les mans del Cid

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Feu dibuixos animats —collaborà, entre altres, al film Érase una vez 1948-50—, i escriví i illustrà molts llibres per a infants Mantingueu net el cor , Siguem-hi tots Excellí internacionalment com a autor d’un tipus de nadala des del 1952 amb pastors o àngels estilitzats, riallers i bonhomiosos, que ha estat molt imitat posteriorment Dibuixos seus illustraren el catàleg del Festival Pau Casals d’Acapulco 1960, editat amb motiu de la primera audició mundial d’ El Pessebre  És germà de l’actriu Paquita Ferrándiz

Darrer sobirà de la Monarquia Austrohongaresa Carles d’Àustria era net de l’arxiduc Lluís, germà de Francesc Josep I, i esdevingué hereu al tron a la mort de l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo 1914 Tingué diversos comandaments durant la Primera Guerra Mundial Intentà, sense èxit, de signar una pau separada amb els aliats Al novembre del 1918 renuncià a formar part del govern, i el 1919 s’exilià a Suïssa, des d’on intentà de reprendre el poder a Hongria 1921 Es retirà a Madeira, on morí

Fill d’Eric de Suècia i Ingeborg de Noruega, succeí el seu avi matern Haakon V, de primer sota la regència de la seva mare, i després, de l’aristocràcia S'apoderà d’Escània i Halland, que foren recuperades després per Dinamarca El 1343 designà rei de Noruega el seu fill Haakon VI A Suècia, després de la revolta del seu fill Eric 1356-59 i de regnar de nou associat amb Haakon VI Haakon II, hagué d’abdicar en el seu net, el duc Albert de Mecklenburg 1364

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-67 procedent del Racing de Santander Amb el Barça jugà 212 partits, 107 dels quals a la Lliga, marcà 55 gols i destacà com a extrem dret Passà al Centre d’Esports Sabadell 1967-70, on jugà 56 partits més a primera divisió i marcà 5 gols Guanyà la Copa del Generalísimo 1963 i la Copa de Fires 1966 El 1964 disputà un partit amb la selecció espanyola 1969 Rebé el premi UNESCO al joc net Després de la seva mort, la federació espanyola instituí el Premi a l’Esportivitat amb el seu nom