Resultats de la cerca

Collaborà a “La Vanguardia”, “Revista Popular”, “La Ilustración Artística” i, especialment, “El Noticiero Universal”, de qual fou redactor des del 1926 i director en 1952-66 Dirigí les revistes “Mundo Católico”, “Alegría” i “Cristo Rey” Publicà teatre i novelles de caire tradicional, com Hoguera de pasión 1944 i Barracas 1955, i en un altre terreny, Las leyendas del Islam 1921, Muy falangista 1940, Hombres y cosas de la vieja Barcelona 1944 i La Barcelona de Cervantes 1964

Fou cap dels serveis de ramaderia d’Ourense i més tard de Tarragona 1945-63 i secretari tècnic de la Dirección General de Ganadería 1963-66 Iniciador i programador de noves tècniques de cria del bestiar, contribuí al millorament de la ramaderia de l’Estat espanyol amb publicacions i conferències de divulgació Collaborà en la majoria de les revistes ramaderes i ha publicat Manual de crianza de vacunos 1968, Alimentación del rebaño 1974 i altres obres tècniques

Debutà a 20 anys actuant en cafès concert i revistes teatrals de gran ressò popular La seva carrera al cinema 1937-67 fou un pàllid reflex de la teatral Participà en molts films l’únic interès dels quals foren les seves genials pallassades Tanmateix hom pot destacar, entre altres, Napoli milionaria 1950 d’E De Filippo, Guardie e ladri 1951 de Steno i Monicelli, La mandragola 1965 d’ALattuada i Uccellacci e Uccellini 1966 de PPPasolini

El 1896 debutà a l’Ateneu Barcelonès De caràcter nacionalista, provocà polèmiques tant per la seva interpretació musical de les obres de Clavé com per la seva actitud política i per la seva vinculació al moviment modernista Fou dirigida per Morera fins a la fi del 1900, i després, entre altres, per Joan Gay 1901-02 i per Cassià Casademont 1908-17 i 1919-~36 Publicà dues revistes titulades “Catalunya Nova” 1896-1901 i 1900-02

El 1916 rebé el nom de Consell d’Investigació Pedagògica Reorganitzat el 1920, fou dissolt el 1924 Eugeni d’Ors en fou el primer director, amb Alexandre Galí de secretari Organitzà l’Escola Normal de Mestres, impulsà el mètode Montessori, la creació de biblioteques populars, diversos cursos monogràfics i installà la primera biblioteca pública de temes pedagògics als Països Catalans Publicà les revistes Quaderns d’Estudi , i Butlletí dels Mestres i la collecció popular '' Collecció Minerva '

Acabà els estudis de medicina a Barcelona el 1874 Fou el primer a exercir l’otorrinolaringologia a Barcelona Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1888-91 i la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i fou fundador de l’Asociación Española de la mateixa especialitat, així com de les revistes Gaceta Médica de Cataluña , La Higiene para Todos i Revista de Laringología, Otología y Rinología Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, en fou secretari del 1887 al 1914

Llicenciat el 1898 i doctorat el 1927 Relacionat amb el Centre Escolar Catalanista, publicà treballs en diverses revistes i fou secretari de redacció de La Ginecologia Catalana 1898-99, la primera revista mèdica en català Clínic eminent, presidí el Collegi de Metges de Barcelona del 1931 al 1933, càrrec des del qual portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge 1932 En dimitir el 1933, fou nomenat per unanimitat president honorari

Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona

És considerat un dels més destacats autors de l’anomenada escola valenciana, juntament amb D Torres, Micharmut i Sento Estudià arts i oficis a València, i començà a publicar en revistes underground , i posteriorment a Cairo i 1984 Dels seus àlbums publicats destaquen, com a illustrador, La pirámide de cristal 1984, Macao 1987, i Marco Antonio 1991, entre d’altres, i com a guionista Livingston contra Fumake 1987, illustrat per Keko, i Mujeres fatales 1990, amb dibuixos de Max

Mestre d’escola elemental, fou director de l’arxiu històric de l’Alguer Des del 1929 collaborà en nombrosos diaris i revistes amb articles i poesies, aquestes en català de l’Alguer, i obtingué diversos premis La seva obra poètica —d’índole, en general, intimista— no ha estat recollida, però és un autor popular a l’Alguer gràcies a algunes composicions seves que han estat musicades Fou fundador i primer secretari del Centre d’Estudis Algueresos