Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
Francesca Callao i Oliva
Música
Soprano.
Deixebla de Conxita Badia, estudià cant al Conservatori Superior de Música del Liceu Des del 1956, any en què debutà amb La favorita , de G Donizetti, fins al 1964, actuà al Gran Teatre del Liceu La seva corda de lírica lleugera li permeté abordar amb èxit el repertori del segle XVIII Destacà especialment en òperes de Mozart i en els papers d’Eurídice d' Orfeo ed Euridice , de CW Gluck, i de Gretel de Hansel i Gretel , d’E Humperdinck Com a liederista, fou la continuadora de l’estil creat per Conxita Badia, i cantà obres d’E Granados, E Toldrà, A Vives, F Mompou, R Lamote de…
Joan Nadal
Música
Tenor.
Estudià cant amb el mestre P Coll Tomàs i l’any 1904 debutà al Teatre Principal de Maó Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià els seus estudis, i debutà a Cremona L’any 1914 cantà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Entre el 1916 i el 1918 actuà al Teatre de l’Òpera de Chicago El 1916 collaborà com a solista amb l’Orfeó Català, en un cicle dedicat a J Haydn, sota la direcció de Ll Millet L’any 1923 participà com a solista en l’estrena de l’òpera Marianela , de J Pahissa, al Liceu, i el 1939 collaborà en la representació de Goyescas , d’E Granados, i Chopin , de G…
,
Rita Gorr
Música
Nom amb què és coneguda la mezzosoprano belga Marguerite Geirnaert.
Estudià a Gant i a Brusselles El 1949 debutà a Anvers amb el paper de Fricka, de La valquíria El 1952 rebé el primer premi de cant del Festival Internacional de Música de Lausana, la qual cosa li obrí les portes de l’Òpera de París, on cantà Aïda , Orfeo , Werther , el paper de Mère Marie de Diàlegs de Carmelites , de F Poulenc, i Medea , de L Cherubini, i el 1958 estrenà a Brusselles Maria Golovin , de GC Menotti El mateix any debutà a Bayreuth, i el 1960 ho feu al Teatro alla Scala de Milà Cantà, entre altres països, a Itàlia, els Estats Units, Àustria, França i Alemanya El…
música de Castelló de la Plana
Música
Música desenvolupada a Castelló de la Plana (Plana Alta).
Cap al final del segle XIX, l’ambient musical de la ciutat es reduïa a uns quants músics de teatre que acompanyaven les companyies d’òpera i sarsuela i als grups que tocaven als cafès No va ser fins a la primeria del segle XX que la situació canvià radicalment Sorgiren diverses associacions musicals, com ara la Societat Filharmònica, fundada el 1922, i l’Associació Musical de Professors d’Orquestra I també nasqueren diverses bandes, entre les quals la Banda Municipal, constituïda oficialment el 1925, la Banda del Regimiento de Infanteria Tetuán número 45 i la Unió Musical de la banda infantil…
Revista Musical Catalana

Portada del primer número de la Revista Musical Catalana (gener de 1904)
Publicacions periòdiques
Publicació mensual de l’Orfeó Català i òrgan d’aquesta entitat, apareguda a Barcelona del 1904 al 1936 i, novament, a partir del 1984.
A la primera època fou impresa als tallers de L’Avenç fins el 1918, i des d’aquest any a diversos tallers més, com Henrich, SA Fou dirigida per Lluís Millet i publicà assaigs i articles musicològics de gran qualitat, que en feren la revista més important de la musicologia catalana del seu temps crítica musical, seccions bibliogràfica i, des del 1929, discogràfica, etc Entre els seus principals collaboradors, figuraren Felip Pedrell autor de la sèrie d’articles Músics vells de la terra , Francesc Pujol, Gregori M Sunyol, Eduard López-Chávarri, Josep Subirà, Blanca Selva, Josep Rafael Carreras…
Antoni Català i Vidal
Música
Compositor i crític català.
El seu pare, organista a Sitges, l’introduí en el món de la música Entrà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Manuel Maria Guzmán i posteriorment, ja a Barcelona, amplià els seus estudis amb mestres com ara E Morera Organista de l’església de Pompeia de Barcelona a partir del 1911, fou fundador de l’Orfeó Pompeia de Gràcia i, a la fi de la Guerra Civil, de la Coral de Barcelona Exercí també la docència i fou professor de solfeig a l’Acadèmia de Música Ainaud i, després, a l’Escola de Música de Barcelona en les disciplines de conjunt vocal i instrumental Fou notable la seva tasca…
Montserrat Campmany
Música
Compositora catalana.
El 1905 es traslladà amb la seva família a Buenos Aires Estudià cant i violoncel al Conservatorio Gaito, i fou deixeble de piano de Julián Aguirre a la Escuela Argentina de Música i de Constantino Gaito al Conservatorio Williams El 1919 guanyà el primer premi de l’Orfeó Català de Buenos Aires per l’obra coral Raïms i espigues El 1929 retornà a Barcelona i participà activament en l’àmbit de l’educació musical a les escoles del Mar i Blanquerna, fins que el 1940 abandonà Catalunya i s’installà definitivament a Buenos Aires Dedicada a la pedagogia al llarg de tota la seva vida, compongué peces…
Marturià Prats
Música
Compositor i orguener català.
Consta com a fadrin chantre de la capella reial catalanoaragonesa el 1466, durant l’interregne de Pere de Portugal Al març del 1484 era cantor de la capella de l’infant Enric d’Aragó, comte d’Empúries, i el 1497 n’era el mestre de capella En 1501-03 apareix inscrit entre els cantors de la Capella Pontifícia de Roma Amb el seu germà petit, Antoni, fundà un prestigiós taller d’orgueneria, conegut amb el nom d’Els Marturians Participà en la construcció dels orgues de les catedrals de València 1483-85, Barcelona 1492 i Tortosa 1497-99 i de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar 1514 Gaudí…
Pere Gabriel i Carreras
Música
Compositor i director català.
Es formà musicalment amb J Terrades i després amb B Blanch, organista i mestre de capella, respectivament, de l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1850 organitzà una petita orquestra a la ciutat i ocupà el càrrec de B Blanch Aquells anys començà a dedicar-se a la interpretació d’orgue i inicià la composició d’obres religioses El 1855 continuà els seus estudis a Barcelona, amb J Marraco, mestre de capella de la catedral Parallelament es guanyà la vida tocant el violí en diverses orquestres, instrument que aprengué durant els seus primers anys d’estudi a Terrassa El 1858 hi tornà,…
Fèlix Millet i Maristany
Música
Financer i mecenes català.
Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la situació de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina