Resultats de la cerca
Es mostren 1845 resultats
antena col·lineal
Antena constituïda per l’agrupació longitudinal de diverses antenes de tipus dipol, amb la finalitat d’augmentar-ne el guany.
Utilitzada habitualment en les estacions base de telefonia mòbil, consta d’un tub longitudinal que actua com a radom, a l’interior del qual s’agrupen un conjunt de dipols de mitjana longitud d’ona, interconnectats de forma adient per tal de configurar un diagrama de radiació directiu i ortogonal a l’eix de l’antena Valors habituals de guany en la banda de freqüències de GSM són d’entre 6 dBi i 11 dBi per a antenes amb dimensions longitudinals d’entre 1,2 i 3,3 m, respectivament
sèrie de potències
Matemàtiques
Donada una funció real de variable real f (x) derivable indefinidament en el punt x0, sèrie Σ an (x-x0)n amb an = (1/ n !) fn (x0).
Es compleix que f x = Σ a n x- x 0 n per a tots els punts x tals que | x- x 0 | < R, on R és el radi de convergència de la sèrie Aquesta sèrie és anomenada sèrie que desenvolupa la funció f en un entorn del punt x 0 , o sèrie de Taylor de f en el punt x 0 La sèrie de potències és utilitzada per a expressar el desenvolupament en sèrie d’una funció Així, per exemple, hom té la sèrie exponencial , que és convergent per a tot x
Julio Cano Lasso
Arquitectura
Arquitecte castellà.
La síntesi efectuada entre valors racionalistes i valors tradicionals es reflecteix en una arquitectura de volums contundents i materials autòctons Aquests trets destaquen en la seva casa estudi a la Florida 1958-59 ampliada el 1965, en la fàbrica de maó vist, utilitzada en diversos projectes com la Central de Comunicacions de Buitrago 1966-67, la central telefònica Madrid-Concepción 1969-72 i els habitatges del carrer Basílica, a Madrid 1966-74, entre d’altres, i en la puresa geomètrica d’obres com la Universitat Laboral d’Almeria 1973-74
llança
Història
Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usada especialment per soldats de cavall.
Hom pot fer remuntar la invenció de la llança a l’època paleolítica, en què la punta era de sílex tallat, posteriorment substituït per metall Utilitzada per a mantenir l’enemic a distància, la llança fou feta més llarga progressivament A l’edat mitjana hom emprà la llança curta i la llança llarga i pesant, que fou l’arma dels cavallers Perdé la seva importància des de la fi del s XV, i amb la utilització de les armes de foc caigué en desús i esdevingué una arma secundària
haussa
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup txadià estesa, com a llengua de cultura i de comerç, al Sudan central i occidental.
Constitueix la llengua materna d’uns 15 milions d’individus i és emprada com a segona llengua, després de l’anglès, a Nigèria Modernament és escrita en caràcters llatins boko , bé que l’antiga escriptura àrab ajami és utilitzada encara en obres religioses, i en l’ús privat Les manifestacions literàries, de clara influència musulmana iniciades al s XVIII, són, en general, cants religiosos, tractats de teologia i de dret islàmic Dels literats actuals cal destacar sobretot Alhaji Abubakar, autor de Magana jarice , collecció de contes a imitació de Les mil i una nits
escombratge
Electrònica i informàtica
Física
Acció i efecte d’explorar d’una manera sistemàtica la superfície d’un objecte amb un raig lluminós (làser), un feix de partícules (electrons) o un tren d’ones (microones, ultrasons, etc) per tal de generar un senyal elèctric variable.
El valor instantani del senyal elèctric és funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant Aquesta informació és tractada convenientment per un sistema informàtic i és traduïda posteriorment en imatges La tècnica de l’escombratge és utilitzada en els analitzadors i els tubs d’imatge de televisió, en els sistemes de radar, en imatgeria electrònica, en els microscopis electrònics d’escombratge, en els analitzadors cromàtics d’imatge emprats en arts gràfiques, en la tomografia axial per ordinador, en els sistemes de telecòpia, en certs procediments…
quartera

Quarteres de Montblanc per a mesurar grans
JoMV
Física
Mesura catalana per a grans, emprada al Principat i a les Illes.
Era dividida generalment en 12 quartans, però a Girona ho era en 4 quartans o mesures i a Mallorca en 36 almuds El seu valor és variable a Barcelona val 69,518 l, a Lleida i Andorra 73,36 l, a Tarragona 70,8 l, a Mallorca 70,34 l, etc A Girona, a més de la quartera antiga , de 72,32 l, ha estat emprada la quartera moderna o nova , igual a 4 mesures grans, o sia exactament 80 l Aquesta quartera també és utilitzada com a mesura d’olives, avellanes, fruita, etc
tortuga carei

Tortuga carei
Johnmartindavies (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Rèptil queloni marí, que ateny quasi un metre de llargada; el dorsal, que no és completament ossificat, té forma de cor i és recobert de làmines còrnies imbricades de color groc, jaspiat de color negre verdós; les plaques del cap i de les extremitats són de color terrós fosc.
Les extremitats anteriors són grosses i transformades en veritables aletes proveïdes de dues ungles S'alimenten de tota classe d’animals marins molluscs, peixos, etc Aquestes tortugues són molt apreciades per la bellesa de les làmines còrnies del dorsal, que constitueixen la matèria coneguda comercialment amb el nom de carei , utilitzada per a fabricar pintes, botons, barnilles de ventalls, etc Les tortugues careis viuen a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l’Amèrica Central, de l’Àsia meridional i d’Austràlia
autorelaxació
Psicologia
Medicina
Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes.
Les tècniques més emprades són la de Jacobson i la de Schulz La primera és basada en la conservació d’una relaxació muscular localitzada al sistema neuromuscular mitjançant l’actuació sobre certs grups musculars S'insereix en el conjunt de tècniques de reeducació, notablement en ortopèdia, en reumatologia, en obstetrícia i ginecologia La tècnica de Schulz, coneguda també pels noms d' autorelaxació concentrativa i d' entrenament autogen , intenta d’assolir la relaxació somàtica progressiva, ajudant-se de la concentració del pensament sobre certes sensacions anestèsiques És utilitzada…
bordonadora
Tecnologia
Màquina per a realitzar bordonaments.
Consisteix bàsicament en un parell de rolines de perfils complementaris i eixos parallels, entre les quals hom hi colloca la peça a bordonar En acostar les rolines i aquestes pinçar la xapa, la màquina s’engega i les rolines es posen a girar en direccions contràries, fent girar la peça i conformant-n'hi alhora un bordó, a la vora o a qualsevol punt de la seva superfície lateral Substituint les rolines de forma per unes amb la perifèria bisellada, la màquina pot ésser utilitzada per a tallar xapa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina