Resultats de la cerca
Es mostren 1200 resultats
Henri Brémond
Historiografia
Literatura francesa
Crític literari i historiador francès.
És autor de L’inquiétude religieuse 1901 i 1909, exponent de l’espiritualisme francès filosòfic i literari, Sainte Chantal 1912, Histoire littéraire du sentiment religieux en France 1916-36, Pour le romantisme 1923, La poésie pure i Prière et poésie 1927, on sosté la tesi que la poesia és un fenomen irracional intuïtiu
Paul de Barras

Paul de Barras
© Fototeca.cat
Història
Polític francès, vescomte de Barras.
Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra…
Folco de Baroncelli-Javon
Literatura
Escriptor occità.
Fou director del periòdic “L’alhòli” i, en retirar-se a la Camarga, lluità pel manteniment del caràcter tradicional d’aquesta regió És autor del recull de poemes Lo rosari d’amour 1889 i de la novella sentimental Babali 1890
Louise Révoil de Colet
Literatura francesa
Escriptora en llengua francesa.
Tingué un salon a París fou amiga de Flaubert i escriví contra ell la novella Lui 1859 Escriví poesia Fleurs du midi , 1836 Le poème de la femme , 1853-56 i prosa L’Italie des italiens i La jeunesse de Goethe , 1839
marquès de Vauvenargues
Filosofia
Literatura
Nom amb què és conegut Luc de Clapiers, moralista i assagista provençal.
Féu la carrera militar i participà en les guerres de successió de Polònia 1733-39 i d’Àustria 1740-48, però, decebut, es retirà 1745 i visqué pobrament a París dedicat a la reflexió En la seva Introduction à la connaissance de l’esprit humain, suivie de réflexions et de maximes 1746 creu en la capacitat humana per al bé, en el valor de les emocions i en l’exaltació de l’acció avançant-se a Rousseau i a Stendhal Lector àvid de Sèneca i de Plutarc des de jove, en valorà l’ideal de l’esforç aristocràtic i heroic Donà una gran importància a la intuïció i als sentiments, tant com a la raó o més,…
Darius Milhaud
Música
Compositor.
De família jueva, estudià a París amb AGédalge i ChMWidor Després d’una breu estada al Brasil —on compongué Saudades do Brazil i les obres coreogràfiques L’homme et son désir 1918 i Le bœuf sur le toit 1919— tornà a París, on fundà el Grup dels Sis nom que els donà HCollet, el 1920 Incorporat a l’avantguarda europea, la seva aportació més significativa fou la politonalitat Altres obres notables són La création du monde 1923, música per a la trilogia d’Èsquil Agamemnon, Les Choéphores i Les Euménides , la part musical de l’encíclica de Joan XXIII Pacem in terris , una Suite provençale 1936,…
Paul Reynaud
Història
Política
Polític francès.
Ministre de Finances 1930, 1938-40, de Colònies 1831-32 i de Justícia 1932 Primer ministre 1940, fou detingut pel govern de Vichy i deportat pels alemanys 1942-45 Acabada la guerra, ocupà novament la cartera de Finances 1948 i la vicepresidència en el govern Laniel 1953-54 Féu costat a De Gaulle 1958 i participà en la redacció de la Constitució de la V República
Emanuel Ungaro

Emanuel Ungaro
Indumentària
Modista francès.
Aprengué l’ofici amb el seu pare El 1955 anà a París i treballà a les cases Balenciaga 1955-61 i Courrèges 1962 Fundà la seva casa el 1963 El 1965 creà una marca pròpia i el 1968 obrí el seu taller, dedicat a l’alta costura i al prêt-à-porter Amb els anys l’empresa s’anà expandint i s’internacionalitzà i incorporà noves línies masculina, accessoris, perfums, complements, etc L’any 2004 començà a dissenyar vestits per al grup català Pronovias Després d’una breu etapa de collaboració amb Giambattista Valli 2000-04, el 2005 es retirà Les seves creacions aconseguiren un gran èxit per la seva…
Joseph Pitton de Tournefort
Botànica
Botànic provençal.
Viatjà per la península Ibèrica i la Mediterrània Oriental i esdevingué el botànic més prestigiós del seu temps la seva classificació de vegetals fou la més seguida fins que s’imposà la de Linné En el seu primer viatge per la península, que abastà el Principat, el País Valencià i Castella, fou acompanyat per Jaume Salvador i Pedrol Fou professor al Jardin des Plantes i al Collège de France i tingué com a alumnes, entre d’altres, a A-Lde Jussieu i a Joan Salvador i Riera Escriví acurades memòries dels seus viatges científics i uns importants Éléments de botanique
Louis de Thomassin d’Eynac
Cristianisme
Teòleg provençal.
Oratorià, fou pioner de la teologia positiva, amb una tendència al platonisme augustinià augustinisme Entre les seves nombroses obres, fruit de llargs anys de magisteri a París, cal destacar la incompleta Theologia dogmatica 1689 i Vetus et nova Ecclesiae disciplina 1688
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina