Resultats de la cerca

El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o  raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…

Fou deixeble d’E Ellberg a l’Escola Superior de Música d’Estocolm 1926-31 i posteriorment es traslladà a París, on estudià amb L Sabanejev Exercí també de crític musical i escriví diversos assaigs La seva obra compositiva és d’una gran austeritat de mitjans expressius i revela un treball rigorós Del romanticisme de la seva joventut evolucionà cap al dodecatonisme, i al llarg de la seva trajectòria foren decisives les influències d’A Honegger, I Stravinsky i S Prokof’ev De la producció de Wirén cal destacar les cinc simfonies, la Suite Romàntica , opus 22 1944, el Concertino per a flauta i…

Fill de pare portuguès, fou un dels més prolífics autors de sainets, tonadillas i entremesos del Barroc Treballà en diferents companyies que actuaven als teatres de Madrid, com ara les de Manuel Muñoz i José Pa rra, companyies on consta com a primer músic des del 1737 El 1745 està documentat com a primer músic als teatres de la cort Es casà en segones núpcies amb Josefa López, pertanyent a una important família lleidatana, i el 1780 es jubilà Se’n conserva la música d’unes quaranta comèdies, entre les quals Los amantes de Teruel , Blasón de los Guzmanes , El picarillo de España…

Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…

Creats el 2008, tenen el precedent en els premis Barcelona del Collegi de Directors de Catalunya 2002 Dividits, en un inici, en 22 categories a produccions de l’any anterior, el 2023 havia augmentat a 26 categories Inclouen també el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a la trajectòria d’un professional que, pel seu prestigi, hagi contribuït amb la seva obra i el seu compromís a promoure el cinema català El trofeu és una estatueta dels escultors Montse Ribé i David Martí, inspirat en els caps dels guerrers de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona L’acte de lectura de les nominacions té lloc a…

Fundador de les companyies Pa de Ral 1978 i La Viu Viu Teatre 1981 Ja en solitari, treballà amb el professor japonès Fuji Ishimaru i creà espectacles de manipulació de bombolles i pellícules de sabó amb els quals aconseguí de configurar una poètica pròpia Bufaplanetes, Fira de Tàrrega , 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea , 1990, Ambrossia , espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta , 2000, Diàfan , 2003, Clar de llunes , 2007, i Rebufaplanetes 2009 A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèllules i Plantes 2004 i Bereshit La història més bella del…

L’any 1979 fundà amb Òscar Rodríguez la Companyia Ínfima La Puça , amb la qual obtingué una gran popularitat al llarg de vint i cinc anys, amb nombroses actuacions dins i fora de Catalunya Dirigí i protagonitzà també espais televisiu com Picapuça 1986- 1988 i Puçastoc 1989-1990, a més de participar en la direcció de nombroses fires i esdeveniments vinculats al món del clown , que continuà després de la dissolució del grup 2004, entre els quals els festivals Apallasa't de Barcelona Pallassòdrom de Vila-Seca i el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i la Fira de Teatre al Carrer de…

Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València 1239 dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme Aquest gravava la producció cerealística i vitícola pa i vi, ramadera carnatge…

L’església de Sant Pere de Sureda, avui desapareguda, era situada al veïnat de la Clusa d’Avall, a l’esquerra de la ribera de Roma La primera menció documental d’aquesta església és de vers l’any 1300, quan en una escriptura de donació hom parla d’una peça de terra situada al terme de l’església de Sant Pere de Sureda Posteriorment dos testaments datats respectivament el 1368 i el 1375 fan menció d’aquesta capella A l’inici del segle XV, concretament l’any 1400, es consigna un altre testament, atorgat per Ramon Masdemont amb data de 22 de març, segons el qual llegava una càrrega de pa…

Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de…