Resultats de la cerca
Es mostren 1315 resultats
Pere Barnils i Giol
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i fonetista.
Estudià al seminari de Vic Es doctorà a la Universitat de Halle, amb la tesi Die Mundart von Alacant ‘El dialecte d’Alacant’, 1913, i féu pràctiques de laboratori de fonètica a París, amb Jean-Pierre Rousselot Tornà a Barcelona, i l’IEC li encarregà l’aplega de materials per al Diccionari General de la Llengua Catalana Fou un dels principals collaboradors, en la seva primera època, del Butlletí de Dialectologia Catalana 1913 El 1914 representà Catalunya en el I Congrés Internacional de Fonètica Experimental d’Hamburg El 1917 li fou encomanada l’organització del Laboratori de Fonètica de l’…
,
Vanuatu 2015
Estat
El pas del cicló Pam va ser la pitjor catàstrofe natural de la història de Vanuatu © UNICEF Pacific L'any va quedar marcat pel pas del cicló Pam, que va esdevenir la pitjor catàstrofe natural mai registrada a la història del país Les destrosses massives, equivalents al 64% del PIB nacional, van obligar a declarar l'estat d'emergència nacional, i malgrat els esforços propis i de la comunitat internacional, un mes després de la catàstrofe més de 100000 persones encara no tenien accés als subministraments bàsics La política del país va tornar a quedar severament marcada per fets delictius i les…
Alejo Carpentier
Literatura
Novel·lista cubà.
Començà l’activitat literària com a periodista Fou empresonat per motius polítics sota el règim de Machado, se n'anà clandestinament a França el 1928 i tornà a Cuba el 1939 sis anys més tard s’establí a Veneçuela, i el 1959 s’incorporà al govern revolucionari de Cuba La seva obra, molt reduïda en quantitat, tracta, amb una prosa sumptuària i barroca, molt influïda pels clàssics castellans, de la problemàtica vital i política del continent americà Deixant de banda Ecué-Yamba-O 1933, El reino de este mundo 1949 i les narracions de Guerra del tiempo 1958, les seves novelles més importants són…
judaïtzar
Seguir usos jueus o imitar-ne les normes i els ritus religiosos o imposar-ne les pràctiques als qui no ho són.
secret bancari
Economia
Obligació de les entitats bancàries, i del personal que en depèn, de guardar una discreció total, respecte de tercers, sobre les relacions bancàries mantingudes amb els seus clients.
El secret bancari té sobretot rellevància en els casos de demandes d'informació sobre comptes i transaccions efectuades per part de governs de països tercers en relació a titulars que són ciutadans d'aquests Tot i que la normativa pot variar segons les legislacions, la confidencialitat dels bancs en relació als tractes amb els clients n'és l'element comú, i el seu trencament, objecte de sanció penal En part, deriva del secret professional Tot i que des de molt abans fou una pràctica reconeguda consuetudinàriament, no fou fins el 1934 que a Suïssa es promulgà la primera llei destinada a…
Amnistia Internacional
Organització internacional no governamental creada amb la finalitat d’aconseguir l’alliberament dels presos de consciència, que no hagin utilitzat la violència, i de garantir els drets humans allà on siguin violats; s’oposa a la tortura i a la pena de mort.
Fou fundada el 1961 a Londres, on té la seu, per Bertrand Russell , Peter Benenson , Sean Mac Bride i Salvador de Madariaga, entre d’altres És òrgan consultiu de l’ONU, del Consell d’Europa i de la UNESCO El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de la pau per “la seva contribució a l’afermament de les bases de la llibertat i de la justícia i, per això, de la pau en el món”, i el 1978 les Nacions Unides li atorgà el premi de Drets Humans Actua normalment a base d’informes que obté mitjançant la intervenció de delegacions de països que no són directament implicats en l’objecte de l’informe Publica…
funeral
Cristianisme
Conjunt de ritus i pregàries que l’Església practica amb motiu de la mort d’un fidel, des del moment de l’expiració fins a l’instant que el cadàver és col·locat al sepulcre.
Aquest conjunt ritual rep també el nom més tècnic d' exèquies i el més popular d' enterrament , bé que en el llenguatge corrent el mot funerals s’aplica només a la missa exequial, tant si acompanya l’enterrament com si se celebra més tard Els funerals cristians sovint són el resultat de la cristianització de ritus religiosos preexistents o de costums socials comunament acceptats Així, l’Església primitiva acceptà pràctiques funeràries de l’època, purificant-les de tot residu idolàtric o supersticiós i donant-los una significació cristiana la toaleta fúnebre, els àpats funeraris,…
Athanasius Kircher
Música
Historiador, filòsof, teòleg i teòric de la música alemany.
Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631 L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al Collegio Romano…
baga
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat de la costa de Guinea, al nord de Conakry.
És possible que el mot vingui de ba kae , ‘els habitants de la mar’ en llengua susu lingua franca de la costa guineana Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintelligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents Els bagues tenen una unitat ocupacional Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli Al llarg del s XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les seves pràctiques culturals, es…
usura
Història
Dret penal
Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina