Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
àcid tiòlic
Química
Denominació obsoleta dels àcids monotiocarboxílics, que tenen un àtom d’hidrogen unit directament a l’àtom de sofre
els quals hom ha d’anomenar sistemàticament S-àcids tioics.
cristall iònic
Química
Cristall compost per ions d’elements fortament electropositius (com els metalls alcalins i alcalinoterris) i ions d’elements fortament electronegatius (com els halògens, el sofre i l’oxigen).
tiazolidina
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, miscible amb aigua i els solvents orgànics, que bull a 165°C La tiazolidina i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts carbonílics amb β-aminotiols L’esquelet de tiazolidina forma part de l’estructura de les penicillines
tiazole
Química
Compost heterocíclic l’estructura del qual consisteix en un anell de cinc membres diinsaturat que conté un àtom de sofre i un de nitrogen en posicions relatives 1,3.
És un líquid incolor, soluble en alcohol i èter i poc soluble en aigua, que té una densitat d’1,1998 i bull a 117°C El tiazoli i els seus derivats s’obtenen per reacció de composts α-clorocarbonílics amb amides de tioàcids Presenten caràcter bàsic i originen sals de tiazoli, molt emprades en síntesi orgànica El tiazole té aplicació en la preparació de fungicides, colorants colorants de primulina i com a accelerador de vulcanització D’altra banda, alguns dels seus derivats són emprats en medicina, entre els quals cal esmentar el sulfatiazole com a agent antibacterià
azole
Química
Qualsevol dels composts aromàtics heterocíclics caracteritzats per un anell de pirrole en què algun o alguns dels àtoms de carboni són reemplaçats per un de nitrogen, oxigen o sofre.
En particular, el nitrogen pot incloure fins a quatre àtoms dins el mateix anell Els azoles més importants són l' oxazole, el tiazole, l' imidazole i el pirazole , i llurs derivats el sulfatiazole , diverses penicillines, l' antipiridina , el piramidon , la pilocarpina i diferents colorants
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…
Els isòtops estables, una nova eina per a estudiar l’ecologia dels ocells
Mostreig de plomes d’un gavià argentat Larus michahellis capturat durant l’estació reproductora L’obtenció de plomes mudades en diferents moments i la seva anàlisi isotòpica posterior han permès conèixer l’ús que fa aquesta espècie oportunista dels abocadors urbans al llarg de l’any i estimar la importància d’aquest recurs en diferents colònies nidificante a la costa mediterrània Carola Sanpera Aspectes de l’ecologia dels ocells com són l’alimentació, l’ús de l’hàbitat o els moviments migratoris constitueixen alguns dels objectius més importants d’estudi dels ornitòlegs La major part de la…
tiazina
Química
Compost heterocíclic la molècula del qual conté un cicle diinsaturat de sis baules, una de les quals és un grup divalent NH i una altra és un àtom de sofre.
calcogen
Química
Nom genèric dels quatre primers elements del sisè grup de la taula periòdica, és a dir, de l’oxigen (O), del sofre (S), del seleni (Se) i del tel·luri (Te).
Són elements no metàllics de caràcter oxidant que formen òxids àcids
tiosulfat de sodi
Química
Cristalls monoclínics incolors, de gust refrescant, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol, que hom obté en forma pentahidratada per tractament amb sofre de solucions aquoses de sulfit sòdic.
És emprat en fotografia com a fixador, i, gràcies a les seves propietats reductores, en l’eliminació de clor en processos de blanqueig troba també aplicació com a mordent, com a reactiu analític i com a agent segrestant