Resultats de la cerca

Durant el seu període universitari escriví l’obra teatral Meiji no tsuki ‘La lluna de Meiji’, 1935 i Ruten ‘Metempsicosi’, 1936 Després d’un llarg silenci tornà a l’activitat literària amb Togyu ‘Cursa de braus’, 1949 i Ryoju ‘La cacera’, 1949 Seguiren Kuroi schio ‘Marea negra’, 1950, Kuroi cho ‘La papallona negra’, 1955, Hyoheki ‘La muralla de glaç’, 1956-57 i d’altres Conreà també la novella històrica —amb el precedent de Furinkazan ‘Vent i bosc, foc i muntanya’, 1953-54 Tempio no iraka ‘La teulada del temple’, 1957, Roran 1958, Aoki okami ‘El llop pàllid’, 1963 i Futo 1963

Primer dan de judo i de defensa personal, guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Europa sènior per equips 2006 i aconseguí la cinquena posició en el Mundial universitari 2005 Es proclamà en quatre ocasions campiona d’Espanya en la categoria de més de 78 kg 2006, 2008, 2009, 2010, i fou subcampiona en dues ocasions 2005, 2007 També guanyà cinc Campionats de Catalunya 1997, 1999, 2000, 2002, 2003 Rebé el premi de la Unió de Federacions Esportives Catalanes a la millor esportista catalana durant tres anys consecutius 2008-10 També és entrenadora i àrbitra regional

Passà pel planter del Futbol Club Barcelona 1978-82, l’Esines Sants 1982-83, els Bombers de Barcelona 1983-84 i l’Hispano Francès 1984-86, però la dissolució d’aquest últim el portà a l’Orient Puerto de Màlaga El 1987 tornà a Catalunya per jugar, de nou, als Bombers de Barcelona fins el 1990 i al Club Voleibol l’Hospitalet 1991-95, on es retirà Fou rematador i aconseguí dos ascensos a la divisió d’honor, el subcampionat d’Espanya universitari amb l’equip de la Universitat de Barcelona i el trofeu al millor jugador juvenil de Catalunya 1983

Es traslladà a viure a Barcelona el 1939 Presidí el Barcelona Universitari Club durant les dècades de 1950 i 1960 Consolidà el club tant en l’aspecte institucional com en l’esportiu Durant el seu mandat, el primer equip aconseguí un campionat de segona divisió estatal Fomentà les visites a Catalunya de clubs estrangers, així com la participació del club en gires per Europa També creà l’equip de veterans Al final dels anys seixanta inaugurà un local social situat a prop del Port de Barcelona L’any 1971 se centrà en el treball de base del club i creà l’equip juvenil

Membre del Raimat Golf Club, a 17 anys assolí el número 1 del rànquing espanyol amateur Fou el guanyador masculí del Campionat de Catalunya Boy & Girl 2008 També conquerí, entre altres torneigs, el Campionat de Barcelona, la Copa Canàries, la Copa Andalusia, la Copa Biarritz i el Torneig de Catalunya El 2012 es proclamà campió del món universitari individual i per equips i també campió d’Espanya individual i de dobles Al juliol del 2016 aconseguí el seu primer títol professional en el Yeangder TPC Taipei, del Circuit Asiàtic Amb la selecció espanyola, disputà el Campionat…

Es formà en el servei del Dr Josep M Vilarrubias a l’Institut Universitari Dexeus 1987-92 El 1995 fou fundador i soci de l’Institut de Medicina de l’Esport del Centre Mèdic Teknon IMESPORT És membre del servei mèdic de la FIFA 1993, de la Federació Espanyola de Futbol 1998 i de la UEFA 2007 per a assumptes de dopatge Des del 2004 és metge del Marfil Santa Coloma de futbol sala i, des del 2014, cap dels serveix mèdics de la Unió Esportiva Sant Andreu Fou president de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport 2011-16

S’inicià el 1977 al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT i també formà part del Club Natació Banyoles 1990-92 Fou dos cops campió d’Espanya 1990, 1991 i de la Copa del Rei 1990, 1991 de vuit amb timoner Un cop retirat, exercí com a entrenador del Club de Rem Tortosa 1992-94, del Club Esportiu Universitari 1995-96 i del RCNT 1999-2003, club del qual formà part de la junta directiva 2003-08 És membre de l’assemblea de la Federació Espanyola de Rem per a l’estament de tècnics i continua remant com a veterà

Desenvolupament enciclopèdic Per autorització d’Alfons IV el Magnànim, atorgada el 1446, la ciutat de Girona obtingué el privilegi de poder disposar d’un estudi ge-neral, però la concessió no pogué ser una realitat fins a la segona meitat del s XVI la primera pedra de l’edifici –situat a la plaça de Sant Domènec, a l’edifici denominat les Àligues– data del 1561, i les classes començaren el 1572 La Universitat de Girona, però, com totes les altres de Catalunya, fou suprimida per Fe-lip V el 1717, i les seves rendes, incorporades a la de Cervera A l’empara d’una disposició del 1869, tingué una…

Són estructurats en nivells territorials i en funció de l’estructura administrativa educativa

No té caràcter executiu Al s XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris En formar-se les universitats s XII i XIII, el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic A les Universitats de l’Església Catòlica, el càrrec adquirí…