Resultats de la cerca
Es mostren 9878 resultats
Sant Pere de Vallhonesta (Sant Vicenç de Castellet)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pere de Vallhonesta, situate da a la banda llevantina del terme, s’enlaira al vessant meridional de la vall que afaiçona el torrent de Rubió, des d’on, amb el seu esvelt campanar, presideix el nucli habitat de Vallhonesta, situat al fondal i a l’ampit oposat de la clotada Long 1°53’16” - Lat 41°40’25” Vista aèria del conjunt medieval amb l’església com a element principal J Pagans-TAVISA Perspectiva exterior de l’edifici des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme i amb l’absis bellament decorat amb arcuacions i bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan S’…
Oosterschelde
Braç de mar
Braç de mar a l’antic sector d’estuari de l’Escaut, a de la província de Zelanda (Països Baixos). Amb la construcció del dic anomenat Oosterscheldedam, les seves aigües quedaren separades de les marines.
ferrosilici
Tecnologia
Aliatge de ferro i silici (22 a 95% de Si) emprat en la desoxidació i en la fabricació d’acers especials per a usos elèctrics, per a la construcció i en la fabricació de molles.
Hom l’obté en forn elèctric per reducció de ferralla en presència de quars i carbó de coc o vegetal Per a percentatges de silici inferiors al 15%, hom el pot obtenir en alt forn Cal evitar-hi la presència de fòsfor, sofre o arsènic, que poden produir la descomposició de l’aliatge i la seva reducció a pols
Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles
Empresa basca fundada a Beasain l’any 1917 per a la construcció de qualsevol tipus de material per a l’explotació de línies fèrries, elements per a la indústria de l’automòbil, i acers especials.
Té fàbriques a Beasain, Irun i Saragossa
escaiola
Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual hom construeix figures o revesteix alguna construcció, donant-li colors, imitant marbre o altres pedres, etc; en traumatologia, hom també la fa servir per a enguixar.
concessió administrativa
Dret administratiu
Atorgament de l’administració als particulars de la facultat de fer una obra, gestionar un servei o aprofitar les riqueses naturals (concessions mineres, construcció i explotació de línies de trens, telèfons, aprofitament d’aigües, etc).
Es diferencia del contracte administratiu en la regulació unilateral a través de llei, en el procediment i en la iniciativa, que correspon als particulars
Castell de Blancafort (Cercs)
Art romànic
Situació Vista aèria de la penya de Blancafort, coronada per les importants ruïnes del que fou recinte fortificat Al centre de la fotografia i a primer terme, el castell o força, pròpiament dit A mà esquerra i més a segon terme, ruïnes de l’església del castell J Pagans-TAVISA Les restes del castell de Blancafort són situades a uns 3 km, en línia recta, de la vila de Berga, al límit entre l’alt i el baix Berguedà aquesta fortalesa, des d’uns 1 175 m d’altitud, domina la vall de Vilosiu o de Santa Maria de les Garrigues i la del riu Metge Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l…
L’arquitectura monàstica i canonical
Art gòtic
Característic escut de l’abat Bartomeu Copons 1316-48, present arreu del monestir de Poblet on va intervenir F Bedmar Ens centrem tot seguit en l’estudi de l’arquitectura monàstica i canonical als segles XIV i XV, específicament la no mendicant, que completa l’àmplia visió panoràmica de l’arquitectura religiosa del moment de plenitud del gòtic català, iniciada en el volum anterior amb l’estudi de les catedrals i continuada en aquest a través dels capítols relatius a les grans esglésies de tres naus que no són catedrals i a les esglésies parroquials i seculars d’una sola nau S’ha de dir, d’…
La catedral de Girona (segle XVI)
Art gòtic
El postcongrés de 1416-17 Com s’explica en el volum Arquitectura I de la present obra, en realitzar-se la consulta o congrés de la catedral de Girona dels anys 1416-17 la volta de la gran nau única era encara tota per fer Des que es va acabar la capçalera completament, poc més enllà de mitjan segle XIV, només s’havia avançat en la construcció de les capelles laterals La convocatòria de l’esmentada reunió del 1416 i la decisió del bisbe Dalmau de Mur l’any següent d’escollir finalment el projecte de nau única van tancar la llarga polèmica que s’arrossegava des d’abans de la primera consulta…
Castell de Gavarra (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Fortalesa medieval assentada sobre un penyal, amb els murs un xic irregulars per tal de resseguir el contorn de la roca J Tous El poble de Gavarra, situat en un contrafort de la serra d’Aubenç, a 1 123 m d’altitud, pertany des del 1969 al municipi de Coll de Nargó Mapa 34-23291 Situació 31TCG510633 Per a arribar-hi, se surt de Coll de Nargó per la carretera d’Isona A 17 km, a l’esquerra, es troba una pista que porta a Gavarra a uns 10 km aproximadament Les restes del castell són situades en un turó al voltant del qual es bastí el poble MTV-VRM Història Les primeres notícies del…