Resultats de la cerca

Autor d’un poema didàctic, Liber medicinalis , de 1107 hexàmetres, on es descriuen malalties i es donen seixanta receptes L’obra depèn, en gran part, de l’anomenada Medicina Plinii i de la Naturalis Historia de GPlini Segon Sembla que cal identificar l’autor amb el poeta llatí Serè Sammònic

Acompanyà el seu pare a l’exili fins al 1325, que retornà a Florència És autor del primer resum, en tercets, de la Divina Comèdia 1322, d’un dels primers comentaris sobre aquesta obra, reduït al cant de l' Infern, i d’un poema enciclopèdic, el Dottrinale ~1341, de valor desigual

Es donà a conèixer amb poemes contra l’ocupació nazi És autor de l’extens poema Een voetreis naar Rome ‘Viatge a peu a Roma’, 1946 i de diversos llibres de viatges, com Morgen bloeien de abrikozen ‘Demà floriran els albercocs’, 1954 i Odysseus in Italië ‘Ulisses a Itàlia’, 1962

Vida i obra Personatge que és esmentat a l’últim vers del poema Guays e jausents xanti per fin’amor del  Cançoneret de Ripoll , detall que no és suficient per a atribuir-li la composició Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Amb algunes notes humorístiques, i en la línia del Testament de Bernat Serradell, narra la trobada en una pineda en una nit de tempesta d’un pelegrí que va a Roma amb una ànima del Purgatori, que li demana que li guanyi el jubileu Fou molt llegit fins ben entrat el segle XIX Bibliografia Anònim 1903 Lo romiatge del venturós pelegrí ab les cobles de la mort Barcelona, Stampa de Francesch X Altés Pacheco, A ed 1992 Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62

Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó

La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició Bibliografia Pacheco, Arseni Blandín de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV Barcelona, Edicions 62, 1992 Thiolier-Méjean, S Une belle au Bois Dormant médiévale Frayre de Joy et Sor de Plaser Nouvelle d’oc du XIVème siècle Texte, traduction, notes et commentaries París, Presses de l’Université de Paris-Sorbonne, 1996

Abat de Guastalla, es traslladà a Roma el 1609, i posteriorment fou ambaixador de Francesco Maria Della Rovere, duc d’Urbino, a Venècia Proveït d’una extraordinària erudició -matemàtic, filòleg, filòsof, biògraf, traductor dels clàssics, etc-, destacà sobretot per les seves obres poètiques Nuatica 1585, poema didàctic sobre la navegació, Egloghe 1590, etc

La seva autoritat depèn de la no-contradicció amb la revelació, bé que no gaudeix d’autoritat divina Comprèn obres exegètiques i rituals del Veda Sūtra, tractats jurídics, la gran èpica Mahābhārata, Rāmāyāna, els Purāna i els Tāntra Dintre el Mahābhārata, el poema del Bhagavad-Gītā constitueix per si sol una smṛti

Fou ordenat sacerdot i ocupà càrrecs eclesiàstics a Sevilla Atret per l’arqueologia, és autor de diversos estudis erudits Memorial de Utrera, 1604, però és conegut, sobretot, per la Canción a las ruinas de Itálica , poema escrit en estances on tracta el tema típicament barroc de la durada efímera de les glòries humanes