Resultats de la cerca
Es mostren 4198 resultats
Bartomeo Manfredi
Pintura
Pintor italià, inscrit dins el corrent caravaggesc.
Imità les escenes de gènere de MMda Caravaggio dins l’òptica formal, però la manca de contingut l’allunyà del mestre Obres Bacus Galleria Nazionale d’Arte Antica, Roma i Bonaventura Palazzo Pitti, Florència
Louis Majorelle
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, decorador i dissenyador de mobles francès.
Formà part de l’escola de Nancy, i obrí un taller, la Maison Majorelle, per a la fabricació de mobles Art Nouveau El seu estil, inspirat primerament en els estils Lluís XV i Lluís XVI, esdevingué d’inspiració naturalista, especialment floral, fins a arribar a una simplificació, els anys 1920-30 Dissenyà l’escala monumental de les Galeries Lafayette, de París
Giovanni Paolo Lomazzo
Art
Pintura
Pintor i historiador de l’art italià.
És autor del Trattato dell’arte della pittura, scultura e architettura 1584, important estudi sobre el pensament manierista Entre les seves poques obres pictòriques conservades, hom pot citar un Autoretrat Pinacoteca dei Brera, Milà i una Pietat convent dels caputxins de Milà
Willem de Kooning
Pintura
Pintor d’origen holandès, naturalitzat nord-americà.
Assolí l’abstracció a mitjan dècada dels trenta com a resultat de les seves experiències surrealistes Posteriorment evolucionà vers un expressionisme, saturat de color, amb el qual evocà sovint la figura femenina i el paisatge
Georges Kars
Figura (1935), de Georges Kars
© Fototeca.cat
Pintura
Pseudònim de Jiří Karpeles, pintor jueu txec.
Es formà a Munic, i anà a París el 1905 Tractà Juan Gris a Madrid, i després d’una estada al seu país s’establí definitivament a París Pintà a Mallorca 1911-12, i del 1933 al 1936 residí sovint a Tossa, on fou figura destacada d’aquella Babel de les Arts descrita pel seu amic Rafael Benet El seu estil passà de l’impressionisme al fauvisme i el cubisme, però s’estabilitzà en un figurativisme colorista plenament integrat en l’École de Paris, de la qual fou membre destacat Centrat en la figura femenina, a Tossa conrea el paisatge És representat a diversos museus d’Europa —entre els quals el de…
Jacob Jordaens
Pintura
Pintor flamenc, deixeble d’Adam van Noort.
La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició El rei beu…
Joos van Gent
Pintura
Pintor flamenc, actiu a Urbino el 1468.
Treballà per a Federico de Montefeltro El seu estil, encara gòtic, s’humanitza amb el contacte dels renaixentistes italians Moltes obres que hom li atribuïa han estat traslladades al catàleg de Pedro Berruguete Excelleix la seva composició El sopar dels apòstols palau d’Urbino
William H. Waldren
Arqueologia
Pintura
Escultura
Prehistoriador, arqueòleg, pintor i escultor nord-americà.
Estudià art i història de l’art entre el 1948 i el 1954 a Nova York, París i Barcelona A partir del 1958 es dedicà als estudis de prehistòria i al treball de camp en nombroses excavacions a les Balears, entre les quals cal destacar les coves de Son Gallard, Muleta i Son Matge, l’assentament calcolític de Son Oleza, el poblat talaiòtic de Son Ferrandell, els santuaris de Son Mas i Torralba d’en Salort Estudià arqueologia i prehistòria a la Universitat d’Oxford entre el 1975 i el 1981, any en què es doctorà Fou investigador per diverses institucions de la Universitat d’Oxford i Cambridge Fundà…
Octave-Nicolas-François Tassaert
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès d’ascendència holandesa.
Començà conreant temes mitològics i històrics Ariadna abandonada Museu Fabre, Montpeller Destacà, però, amb aquells quadres que en un to sentimental i tendre capten gent pobra i adolorida, els quals constitueixen la major part de la seva obra Nens abandonats, La família desgraciada Musée du Louvre
mestre de Třeboň
Pintura
Pintor actiu a Bohèmia vers el 1380.
Rep aquest nom pel fet que són d’ell les taules conservades a l’església dels augustinians de Třeboň En la seva obra és notable el sentit sintètic de l’estructura del quadre, així com el modelatge de les formes i la vivacitat del color, que fan perdre pesantor a les figures La seva producció es pot considerar ja dins les coordenades de l’estil francoflamenc Influí en la creació de l’anomenat “bell estil”