Resultats de la cerca
Es mostren 4191 resultats
La vicaria
La vicaria, oli de Marià Fortuny i Marsal
© Fototeca.cat
Pintura
Pintura a l’oli sobre taula (60 × 93,5 cm) de Marià Fortuny i Marsal.
Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim…
Rivière
Dinastia d’industrials procedents de l’Alvèrnia (Occitània).
El primer fou François Rivière , que s’associà el 1860 a Madrid amb Pierre Mage per a la fabricació de teixits metàllics El 1876 establí una sucursal a Barcelona, que esdevingué la central 1887 després de la installació d’una fàbrica a Sant Martí de Provençals 1885 L’empresa esdevingué la raó social F Rivière i Fills 1902 en associar-s’hi els seus fills naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888 Francisco Rivière y Chavany Pau, Bearn 1867 — Barcelona 1922, casat 1896 amb Antònia Manén i Massana, i Fernando Rivière y Chavany…
Gerard Vergés i Príncep
Literatura
Poeta, assagista i traductor.
Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc La raíz de la mandrágora 2005 és una edició bilingüe de la seva obra…
,
Sant Julià d’Aspa
Art romànic
El poble d’Aspa és situat al sector oriental del Segrià, en una posició eminent sobre la vall del riu de Set Després de la conquesta de Lleida l’any 1149, el lloc d’Aspa fou atorgat al bisbe i al capítol de la seu lleidatana A l’inici del segle XIII, el bisbe de Lleida hi féu construir un castell palau, on sovint sojornaren els prelats fins al segle XIX Molt possiblement en el mateix moment es bastí dins aquest castell palau una capella episcopal, dedicada a sant Julià, que posteriorment es convertí en l’església parroquial de la població Aquest temple, malmès durant la Guerra Civil Espanyola…
futurisme
Música
Moviment artístic aparegut a Itàlia al principi del segle XX i que s’escampà per altres països europeus.
El futurisme, que es manifestà sobretot en les arts plàstiques i la poesia, representava l’exaltació de la novetat i el dinamisme de les innovacions tecnològiques en contraposició als conceptes artístics i ideològics del passat Potser l’expressió més contundent dels principis d’aquest moviment és la que apareix en el manifest redactat pel poeta FT Marinetti i publicat el 1909, on hi ha la famosa frase "un cotxe a tota velocitat és més bell que la Victòria de Samotràcia" Al seu costat apareixen també idees que deixen veure afinitats amb el feixisme italià, com ara l’afirmació de "…
Francesc Casanovas i Gorchs
Economia
Música
Teatre
Artista, crític d’art, cantant i empresari teatral.
Es formà a Llotja Exposà per primera vegada l’any 1877 a Girona i, després vers el 1880, viatjà per Itàlia i es relacionà amb el també pintor Antoni Fabrés El 1882 fou estrenada a Barcelona una comèdia seva — Infanticidi —, fet que marca l’inici de la seva relació amb el món del teatre Com a cantant d’òpera entre el 1886 i el 1889 recorregué Itàlia formant part de diverses companyies d’aquell país De retorn a Barcelona estrenà dues noves obres i realitzà treballs d’illustració per a editorials i revistes Els primers anys d’aquest segle exercí com a crític d’art del diari La…
Francesc Elias i Bracons
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Ceramista, decorador de vidre i dibuixant.
Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a Barcelona diverses vegades i a…
Pierre Daix
Periodisme
Literatura francesa
Escriptor i periodista francès.
En finalitzar l’ensenyament secundari 1940 ingressà al partit comunista , aleshores clandestí Participà en la Resistència i fou empresonat diverses vegades pel règim de Vichy, i el 1944 fou deportat a Mauthausen Després de l’alliberament, el 1947 treballà breument al ministeri de l’aire i de la reconstrucció Posteriorment fou director de la revista Ce Soir i cap de redacció de l’ Humanité, publicacions del partit comunista, collaborador de Louis Aragon i redactor en cap de Lettres Françaises 1948-72 Crític amb l’estalinisme i posteriorment amb la Unió Soviètica en general, difongué l’obra d…
Jordi Cervera i Nogués
Literatura catalana
Periodisme
Poeta, narrador i periodista.
Com a poeta es donà a conèixer amb Pintallavis 1991, en collaboració amb el pintor Carles Amill, i seguí amb, entre d’altres, Atzavara 2003, Talaiot 2006, Tanta xerrameca cansa 2006, premi Recull de poesia i Noli me tangere 2004 Com a novellista, s’inicià amb Dibuixos obscens 1996, premi Josep Pin i Soler 1995 i continuà amb la novella policíaca Mosques 2006, premis Ferran Canyameres 2005 i a la millor novella negra en català de la llibreria Negra i Criminal, Desig de foc 2007, on la ficció narrativa està al servei d’un argument en què erotisme i gastronomia es lliguen, L’…
Maria Teresa Bertran i Rossell
Literatura catalana
Poeta i narradora, coneguda amb el pseudònim de Teresa d’Arenys.
Installada amb la seva parella el pintor Enric Maass a Horta de Sant Joan Terra Alta durant una dècada, el 1984 retornaren a Arenys de Mar És en aquest període que es donà a conèixer guanyant el premi Amadeu Oller amb Aor 1976, un seu primer recull de poemes que fou reeditat juntament amb un nou recull, Murmuris 1986, i L’onada 1980 A la seva poesia combina classicisme formal tradicional amb una visió netament contemporània del món L’any 2009 publicà Versos de vi novell , amb illustracions de Maass, un recull de poemes premiat el 1977 Com a traductora, a més de Dos rèquiems…
