Resultats de la cerca

El 1902 entrà en la redacció del diari republicà “El Pueblo”, on collaborà amb Blasco i Ibáñez El 1913 passà a residir a Madrid, on formà part de les redaccions d’"El País” i d’"El Radical” i fou elegit secretari del congrés republicà nacional 1914, al qual assistí en representació de València El 1916 tornà a València, on fundà l’editorial Cervantes, de publicacions en castellà, i collaborà a diversos periòdics populars d’orientació valencianista “La Barraca” 1913, “El Cuento del dumenche” 1919 El 1920 s’establí a Barcelona, on traslladà l’editorial, que reemprengué associat amb…

42 anys després del llançament 1977, comencen a rebre’s dades de la sonda Voyager 2 enviades des de més enllà de l’heliosfera, on comença l’espai interestellar La Vogager 2 va travessar l’espai on acaba l’heliosfera zona fins on arriben les partícules emeses pel Sol, anomenades vent solar el 5 de novembre de 2018, i en aquests anys ha recorregut uns 18000 milions de quilòmetres Les dades enviades aporten nous elements per al coneixement de l’estructura del sistema solar

El 1919 ingressà a l’Aeroclub de Barcelona, que el becà per fer el curs de pilot a l’Escuela Militar de Getafe, on obtingué el títol 1921 Des del 1928 collaborà amb Josep Canudas per fer aviació publicitària i com a professor de l’Escola d’Aviació Barcelona 1929-35 Durant la guerra civil de 1936-39 formà part de les Líneas Aéreas Postales Españolas, on esdevingué un dels millors pilots de transport El 1939 s’exilià a Mèxic, on treballà en diverses companyies aèries

Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires 1910-15, on fou president del Casal Català Fou diputat a corts 1931 i president de l’Agrupació de Catalans d’Amèrica 1934 Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l’estranger i a l’assistència d’infants refugiats Després del 1939 s’amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d’on sortí greument malalt

Fou monjo basilià a Galatro, d’on passà a Constantinoble, on fou abat del monestir de Sant Salvador Fou enviat per l’emperador Andrònic a Avinyó per tal de promoure la unió entre les dues esglésies Tornà a Constantinoble, on mantingué una forta polèmica amb els palamites, però s’hagué de retirar en ésser aprovat l’hesicasme 1341 Per la seva amistat amb Petrarca, a qui ensenyava grec, obtingué la seu italobizantina de Gerace 1342 És autor de diversos escrits teològics, matemàtics i d’altres

Jugà al Mallorca abans de la Guerra Civil Passà al Constància 1939-42 i fitxà per l’Atlético Aviación, posteriorment convertit en Atlético de Madrid 1942-51, on jugà com a defensa central en 152 partits de Lliga Guanyà dues Lligues 1950, 1951 Després jugà al Saragossa 1951-53, on es retirà Disputà 3 partits amb la selecció espanyola Posteriorment entrenà l’Osca, el Cacereño, el Màlaga, l’Hèrcules, el Tenerife, el Lleida i el Jerez, on feu tasques de gerent a partir de l’any 1973

Llicenciat en dret Es formà a Llotja amb Martí i Alsina Exposà temes mallorquins a Barcelona el 1896 Publicà dibuixos modernistes a Luz i Quatre Gats i fou assidu de la cerveseria del mateix nom, on exposà collectivament i individualment el 1897 Establert a París el 1901, hi tractà Hermen Anglada i Camarasa Retratista d’una certa importància i illustrador, residí també a Madrid, Anglaterra —on retratà Jordi V—, els EUA —on retratà Woodrow Wilson—, l’Argentina i, de nou, París Els darrers temps habità a Eivissafinspocabansdelasevamort

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…

Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França

Pot ésser considerat l’iniciador de l’escultura barroca italiana Treballà a Orvieto, on féu l' Anunciació , per a la catedral 1603-10, Museo dell’Opera del Duomo, a Roma, on obrà el Sant Mateu 1610-12, per a la Capella Paolina de Santa Maria Major, i a Piacenza, on féu les estàtues eqüestres de Ranuccio i Alexandre Farnese 1612-29 Un altre cop a Roma, realitzà una Verònica 1628-40, de sensual i melodramàtica agitació, per a un dels nínxols dels pilars que sostenen la cúpula de la basílica de Sant Pere