Resultats de la cerca
Es mostren 10008 resultats
lliga de Cambrai
Història
Aliança formada (1508) per Ferran II de Catalunya-Aragó, Lluís XII de França, el papa Juli II i l’emperador Maximilià I contra Venècia.
Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gallipoli, Trani i Polignano a Mare, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d’hipotecar a Venècia Ho assolí 1509 gràcies a l’acció de l’almirall Bernat de Vilamarí i de Ramon de Cardona, cap de l’exèrcit catalanoaragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s’adheria Lliga Santa
Museu Abelló
Museu
Museu que obrí les seves portes el 1999 a Mollet del Vallès amb els fons de l’artista i col·leccionista Joan Abelló.
Situat en un edifici remodelat que ha conservat la façana modernista, conté un important fons de més de 5 000 obres d’art català dels s XIX i XX, que Joan Abelló donà a la vila, amb obres de destacats artistes com Miró, Dalí, Tàpies, Picasso, Cuixart, Fortuny, Ramon Casas, etc També disposa de colleccions d’escultura romànica i barroca, art asiàtic i africà i objectes d’arts decoratives Acull un gran fons documental i biogràfic sobre els moviments i els artistes més importants dels últims segles, així com obres del mateix Joan Abelló
Diputació General d’Aragó
Història
Òrgan de govern de la comunitat autònoma d’Aragó.
Instituït el 1983 amb l’entrada en vigor de l’estatut d’autonomia d’Aragó, el seu president, elegit per les Corts d’Aragó, designa els nou consellers que, amb ell, formen el govern autonòmic N’han estat presidents Santiago Marraco PSOE, 1983-87, Hipólito Gómez de las Roces PP, 1987-91, Emilio Eiroa PP, 1991-93, José Marcos Berges PSOE, 1993-95, Ramon Tejedor 1995, Santiago Lanzuela PP, 1995-99, Marcellí Iglesias PSOE, 1999-2011, Luisa Fernanda Rudi PP, 2011-15, Javier Lambán 2015-23 i, des del 2023, Jorge Antonio Azcón Navarro
Veu Catalana
Publicacions periòdiques
Publicació impresa en català i editada mensualment a la ciutat de Mèxic entre els anys 1958 i 1963.
Se'n publicaren 60 números Promoguda i editada pel Consell Nacional Català, en foren directors Salvador Ferret, Artur Costa i finalment Francesc Paniello Tenia com a finalitat la reconstrucció de la nació catalana i mantenia una línia d’orientació independentista Contenia articles i comentaris sobre Catalunya, l’exili, crítica de llibres i el món internacional Entre altres, hi collaboraren Rafael Tasis, Vicenç Riera Llorca, Ramon Fabregat, Manuel Serra i Moret, Domènec Guansé, Lluís Nicolau d’Olwer, Hipòlit Nadal i Mallol, Abelard Tona i Nadalmai, Josep M Batista i Roca i Esteve Albert, entre…
Teresa de Cardona i Enríquez
Cristianisme
Abadessa de Pedralbes (1521-62).
Filla del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV i cosina germana del rei Ferran II el Catòlic, el qual tractà el seu matrimoni amb Llorenç II de Mèdici La núvia renuncià 1515 els seus drets a l’herència paterna i a la materna a favor del seu germà, el duc Ferran I de Cardona, en consideració al dot quantiós que aportava al matrimoni 10 000 ducats d’or, el qual no arribà a efectuar-se Ingressà al monestir de Santa Maria de Jerusalem, i el 1521 fou elegida abadessa del de Pedralbes
Pere de Cardona i Enríquez
Història
Governador general del Principat de Catalunya des del 1509.
Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Tingué la baronia d’Assuévar Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona i de Requesens 1543-93, i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona i d’Erill , fins l’any 1602
Ponç de Cabrera
Història
Vescomte de Girona (Ponç II de Cabrera) i d’Àger (1132-~44), dit també Ponç Guerau de Cabrera
.
Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família
Guerau de Cabrera
Història
Vescomte de Girona (1105-32) (Guerau II de Cabrera) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera.
Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’ Ermengol VI El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es feu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona juntament amb el vescomte de Cardona
Tom Roberts
Pintura
Pintor anglès.
Establert a Austràlia a tretze anys, fou deixeble d’Abram L Buvelot Residí a Anglaterra 1881-83 i a Espanya, on conegué Laureà Barrau i Ramon Casas 1883, que l’influí considerablement De nou a Austràlia 1885, hi introduí un cert impressionisme i fou un dels principals expositors de la “9 × 5 Exhibition of Impressions” de Melbourne 1889, punt de partida de la renovació artística australiana Pintà paisatges, escenes de gènere i retrats que, com el d' Eileen 1892, són molt a prop de l’estil de Casas
Pío del Río Hortega
Biologia
Històleg i citòleg castellà.
Desenvolupà les tècniques d’impregnació argèntica amb una cinquantena de variants L’aplicació d’alguns dels seus mètodes permeté la descripció de la micròglia i de quatre menes de cèllules d’oligodendròglia glia neuròtropa diferenciant-les de les cèllules de mesòglia, anomenades avui cèllules d’Hortega Relacionat inicialment amb Ramón y Cajal i la seva escola, se n'allunyà per un seguit de discrepàncies amb el mestre Exiliat a l’Argentina, fou nomenat director de l’Instituto Nacional del Cáncer a Buenos Aires 1931, on fundà la revista Archivos de histología normal y patológica