Resultats de la cerca

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia cluniacenca de…

Es formà a l’Escolania de Montserrat Fou, de ben jove, segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1769 feu oposicions per a la plaça de mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid, que no aconseguí També intentà, infructuosament, obtenir la plaça a la seu de Màlaga, i el 1774, a la catedral de Girona, on guanyà les oposicions com a successor de Manuel Gònima El 1780 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, on romangué durant dotze anys Es jubilà el 1792 i per reial ordre fou nomenat canonge de Girona El seu catàleg és format bàsicament per…

Era fill segon del vescomte Udalar I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona A la mort del seu pare 1014 i del seu germà Bernat, regí el vescomtat en nom del fill d’aquest, Udalard II, fins que li traspassà el govern el 1041 Tot i ésser casat i pare d’un fill i dues filles, fou elegit bisbe de Barcelona el 1034 i consagrat a Sant Pere de la Portella Berguedà l’any següent Amb el seu nebot vescomte s’oposà a la política de Ramon Berenguer I i dirigí un avalot contra ell féu apedregar el palau comtal des de la seu i afavorí la revolta de Mir Giribert, cosí germà seu però,…

Nascut a l'Argentina, de pares alemanys, anà a Alemanya el 1906 i es formà en filologia romànica a Marburg, Munic i Leipzig, on es doctorà el 1920 Fou professor de filologia romànica de la Universitat d’Hamburg i, el 1926, fou nomenat director de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat Es dedicà a l'estudi de la literatura llatinoamericana i, el 1946, aconseguí la catedrà d'hispanística Publicà molts articles a la revista de l'Institut,  Ibero‑amerikanische Rundschau , que dirigí entre 1936 i 1944, que prengueren forma en una gran obra de síntesi Geschichte der latein-amerikanischen…

Estudià a Leiden i es doctorà a Orleans 1598 Després d’una estada a París, exercí l’advocacia a la Haia 1607 Ben aviat, però, intervingué en les disputes religioses entre les esglésies protestants holandeses i es manifestà en defensa dels arminians La victòria dels seus contraris al sínode de Dordrecht 1618 determinà la seva condemna a presó perpètua Aconseguí d’evadir-se i passà a París, on donà a conèixer De iure belli ac pacis , la seva obra més famosa Ambaixador de Suècia a París 1634-45, morí a conseqüència d’un naufragi en un dels seus viatges La seva figura és important per les…

Fou casada amb João Lourenço da Cunha, senyor de Pombeiro Intrigant i ambiciosa, aconseguí del rei Ferran I que trenqués el seu compromís matrimonial amb la infanta Elionor de Castella, que fos anullat el matrimoni i que es casés secretament amb ella Féu matar tots els qui se li oposaren o li foren un perill i afavorí amb càrrecs, béns i títols els seus familiars i el seu amant, el cavaller gallec Xoan Fernández de Andeiro, a qui féu concedir el comtat d’Ourém A la mort del seu marit, féu proclamar reina la seva filla Beatriu, muller de Joan I de Castella, i n'exercí la regència, amb gran…

Estudià la carrera militar, ascendí a capità d’artilleria 1879 i es retirà amb el grau de comandant, el 1882, per a dedicar-se a la pintura Fou deixeble de Simó Gómez a Barcelona 1876-80 i d’Édouard Détaille a París El seus temes predilectes foren els cavalls i les escenes hípiques i militars, que sabé interpretar amb anecdotisme i pulcritud A l’exposició de belles arts de Madrid 1887 presentà Un Vivac, La primera cura, En el camp de maniobres, i a l’exposició de belles arts de Berlín 1891 aconseguí la medalla d’or amb Maniobres de divisió Illustrà l’obra de Francesc Barado La vida militar…

Estudià a Salamanca Es posà en contacte amb els illustrats es casà amb la filla d’Andreu Piquer Seguí una carrera administrativa en la qual solament aconseguí ser comptador de finances a Vara del Rey Conca, on intentà, inútilment, de crear una “societat econòmica” És autor d’ Odas i Epigramas 1784, obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa, però, sobretot, de Sátiras que la censura impedí de publicar, on al concepte optimista de “segle de les llums” oposa críticament el de “segle d’aparences” També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas…

El 1974 emigrà de Polònia amb la seva mare Establert el 1977 a la Gran Bretanya, estudià filosofia i literatura a Oxford Els anys vuitanta s’inicià a la BBC en el camp dels documentals i els anys noranta obtingueren ressò diversos reportatges seus sobre Rússia i els Balcans El 1998 estrenà el seu primer llargmetratge de ficció, The Stringer , al qual seguí  Last Resort 2000, ambdós situats a la Rússia actual La història d’amor lèsbic My Summer of Love 2004 fou el seu primer èxit important i guanyà, entre d’altres, els premi Alexander Korda, dels BAFTA El 2011 estrenà el film d’intriga La…

S’inicià en l’esquí alpí, i fou campió d’Espanya i de Catalunya d’eslàlom També assolí el títol català en salts de trampolí 1962 Després, passà al motociclisme i fou president del Moto Club Barcelona a la dècada de 1970 En automobilisme competí en la Fórmula 1430 i guanyà la Copa TS 1974 Simultàniament, començà a practicar la vela al Reial Club Marítim de Barcelona amb el iot Garuda I , i s’especialitzà en creuer Seguí com a tripulant dels iots Bribón I i Bribón II El 1977 disputà l’Admiral’s Cup com a tripulant de l’ Azahara , i posteriorment ho feu amb el iot Tornado Fou el primer català…