Resultats de la cerca
Es mostren 22530 resultats
La Generalitat de Catalunya cedeix al Govern balear el senyal de TVC a les Illes
Els presidents dels governs de Catalunya i les Illes Balears, Jordi Pujol i Jaume Matas, signen a Palma un acord segons el qual el primer cedeix al Govern balear el control del senyal de les emissions de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a les Illes Divendres passat, Matas ja va signar a Bunyola un acord similar amb el president valencià, Eduardo Zaplana, que afectava el senyal de la televisió pública del País Valencià
Els Estats Units demanden les empreses tabaqueres
La fiscal general dels Estats Units, Janet Reno, presenta una demanda contra les companyies tabaqueres, a les quals demana una indemnització pels 3,2 bilions de dòlars que es gasta cada any la sanitat pública en els pacients afectats de malalties derivades del tabac La demanda considera que els darrers 45 anys les empreses tabaqueres han mantingut una campanya continuada de “frau i engany”, ja que eren conscients dels efectes perjudicials del tabac
Francesc Antich, elegit president de les Balears
El Parlament balear elegeix, per 31 vots contra 28, el socialista Francesc Antich com a nou president de les Balears Antich és elegit gràcies al pacte de tots els grups nacionalistes i d’esquerra que la setmana passada ja va permetre l’elecció d’un altre membre del PSIB-PSOE com a president del Parlament L’accés al poder d’Antich posa fi a 16 anys ininterromputs de govern d’AP-PP a les Balears
latitud

Representació de la altitud geogràfica de Barcelona
© Fototeca.cat
Geografia
Distància que hi ha des d’un punt qualsevol de l’esfera terrestre a l’equador.
És mesurada en graus de 0° a 90° a partir de l’equador, ja sia cap al nord o cap al sud, seguint el meridià que passa pel lloc o punt de referència Tots els punts d’un mateix parallel tenen la mateixa latitud La incidència dels raigs solars sobre la Terra varia molt segons la latitud i explica en bona part les diferències climàtiques entre les diverses zones de l’esfera terrestre
partitiu
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma o expressió lingüística que serveix per a designar una part indeterminada d’un tot, significat per un altre element.
Moltes llengües, com el català, expressen el partitiu suprimint simplement l’article Prenc llet per esmorzar El francès ho fa mitjançant la preposició de i l’article Il mange de la viande et boit du lait El català usa el pronom àton adverbial en per a substituir un mot usat en sentit partitiu Necessites diners —Gràcies, ja en tinc Semblantment també el francès Avez-vous envoyé des lettres Je n'en ai pas reçu
mustalita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme.
Aquesta secta nasqué arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094, quan el seu fill petit, al-Musta'lī, féu executar el seu germà gran Nizār de qui deriva la secta dels nizarites i el fill d’aquest El darrer imam visible dels mustalites, el califa al-Āmir, fou assassinat el 1129 La secta, ja des del s XII, s’estengué cap a l’Índia i trobà adeptes sobretot al Gujarat
significant
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia estructuralista, conjunt d’elements fonològics que configuren la imatge acústica d’un signe lingüístic.
Cal no confondre el significant amb les emissions concretes de cada parlant, ja que cadascú té unes característiques fonètiques peculiars, dintre les quals, però, en condicions normals, hi ha els indicis acústics suficients que permeten als oients d’identificar les estructures fonològiques rellevants, és a dir, els significants Una transcripció fonològica consisteix, doncs, en una representació gràfica dels significants que eviti les inconsistències de les grafies corrents home , /óme/, examen , /egzámen/, eixam /ešám/, etc
Marxalenes
Barri
Barri de la ciutat de València, a l’esquerra del Túria, dins el districte de la Saidia.
Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern
Lydda
Ciutat
Ciutat antiga de Palestina, corresponent a la Lod actual.
Ja citada a la Bíblia, fou conquerida per Vespasià el 68 dC A la fi del s III fou, amb el nom de Diòspolis, una seu episcopal important Conquerida pels croats el 1099, fou anomenada Sant Jordi de Lydda, perquè era el centre de la devoció a aquest sant Jordi Saladí la devastà el 1191, però fou reedificada per Ricard I Cor de Lleó Finalment perdé importància, després d’haver estat saquejada pels mongols 1221
Querbús

El castell de Querbús
Romain Bréget (CC BY-SA 3.0)
Castell
Antic castell del Perapertusès, dins el terme de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt., dominant per llevant el grau de Maurí.
S'accedeix al penyal sobre el qual s’aixeca per un camí graonat, defensat per tres recintes murats resten al cim diverses edificacions, entre les quals un gran edifici poligonal, cobert amb voltes gòtiques, i una torre adossada, restaurats en 1950-54 Esmentat ja el 1020, pertangué als senyors de Perapertusa Fou assetjat per les forces del rei de França el 1255 i Jaume I el cedí a Lluís IX pel tractat de Corbeil 1258