Resultats de la cerca
Es mostren 2283 resultats
Comuna de París
Història
Administració revolucionària de París (1789-95).
A partir del 14 de juliol de 1789 substituí el cos municipal i fou presidida per Bailly fou constituïda legalment el 21 de maig de 1790 a base de membres elegits per les 48 seccions de la capital La Comuna insurreccional 9 d’agost de 1792, no sotmesa a cap llei i dominada successivament per jacobins i hebertistes, esdevingué el veritable motor de la revolució i imposà la voluntat del poble treballador parisenc tant a l’assemblea nacional com, mitjançant comissaris delegats, als departaments insurrecció del 10 d’agost, proscripció dels girondins, primeres mesures terroristes,…
Gabriel
Arquitectura
Família d’arquitectes francesos actius durant el s XVIII.
Jacques Gabriel París 1667 — 1742 és l’autor de l’Hôtel Biron de París i de la llotja i les duanes de Bordeus El seu fill, Ange-Jacques París 1698 — 1782, fou arquitecte de Lluís XV La seva obra, plena de serenitat, representa un pas endavant cap al neoclassicisme, en contraposició amb el rococó A Versalles projectà les dues ales del palau que donen al pati, l’Opéra 1753-70, obra de gust refinat, i el Petit Trianon, començat el 1762, en forma de cub gairebé sense cap decoració exterior, veritable culminació del seu estil simplificador A París féu l’escola militar, començada el…
Roda de Ribagorça
Vila (907 m alt) del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), situada en un turó, a la dreta de l’Isàvena.
Era una antiga civitas erigida segurament com a lloc fortificat de l’època romanovisigòtica Reconquerit el país pels comtes de Tolosa, al principi del segle IX, es refeu com a centre del nou territori de Ribagorça organitzat independentment vers el 884 pel comte Ramon I de Pallars i de Ribagorça La veritable importància de Roda comença vers el 957 quan el comte Ramon II de Ribagorça feu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, pel seu fill Odesind, mateix bisbe del nou bisbat de Roda El 1006, la ciutat fou saquejada i destruïda per ‘Abd al-Malik, fill d’Almansor, que…
Édouard Manet

Édouard Manet (1867-1871)
(CC0)
Pintura
Pintor francès.
Estudià al taller de Thomas Couture, però els seus veritables mestres foren els pintors clàssics, dels quals prengué el tema, la composició i la tècnica Així, hom veu l’influx de Giorgione i Rafael en El dinar campestre 1863 Musée d’Orsay, París, veritable peça d’escàndol al Salon des Réfusés del 1863, per la temàtica i per la composició, que tracta de produir un efecte de plein air i que contrasta els tons foscs dels vestits dels dos homes amb la taca clara de la dona nua a primer terme També escandalitzà Olympia 1865 Musée d’Orsay, que, inspirada en les Venus de Giorgione i el…
perspectiva axonomètrica

Elements de la perspectiva axonomètrica (isomètrica) i representació d’un cub
© Fototeca.cat
Art
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
Sistema de representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats —mitjançant projeccions ortogonals— als plans d’un tríedre trirectangle ( plans coordenats
) i projectar-los, després, sobre un quart pla ( pla del quadre
) oblic als anteriors ( axonometria
).
El seu traçat es redueix a dibuixar les direccions dels cossos parallelament a la projecció dels eixos coordenats, relacionant amb ells les mesures d’alçada, amplada i profunditat Definit el pla del quadre, les projeccions de les arestes del tríedre sobre el pla no són donades en llurs veritables magnituds, sinó que tindran una magnitud menor Això equival a dir que totes les línies de l’espai paralleles a un pla del tríedre es veuran reduïdes en la mateixa proporció La relació entre la magnitud sobre el pla del quadre d’una de les arestes i…
escola històrica
Economia
Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixen l’home abstracte substituïdes per les lleis històriques que regeixen l’home concret de cada societat i cada època determinades.
Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets Hom hi pot assenyalar dues èpoques la de la vella escola històrica , representada per Wilhelm Roscher l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft , 1854, Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica mitjançant la…
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur…
Antoni Marquès
Historiografia catalana
Teòleg, humanista i orador.
Eclesiàstic jesuïta i, des del 1626, augustinià, aconseguí una gran popularitat com a orador L’any 1636 publicà Asuntos predicables sobre los tres mayores estados de la iglesia , tot i que la seva obra més destacada és Cataluña defendida de sus émulos 1641, dedicada a la Diputació de Catalunya, i apareguda sota el pseudònim anagramàtic d’ Antonio Ramqués És una obra de propaganda patriòtica, concebuda com una exaltació de les glòries i preeminències de Catalunya, a la manera d’Andreu Bosc El primer dels quatre llibres en què està dividida constitueix un resum de la història de Catalunya des…
Agrupación de Juventudes Antimarxistas de España
Partit polític
Entitat anticomunista organitzada al juliol de 1935 sota la inspiració del grup militar clandestí Unión Militar Española a partir d’elements dels Sindicats Lliures i sota direcció militar.
A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…
Walter Parratt
Música
Organista i compositor anglès.
Rebé les primeres lliçons d’orgue del seu pare, organista a Huddersfield, que trobà en ell un veritable nen prodigi S Wesley li descobrí les obres per a tecla de JS Bach, un repertori que el marcà pregonament Obtingué diferents càrrecs d’organista a Worcester 1864-68, Wigan 1868-72 i Oxford 1872-82, i el 1882 li fou confiada la plaça d’organista de la capella de Saint George a Windsor, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Fou professor d’orgue al Royal College of Music 1883-1923 Difongué l’obra per a orgue de JS Bach, i propugnà una reforma de la música religiosa anglicana,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina