Resultats de la cerca

Format al CH Caldes, hi jugà fins a la temporada 1982-83 Posteriorment formà part del CH Sentmenat 1983-84, amb el qual debutà en la màxima categoria, i el FC Barcelona 1984-92, amb el qual guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987, una Copa d’Europa 1985, una Recopa 1987 i dues Supercopes d’Europa 1985, 1986 Una vegada retirat fou entrenador de porters de l’equip blaugrana i gerent de la secció d’hoquei sobre patins 1993-2003, fins que passà a l’àrea de gestió esportiva de futbol del mateix club També ocupà càrrecs directius en l’EuroHockey Committee, la Unió de Clubs…

Debutà en la màxima categoria amb el CP Vilanova, on jugà fins a la temporada 1978-79 Passà pel Claret de Sevilla 1979-80, el CH Liceo de la Corunya 1980-82, el Reus Deportiu 1982-83 i 1988-93 i el FC Barcelona 1983-88, i conquerí cinc Copes del Rei 1982, 1983, 1985, 1986, 1987, dues Lligues 1984, 1985, dues Copes d’Europa 1984, 1985 i tres Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986 Amb la selecció espanyola, guanyà un Campionat del Món 1989 i dos d’Europa 1983, 1985 Després dirigí una temporada el Reus Deportiu 1993-94, i diferents equips de base del propi club roig-i-negre i del CHP Amposta

S’inicià al Club Patí Vic, on estigué fins el 1988, quan marxà al Club Patí Voltregà, on es retirà al final de la temporada 2002-03 Guanyà la Copa de la CERS 2002 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola Després de penjar els patins, fou segon entrenador del CP Voltregà i de la selecció catalana 2002-06

Fitxà pel RCD Espanyol l’estiu del 1976, procedent del River Plate Jugà dues temporades amb l’equip blanc-i-blau 1976-78 i disputà 27 partits de Lliga Posteriorment jugà al Cerro Porteño i al Palmeiras Fou 78 vegades internacional amb Paraguai i es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979

Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del també periodista Tomàs Garcia Arnalot, s’inicià al Collegi Sant Miquel, marxà una temporada al CH Layetano, i passà al CT Barcino, on debutà a la primera divisió la temporada 1958-59 Fitxà pel Reus Deportiu 1963-79, on formà part de la plantilla més exitosa en la història de l’entitat Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72 i set Lligues 1966-72 També assolí quatre Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, 1973 i un Campionat de Catalunya 1967 Fou 138 cops internacional amb la selecció espanyola, amb la qual conquerí quatre Campionats del Món 1966,…

Format al Club Hoquei Lloret, jugà amb aquest club i el CHP Blanes a la divisió d’honor, tot i que destacà com a entrenador Al final del 1999 fitxà pel Blanes com a ajudant i passà a ser-ne el primer entrenador el 2001 Aquell mateix any guanyà la Copa del Rei, primer títol en la història de l’entitat Posteriorment fou entrenador del Mieres asturià i segon tècnic del Lloret i del Reus, amb el qual va guanyar la seva segona Copa del Rei 2006 També formà part del cos tècnic de la Federació Catalana de Patinatge i entre el 2007 i el 2010 dirigí el Club Patí Tordera

Procedent del Sant Feliuenc Futbol Club, formà part del Martinenc Futbol Club des del 1925, on compaginava els dos esports Fou dues vegades campió de Catalunya de bàsquet, i formà part de la primera selecció catalana, que capitanejà en el partit jugat davant de l’Hindú Club de Buenos Aires 1927 Abandonà el bàsquet en ser considerat esportista professional per la federació catalana, i continuà jugant a futbol al Martinenc

Debutà l’any 1988 amb el primer equip del Llista Blava de Lleida i també jugà al Club Hoquei Mataró abans de passar a l’hoquei sobre patins en línia l’any 1994 En aquesta modalitat guanyà tres Campionats de Catalunya 1996, 1997, 1998 i dos d’Espanya 1996, 1997 amb el Club Hoquei Premià, i fou internacional amb la selecció espanyola en dues ocasions 1996, 1997 Com a entrenador d’hoquei línia dirigí els equips femenins del Sant Andreu i el CES 1996-2002 i els masculins del Sant Andreu i el Club Hoquei Igualada 1999-2004, i obtingué tres medalles d’or en Campionats d’Espanya i Catalunya 1998,…

Format al Club Patí Vic, fou campió d’Europa juvenil 1966, 1968 amb la selecció espanyola Jugà dues temporades en el Club Patí Voltregà, la primera al filial Inriva 1967-68 i la segona al primer equip, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1969 Tornà al Vic 1969-80, fitxà pel Club Esportiu Noia 1980-82 i acabà la seva carrera en el Voltregà 1982-84 Un cop retirat inicià una etapa com a tècnic, primer com a segon entrenador del CP Vic, després dirigint el Club Esportiu Taradell i, finalment, com a entrenador de porters i d’equips de base en el Vic

S’inicià a l’Skating Club i després defensà la porteria del Club Patín i de la Unió Barcelona, club amb el qual fou campió d’Espanya 1945 Fitxà pel RCD Espanyol 1946-50 i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1947-50 i tres d’Espanya 1947, 1948, 1949 El 1947 formà part de la primera selecció espanyola de la història, que fou tercera classificada en el Campionat del Món i d’Europa del mateix any, i el 1950 es proclamà subcampió del món abans de deixar l’equip estatal Finalitzà la seva etapa com a jugador en el FC Barcelona 1950-52, i es convertí en entrenador de l’equip blaugrana, amb el qual…