Resultats de la cerca
Es mostren 669 resultats
Pròstata
Anatomia humana
La pròstata és un òrgan situat per sota de la bufeta urinària, d’una grandària i una forma semblants a una castanya En l’home adult pesa uns 20 g, però les seves dimensions oscillen àmpliament al llarg de la vida La primera porció de la uretra masculina, o uretra prostàtica, se situa pel centre de la pròstata i la part posterior d’aquest òrgan és travessada pels conductes ejaculadors La pròstata es compon bàsicament de nombroses glàndules, és a dir, estructures especialitzades en l’elaboració de secrecions Aquestes glàndules són buides i es troben cobertes interiorment per una…
címbal
Música
Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple plein-jeu de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva Complementa així la sonoritat del plenum , considerada la més característica de l’orgue Henry Arnaut de Zwolle 1400-1466, per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera Normalment s’han disposat en octaves do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4' en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera amb quintes do1…
bordó
Música
Registre de l’orgue, generalment de tubs tapats, un dels més indispensables i característics de l’instrument.
maneguet
Tecnologia
Cilindre curt, metàl·lic, de cautxú, etc, que hom empra per a unir dos tubs d’una canalització.
cèl·lules de Sertoli
Biologia
Cèl·lules allargades, disposades en forma de columnes, que sostenen i nodreixen les cèl·lules germinatives dels tubs seminífers.
fornitura
Música
En l’orgue gòtic centreeuropeu, conjunt dels tubs que restava després de l’exclusió dels principals (plenum).
boletus
Micologia
Gènere de basidiomicets carnosos, de la família de les boletàcies, d’himeni constituït per tubs fàcilment separables.
Comprèn diversos subgèneres que molts autors consideren actualment com a gèneres Moltes de les seves espècies són comestibles, com B edulis , un dels bolets més apreciats de l’Europa central
convector
convector
Calefacció
Calefactor de locals que és format per tubs d’aletes situats en forats o en envoltants especials.
El fluid transmissor és, normalment, aigua o vapor, àdhuc a temperatura elevada La petita inèrcia tèrmica de l’aparell el fa adequat per a l’escalfament intermitent Transmeten la calor només per convecció, escalfant el local d’una manera ràpida i uniforme
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que…
vibràfon
Vibràfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres metàlliques afinades -generalment d’acer-, suspeses horitzontalment damunt un bastidor, distribuïdes de manera semblant a les tecles d’un piano, que sonen en ser percudides amb unes macetes La longitud i el gruix d’aquestes barres en determinen l’afinació com més llargues i gruixudes són, més greu és el so que produeixen Solen estar arrenglerades en dues fileres situades a la mateixa altura en progressió de greu esquerra a agut dreta La…