Resultats de la cerca
Es mostren 917 resultats
Bernat Mallol
Cronologia
Història
Cristianisme
Cronista.
Monjo de Santes Creus És autor d’una història de Catalunya, inèdita, referent al segle XIII i d’un Compendi de les coses del monestir de Santes Creus Es destacà per les llegendes que creà i divulgà, en especial la de Galceran de Pinós segle XVI Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Història
Militar
Militar i erudit.
Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa
comtat de Santa Coloma
Història
Títol senyorial concedit el 1599 sobre la vila de Santa Coloma de Queralt a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família
bosc de Jovans
Sector o indret
Indret dels municipis de Llobera, Pinós i Torà (Solsonès).
Castell de Sant Jaume del Cadí (Alàs i Cerc)
Art romànic
El castell de Sant Jaume es troba en un turó davant del Cadí, dit els Castellassos, sobre l’antic camí d’Ansovell a Adraén, a 1 630 m d’altitud Aquest castell es troba perfectament documentat al segle X Apareix per primera vegada en unes afrontacions del 955 “in termino de castro sancti lacobi apostoli…” L’església de Sant Jaume ja s’esmentava en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell La fortalesa de Sant Jaume fou una possessió dels Pinós, senyors d’altres castells propers El 1107 i el 1131 apareix mencionat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol…
Castell de Renau
Art romànic
Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora de Bonrepòs i…
Bernardo de Bolea y de Portugal
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1562-81), de nom de naixement Bernardo Abarca de Bolea y de Portugal.
Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566
serra d’Alèdua
Serra
Alineacions muntanyoses terciàries que s’estenen des del límit entre la província castellana de Conca i les comarques de la Plana d’Utiel i dels Serrans, fins a la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.
Paralleles al marge esquerre del Túria divideixen les aigües d’aquest riu de les del Magre, a la vegada que assenyalen les divisòries entre la Plana d’Utiel i els Serrans municipis de Benaixeve, Xelva, Loriguilla i Xera La major part de les elevacions són veritables moles El pic Rope 1 136 m alt, el pic de Cinco Pinos 1 171 m i la talaia de Xelva 1 160 m són les altures més considerables de la comarca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina