Resultats de la cerca
Es mostren 2040 resultats
coneixement de fe
Cristianisme
Coneixement que, en virtut de la revelació i en l’àmbit de la fe, el creient té respecte a Déu i al misteri de salvació.
A diferència dels reformats, la teologia catòlica, bo i mantenint el caràcter revelador de les veritats de fe, insisteix en la necessitat d’una raonabilitat comprensió objectiva i, fins a un cert punt, racional per part de l’home del contingut de la revelació I fins i tot hom parla d’un coneixement natural sobre l’existència de Déu i sobre les propietats i els atributs de l’essència divina, especificats tradicionalment per la teodicea o teologia natural Actualment, però, catòlics i protestants han deixat de mantenir llurs posicions antagòniques, en el sentit que entre els primers…
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Document aprovat pel Consell d’Europa el 1992 en reconeixement de les llengües definides com a regionals o minoritàries.
Reconeix aquestes llengües com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l’ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits La Carta Europea fou signada pel govern espanyol el mateix 1992 i l’instrument de ratificació fou dipositat al Consell d’Europa el 2001 En la declaració espanyola es fa constar que s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del…
Banyoles
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Tivissa (Ribera d’Ebre), a l’esquerra de l’Ebre, entre Móra la Nova i Ginestar d’Ebre.
Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al s XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica anomenada el Castellet de Banyoles Els primers anys del s XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, juntament amb els llocs de Flix i de la Palma, damunt l’Ebre, i de Miramar, a la costa, per tal de constituir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó, de Navarra i de Castella, que tradicionalment baixava per l’Ebre fins a Tortosa, però que sovint, en…
Bolbait
Vista del castell de Bolbait
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Canal de Navarrés, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme s’allarga en direcció sud-oest — nord-est, seguint el curs alt de la rambla de Bolbait , nom que pren el riu de Sallent, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d’escassa altitud Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència Predominen els conreus de secà sobre els de regadiu hortalisses El conreu més estès és el de garrofers, seguit del d’oliveres, vinya i ametllers La terra de conreu és explotada en…
Albuixec

Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, a la zona costanera al N de la ciutat de València.
Tot el terme és d’horta, regada per braços de la séquia de Montcada els conreus més freqüents són cebes, tomàquets, enciams, carxofes, etc, així com tarongers La terra de conreu és molt repartida i és explotada en un 86% pels propietaris la resta, ho és, principalment, per arrendataris Com a tots els pobles de l’Horta, la ramaderia estabulada és molt desenvolupada Tradicional poble agrícola, hom hi ha installat un gran polígon industrial que ha provocat un cert creixement de la població El poble 3 528 h 2006 albuixequins 7 m alt és prop de la línia de ferrocarril de Barcelona a València Era…
espardenya

Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…
Gonzalo de Berceo
Literatura
Poeta castellà.
Educat al monestir de San Millán Rioja, tradicionalment considerat maestro de confesión, actualment hi ha teories que intenten de demostrar que fou notari La seva obra literària resta situada dins la temàtica i l’estil del mester de clerecía La seva producció abraça tres amples temes vides de sants, obres marianes i composicions doctrinals Les primeres Vida de san Millán, Vida de santo Domingo, Vida de santa Oria, i l’incomplet Martirio de san Laurencio són obres hagiogràfiques de distribució tripartida biografia del sant, miracles en vida i miracles després de la mort L’obra…
Tales de Milet
Filosofia
Pensador grec, primer representant de l’escola naturalista de Milet.
Pertanyent a una família milèsia distingida, seguint-ne la tradició es donà al comerç Els seus contactes, entre els seus freqüents viatges, amb Egipte influïren versemblantment l’orientació del seu pensament Orientat primer a l’estudi dels fenòmens naturals el cel i la terra, les causes dels terratrèmols i de les crescudes del Nil, etc i tradicionalment inclòs entre els set savis grecs, hom li ha atribuït diverses proposicions de geometria elemental, així com la previsió de l’eclipsi solar del 585 aC El primer a rebutjar les explicacions mítiques que feien dependre l’origen del…
Bartomeu Mitjans i Riba
Agronomia
Terratinent.
Molt jove, el 1811 marxà amb el seu pare a Cuba i s’establí a l’Havana Fou un dels pioners a dedicar-se al conreu del tabac a la província de Pinar del Río, a la zona denominada tradicionalment Vuelta Abajo Establí un primer ingenio sucrer anomenat Guacamaya i, posteriorment, El Galope, que substituí el primer Emprenedor en rutes marítimes, feu dragar la badia de Galafre amb la finalitat de permetre el pas a una línia de vapors per la costa sud de la zona de Vuelta Abajo Industrial del tabac, feu construir també uns importants magatzems per assecar i tractar el tabac i, durant…
Sant Joan de Lilla (Montblanc)
Art romànic
El petit poble de Lilla, dit també l’Illa, és al sud-est de la vila de Montblanc Les referències documentals d’aquest indret són escasses una de les úniques notícies data de l’any 1018, quan Hug, fill d’Ansulf, donà al seu fill Bonfill el “ castro Alila ” amb totes les possessions que tenia dins el seu terme De l’església, dedicada a sant Joan, se n’han trobat escasses referències Podria ser que en la butlla del papa Celestí III atorgada l’any 1194, que esmenta l’església de “ Monte Albo cum suffraganeis suis ”, l’església de Sant Joan de Lilla es trobés, implícitament, entre aquestes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina