Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
coprí
Micologia
Gènere de fongs, de la família de les coprinàcies, d’espores negres amb porus germinatiu terminal i barret generalment cònic o ogival, tardanament obert com un paraigua girat.
N'és característica la maduració progressiva de les espores, acompanyada per l’autòlisi de les làmines, que es converteixen, així, en un suc negre Viuen sobre excrements o en llocs molt adobats
Els diplurs
Característiques de grup Els diplurs són insectes despigmentats que viuen sota terra, entre la molsa i la fullaraca, en hàbitats molt variats però sempre hipogeus, i requereixen un cert grau d’humitat Són àmpliament distribuïts per tot el món Tenen el cos allargat, proveït a la part terminal de dos cercs, i de mides compreses entre els 3 mm i els 5 cm, si bé generalment no ultrapassen els 6 mm Durant molt de temps foren considerats com a tisanurs, però el fet de tenir les peces bucals amagades entognàtia i la manca de paracerc terminal al cos, ha portat a…
L’estudi dels primats del Neogen i el Quaternari de Catalunya
Tots els primats del Neogen de Catalunya són antropoïdeus catarins o simis de l’antic continent, ja siguin de la superfamília dels cercopitecoïdeus mones de l’antic continent, dels hominoïdeus antropomorfs i humans o dels pliopitecoïdeus Les dues primeres tenen representants actuals, mentre que els pliopitecoïdeus constitueixen un grup de catarins basals anterior a la divergència de les dues superfamílies supervivents actualment extingits Cara bucal i oclusal del fragment de maxillar dret IPS14955 del cercopitècid Macaca sylvanus del Plistocè inferior terminal de can Guardiola…
Els merostomats
Aspecte general d’alguns merostomats, en visió dorsal A aglàspid 18 B euriptèrid 125, C xifosur 18 Amadeu Blasco, a partir d’originals diversos Els merostomats són artròpodes quelicerats, és a dir, proveïts de quelícers, com els aràcnids, però amb característiques peculiars i força aparents que els distingeixen d’aquests D’una banda, la forma del cos, en el qual generalment es distingeixen segments diferents, recorda la dels extingits trilobits, però en aquest cas acaba en un característic agulló terminal o espina, de vegades molt llarg D’altra banda, són animals de vida marina i de…
Hamburg
Ajuntament de la ciutat d’Hamburg
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, que constitueix el land homònim, a la capçalera de l’estuari de l’Elba.
Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els…
fibló
Anatomia animal
Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.
El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això en provoca la mort
llinassa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les butomàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de fulles totes radicals, junciformes, i de flors rosades dispersades en umbel·la terminal.
Es fa en cursos lents d’aigua, a quasi tot Europa
calabruixa
Botànica
Gènere de petites plantes bulboses, de la família de les liliàcies, de flors blaves o violades, en raïm terminal, molt freqüent als marges de camins, conreus i pasturatges secs.
La calabruixa grossa o allassa blava M comosum fa de 20 a 50 cm d’alçada i té les flors llargament pedicellades i inodores la calabruixa petita dita també clau de Nostre Senyor M neglectum fa només de 10 a 30 cm i les flors, d’olor de pruna, tenen el pedicel curt o són sèssils
oxiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematohelmints de la classe dels nematodes que són de dimensions petites, tenen els llavis atrofiats, l’esòfag té bulb terminal amb vàlvules i presenten les espícules reduïdes.
La cutícula és molt prima, i tenen atròfia d’òrgans a causa de llur vida parasitària Inclou 135 gèneres, repartits entre les famílies dels oxiúrids parasiten vertebrats, telastomàtids parasiten artròpodes sapròfags i rigonemàtids parasiten miriàpodes diplòpodes
Les parts centrals del sector català de la Conca de l’Ebre: l’Oligocè
Les etapes de deposició des del Priabonià superior al Catià terminal i els elements principals de control sobre la sedimentació, en seccions idealitzades del sector oriental de la conca d’avantpaís de l’Ebre El diferent gruix de sediments acumulat en els depocentres lacustres de les etapes evolutives l a V indica que els successius sistemes lacustres tingueren una taxa de subsidència més petita, a causa tant de les variacions de l’evolució estructural de la zona com també de l’allunyament gradual dels depocentres lacustres respecte de les zones de màxima subsidència Biopunt,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina