Castell de Sant Jaume del Cadí (Alàs i Cerc)

El castell de Sant Jaume es troba en un turó davant del Cadí, dit els Castellassos, sobre l’antic camí d’Ansovell a Adraén, a 1 630 m d’altitud.

Aquest castell es troba perfectament documentat al segle X. Apareix per primera vegada en unes afrontacions del 955: “in termino de castro sancti lacobi apostoli…”. L’església de Sant Jaume ja s’esmentava en l’acta de consagració de Santa Maria d’Urgell. La fortalesa de Sant Jaume fou una possessió dels Pinós, senyors d’altres castells propers.

El 1107 i el 1131 apareix mencionat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol Jocbert a Galceran Mir, i el segon l’atorgat per Mir Guitart a Galceran, en dos dels primers documents redactats majorment en català i que publicà P. Pujol i Tubau.

El 1277 testà Galceran IV de Pinós: entre les seves possessions hi havia la del castell (“castrum et rocham”) de Sant Jaume. L’hereu, Galceran V, nomenà el 1295 a Ramon de Vallespirans com a procurador de totes les seves possessions, entre les quals hi havia el castell de Sant Jaume.

El terme sobre el qual el castell devia estendre la seva influència —des del Cadí fins al Segre— resulta sorprenentment gran si es té en compte que la situació del castell no afavoria pas un establiment permanent: a uns 1 700 m d’altitud, davant mateix de la serra del Cadí.

Les restes de la fortificació que, paradoxalment, és força ben documentada, són molt escasses. A la part central del turó hi ha un gran tarter de pedres petites, treballades, on encara es poden discernir restes dels murs, especialment al vessant de migdia. Per la banda nord, la roca fa de muralla natural. L’aparell sembla força rudimentari: no hi ha indicis de morter lligant les pedres.