Resultats de la cerca

El 1858 fou nomenat professor de matemàtiques del Centre Artístic Industrial Publicà un pla del terme municipal de la Barcelona de l’any 1719 i un Tratado completo de carpintería 1864

Fou president del Reial Club de Tennis de Barcelona 1920-29 i de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya 1921-23, precedent de la Federació Catalana de Tennis També presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1924-28 i el Futbol Club Barcelona entre el 10 de juliol i el 13 d’agost de 1942, club del qual havia estat vicepresident anteriorment i fou tresorer de la junta posteriorment

Començà a destacar en els equips cubans Catalunya 1920-22 i Iberia 1923-29 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1931-33, on fou suplent de Nogués i jugà 23 partits Guanyà el Campionat de Catalunya 1932 Acabà la carrera al Gimnàstic de València 1933-34 i, posteriorment, es feu entrenador Fou el creador de l’Escola Catalana d’Entrenadors i director d’estudis de l’Escola Nacional d’Entrenadors

Competí a les files del Club Natació l’Hospitalet, on aconseguí tots els seus èxits, i del Club Natació Sant Andreu Guanyà el Campionat d’Espanya d’hivern de 200 m esquena 1997, 200 m lliure 1998, 400 m lliure 1998, 1999 i 800 m lliure 1997, 1998, 1999 i el Campionat d’Espanya d’estiu de 400 m estils 1997, 400 m lliure 1998, 1999, 2000 i 800 m lliure 1997-2000, a més de diversos campionats en les proves de relleus Participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, en el Campionat del Món 1998 i en diversos Campionats d’Europa Es retirà el 2007 L’any 2000 rebé la distinció de Millor Nedadora…

Llicenciat en filologia hispànica 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novelles El batec de la fosca 2001, L’escriptora de best sellers 2003, Encara que sentis com creix la nit 2005, premi Pollença 2004, mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides 2008, La mort de Marat 2016 i La ciutat de les ànimes 2016, premi Ciutat de Palma de novella 2015 Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes 2003, Calligrafies agòniques 2004, La mesura de les coses 2005, premi Roc Boronat 2004 i Jardí…

Vida i obra Fill d’advocat i germà de Gaietà Vidal i de Valenciano Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers”, on es representaven obres satíriques i obscenes, i publicà, en collaboració amb Roure i amb…

Fill d’un adober, començà en el sector tèxtil als vint-i-un anys amb un taller de confecció de mitjons Posteriorment inicià la fabricació de teixits elàstics innovadors per a faixes —Fàbrica Vives Vidal, referent del tèxtil en el sector de la cotilleria— El 1957 l’empresa adquirí la llicència internacional de la marca de cotilleria nord-americana Warner’s La dècada de 1980 obtingué la llicència exclusiva de llenceria i cotilleria de Pierre Cardin per a tota Europa i, posteriorment, comprà les empreses franceses Gemma i Bilytis L’empresa també s’expandí amb la creació de marques…

Doctor en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1975, assumí la càtedra de física atòmica, molecular i nuclear de la UAB el 1989 Després d’un breu pas per Unió Democràtica de Catalunya , l’any 1983 entrà a Alianza Popular Elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1988, fou nomenat president del Partido Popular de Catalunya el 1991 El 1992 i el 1995 fou candidat a la presidència de la Generalitat per aquest partit Des del desembre del 1995 fou senador del PP en representació del Parlament de Catalunya Dins de la direcció estatal del PP, fou membre del comitè executiu…

Fill de Josep Ferrer i Vidal Enginyer industrial, començà molt aviat a publicar a La Renaixença  edità la “Biblioteca Clàssica Catalana”, però es decantà cap a la collaboració amb la política centralista Adherit a la Lliga Regionalista, fou diputat i senador Ostentà la presidència del Foment del Treball Nacional, de la Societat Econòmica d’Amics del País i de la Cambra Industrial fou director de duanes i participà, el 1902, en la fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis , entitat que presidí en 1904-36 Juntament amb Francesc Moragas i Barret , redactà l’…

Fou professor a la Universitat de Nancy 1873-77, a l’École Normale Supérieure de París 1877-78 i a la Sorbona 1898-1909 Mestre insigne de la geografia humana, es preocupà per l’acció de l’home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d’adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França Creà i dirigí la revista Annales de Géographie i dirigí la collecció Geographie Universelle Entre les seves obres cal esmentar États et nations d’Europe 1881 i Atlas général d’histoire et de…