Resultats de la cerca
Es mostren 7290 resultats
Francesc Garrigó
Retòrica
Cristianisme
Eclesiàstic, predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona.
Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic Fundà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i en uns altres indrets 1689 i promogué diversos instituts religiosos, entre els quals els oratorians de Sant Felip Neri Publicà diverses oracions fúnebres 1696-1708
Georg Bredig
Química
Químic alemany, professor de química física i electroquímica a Karlsruhe (1911).
Fou el primer a treballar sobre el pes atòmic anòmal del plom Investigà també sobre l’acció catalítica dels metalls en estat colloidal, i d’ell és el concepte d’"emmetzinament” dels catalitzadors Ideà el mètode d’electrodispersió per a la preparació de colloides fent saltar una guspira elèctrica al si d’un líquid
Francesc Xavier Blasco i Medina
Música
Fou professor de música a Alacant (1874) i a València (1891).
Fundà una acadèmia de piano i dirigí, entre d’altres, l’orquestra de la Societat de Concerts És autor de Prontuario de instrumentación , d’un bon nombre de sarsueles i de diverses obres de música simfònica, coral, de cambra i de piano
Nicolaas Beets
Literatura
Cristianisme
Escriptor holandès, clergue protestant i professor a la Universitat d’Utrecht.
Començà amb poemes narratius a la manera de Byron, però és conegut per Camera Obscura 1839 i, en versió definitiva, 1854, publicat amb el pseudònim de Hildebrand , on recollí narracions que denoten, per la seva aguda observació i ironia, la influència de Dickens i dels humoristes anglesos També és autor dels texts morals Dichtwerken 1875-1900
Heinrich Barkhausen
Electrònica i informàtica
Física
Físic alemany, professor d’electrotècnica a la Technische Hochschule de Dresden.
El 1919 descobrí l 'efecte de Barkhausen i construí un aparell capaç de fer-lo audible També estudià la producció d’oscillacions mitjançant vàlvules electròniques i descobrí el criteri dit de Barkhausen que estableix la condició per a obtenir-les
Richard Emil Erlenmeyer
Química
Químic alemany, professor a les universitats de Frankfurt, Heidelberg i Munic.
Juntament amb Butlerov proposà una fórmula del naftalè, d’acord amb la teoria de FA Kekulé, i estudià qüestions d’estructura i de valència en els composts orgànics Descobrí l’àcid isobutíric, la isomeria de l’àcid cinàmic, la transposició pinacolínica i la síntesi de la tirosina Ideà el tipus de matràs que duu el seu nom, molt emprat actualment
Albert Demangeon
Geografia
Geògraf francès, professor a les universitats de Lilla i de París.
És un dels grans representants de l’escola geogràfica francesa i es distingí pels seus estudis sobre l’hàbitat i el poblament rural Entre altres obres, cal esmentar la tesi doctoral sobre la regió picarda 1905, l' Empire Britannique 1923 i La France économique et humaine 1946-48
Johann Wolfgang Döbereiner
Química
Químic alemany, professor de química a la Universitat de Jena (1810).
A través de l’estudi de les propietats i els pesos atòmics dels elements químics coneguts a la seva època n'establí una classificació, agrupant-los segons llurs similituds en les anomenades tríades de Döbereiner Aquesta classificació estimulà ulteriors investigacions, que culminaren en l’establiment del sistema periòdic dels elements Amic íntim de Goethe, fou el seu consultor sobre els treballs químics que féu aquest darrer
Jaume Segarra
Professor de medicina a la Universitat de València des del 1574.
Deixeble de Lluís Collado , fou un dels membres de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana Les seves lliçons foren publicades pòstumament Comentarii physiologici 1696, comentaris a Hipòcrates i Galè, i els comentaris a Claudii Galeni liber de morborum 1624, reeditats i ampliats el 1642
Giacomo Belvisio
Història del dret
Jurista italià, professor a Bolonya i mestre de Bàrtolo de Sassoferrato.
Les seves obres, conegudes només fragmentàriament i per les citacions i els esments que en fan els comentaristes i expositors del dret català Additiones in Novellis, De usu feudorum, Additiones in Authenticas, Disputationes variae , el situen ja més a prop dels comentaristes que no dels glossadors Ha estat considerat, erròniament, català, amb el nom de Jaume de Bellvís
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina