Resultats de la cerca
Es mostren 1296 resultats
Santa Maria de Montmagastrell (Tàrrega)
Art romànic
El poble de Santa Maria de Montmagastrell és situat al nord-oest del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol La seva església parroquial, que ha donat nom al poble, fou donada l’any 1209 pels germans Gombau, Ramon i Guillem de Ribelles a Sant Pere dels Arquells Segarra, priorat dependent de la canònica de Santa Maria de l’Estany, amb l’obligació de tenir-hi sempre un capellà que hi celebrés els oficis litúrgics En temps del seu govern, l’abat de l’Estany Jaume de Rocabruna 1277-1311 designà Berenguer de Castellnou com a capellà de Santa Maria de…
Mateo Albéniz
Música
Compositor i clavecinista basc.
Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià el tractat Instrucción…
,
Josep Maria Giménez i Fayos
Historiografia
Historiador.
Doctor en ciències exactes per la Universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” 1926-31, dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones, de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vicepresident…
barraca
Casa petita i rústica com les que habiten els qui exerceixen oficis en llocs solitaris i allunyats (carboners, roders, serradors, etc).
gremi
Història
Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials.
Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia oficis, collegis, confraries, arts, etc El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà, que només assolí un desenvolupament extens a les capitals i les ciutats importants L’origen és relacionat amb el desenvolupament de l’autonomia municipal i la revifalla de l’artesania i del comerç, a partir del s XII Era basat alhora en la comunitat de treball i en els factors religiosos i assistencials Les ordinacions…
Hans Rudolf Giger
Cinematografia
Artista suís.
Estudià disseny industrial i interiorisme a l’Escola d’Arts i Oficis de Zuric 1962-66, i posteriorment treballà com a dissenyador de mobles Publicà dibuixos en revistes underground i construí escultures com Gebärmaschine ‘Màquina de parir’, que causaren sensació per la combinació d’òrgans biològics i maquinària Dedicat exclusivament al seu art des del 1968, creà un món surreal i torturat, alhora repulsiu i impactant, que traslladà a vessants diversos escultura, illustració, pintura i cinema, cobertes de discos, etc Després de publicar el seu primer llibre, Necronomicon 1977, fou…
corder de cànem
Oficis manuals
Menestral corder que treballava essencialment amb cànem i la seva producció era destinada a cordes per a vaixells.
A Catalunya, era un ofici molt estès a les poblacions marineres, com ara Blanes, que avantatjaven sovint els gremis de les capitals A Barcelona són documentats des del 1323, bé que les primeres ordinacions són del 1453, reformades el 1480 Formaren confraria sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels i del Peu de la Creu Aprovaren noves ordinacions el 1665, i poc temps després entraren en conflicte amb els espardenyers S'hi uniren el 1682, i confirmaren la unió el 1763 Aquesta unió es donava sovint a les ciutats i les viles, amb excepcions, com Reus, i en alguns casos ambdós oficis…
Miquel Pons i Bonet
Història
Literatura
Narrador i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i…
,
Museu de la Vida Rural

Vista del conjunt d’edificis que conformen el Museu de la Vida Rural
© Museu de la Vida Rural
Museu
Museologia
Institució museística creada l’any 1988 a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) per la Fundació Lluís Carulla.
Aplega una destacada collecció etnogràfica i mostra les característiques de la vida tradicional a les viles i als pobles rurals catalans, fent especial esment a la pagesia i a les arts i oficis tradicionals de Catalunya, sense oblidar la modernització del camp durant el segle XX i les conseqüències del procés L’any 2009 obrí les portes totalment remodelat El nou museu modernitza el discurs museogràfic i duplica la superfície expositiva, amb la construcció d’un nou edifici annex a l’original, i remodela l’antiga masia del segle XVII Presenta l’evolució de la vida agrícola i…
Antoni Rabinad
Literatura
Escriptor en castellà.
Perdé el seu pare durant la Guerra Civil i es guanyà la vida amb oficis molt diversos La seva obra novellística, molt acusadament autobiogràfica, reflecteix la vida quotidiana a Barcelona durant la postguerra i és sovint associada a l’anomenada ‘Escola de Barcelona’, que inclou, entre d’altres, Joan Marsé i Carles Barral S'inicià amb Los contactos furtivos 1952, guanyadora del Premi Internacional la qual, prohibida per la censura , no es publicà fins el 1956 Seguiren A veces, a esta hora 1965, Marco en el sueño 1969, La monja libertaria 1985, que collaborà a adaptar a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
