Resultats de la cerca

El 1909 ingressà a Llotja, on fou deixeble dels Vallmitjana i de P Gargallo El 1913 obtingué el premi d’escultura de l’Associació Escolar Artística de Barcelona El 1915, cridat per Utrillo, anà a Sitges, on s’establí, per esculpir prop de 50 capitells de Maricel i on, més tard, esculpí també els del casino Prado, entre altres obres Fou professor de l’Escola Massana durant vint anys Entre les obres més importants cal citar l’escut de la Casa de Correus de Barcelona 1919, l’església de New-Port, a Nova York 1923, la decoració del pavelló de la ciutat a l’Exposició Internacional del…

Fill i successor de Basili III, la seva política anà lligada a l’enfortiment de l’estat centralitzat de Rússia lluità contra el poder de l’aristocràcia feudal, que volia mantenir els seus privilegis locals econòmics i polítics Transformà 1550 tota l’administració interna, l’exèrcit, les finances, l’administració de la terra i l’Església Creà un exèrcit regular amb armes de foc i reglamentà el servei militar La seva política exterior fou agressiva campanyes oriental i de la Bàltica La submissió de Kazan’ 1552 i Astrakhan 1556 obrí el camí de la colonització de Sibèria, que fou annexada a…

Es llicencià en dret a Barcelona Assidu participant en Jocs Florals i certàmens literaris diversos, on obtingué nombrosos premis Es donà a conèixer amb el recull poètic Del meu verger 1905 És autor de poemes centrats a descriure els costums populars de la Segarra, que anà recollint en els volums Poesies , de la collecció “Lectura Popular” s d, Segarrenques 1917, Corrandes segarrenques 1925 i Picarols i randes 1926 Estrenà diverses obres teatrals, com ara La mania d’un notari 1896, una comèdia en un acte i en vers El vistaire 1920  El pandero de les mosses, o la venjança del sagristà 1927, amb…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Viena 1956, en 1959-60 amplià estudis als EUA, a l’Illinois Institute of Technology i a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, on conegué Mies van der Rohe, Frank Lloyd Wright i Richard Neutra El 1964 fundà el seu propi estudi a Viena Integrà algunes de les formes del secessionisme vienès al repertori propi del racionalisme Els edificis resultants han estat definits com “arquitectura conceptual” En són exemples una llarga sèrie de botigues a Viena, obres per a l’empresa Siemens a Munic 1969-72 i els projectes del Museu d’Art Modern de Frankfurt 1983,…

Cursà estudis inacabats de dret i filologia, i treballà en ocupacions múltiples Portà una vida bohèmia, amb constants canvis de feina i de residència, i el 1968 fou expulsat de la radiotelevisió pública, on treballava, per participar en l'edició d'un llibre del marques de Sade, censurat per la dictadura La seva poesia, acusadament existencial, empra l’automatisme surrealista O amor em visita 1958, A colher na boca 1961,  Poemacto 1961,  A máquina lírica 1961, Retrato em movimento 1967,  Electronicolírica 1964, Oficio cantante 1967, O bebedor noturno 19681963 , Vocação animal 1971,  Cobra 1977…

Vida i obra De formació autodidàctica, fou redactor de La Publicitat , d’ El Matí,  de la revista cultural Revista de Vich  i administrador de La Nau Publicà poemes a les revistes Cenacle , de Manresa, i a La Revista , editada per Josep Maria López Picó Participà assíduament als Jocs Florals, on obtingué diversos premis, i el 1936 fou proclamat mestre en gai saber La seva poesia, influïda per Francis Jammes, Jacint Verdaguer, Josep Carner i Guerau de Liost, mostra una visió idealitzada, i alhora religiosa, de la vida rural És una poesia sentida i treballada, però al mateix temps…

Fill del vescomte Bernat I de Conflent i nebot del bisbe Salla d’Urgell, el qual succeí després d’haver estat coadjutor del bisbat, probablement des del 1006 Començà la nova catedral, consagrada el 1040, i instituí a l’església de Sant Miquel una canònica augustiniana, segons el model d’Aquisgrà, que feu aprovar per un important sínode provincial reunit a la Seu d’Urgell el 1011, i pel papa Sergi IV durant una estada seva a Roma a la fi del mateix any L’any següent obtingué del papa Benet VIII la confirmació de les possessions i els privilegis de l’església urgellitana Ocupà…

Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central Emprant microelèctrodes intracellulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèllula nerviosa individualitzada Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central El 1963 compartí el premi Nobel de medicina…

Estudià a Barcelona Publicà Anàlisi i tècnica coprològica 1931 i Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica 1934, de la collecció Monografies Mèdiques Durant la guerra civil de 1936-39 organitzà els serveis de transfusió de sang a l’exèrcit republicà, en les tècniques de la qual fou un dels pioners en posar a la pràctica El 1939 s’exilià i s’establí a Anglaterra Durant la Segona Guerra Mundial assessorà els serveis de transfusió de sang en el bàndol aliat Des del 1940 treballà a l’hospital Ancoats de Manchester i hi dirigí el departament de patologia Des del 1949 en…

Lluità durant la Primera Guerra Mundial a Verdun, i fou fet presoner pels alemanys De retorn a França, fundà l’Association Républicaine des Anciens Combattants, de la qual fou vicepresident 1932 S'afilià al partit comunista 1921, del qual fou secretari del buró polític des del 1931 fins al 1964 Partidari del front popular, formà part del comitè executiu de la Komintern a partir del setè congrés agost del 1935 Fou vicepresident de la cambra de diputats 1936-40 Després d’haver dirigit l’organització de resistència 1941-44, fou vicepresident de l’Assemblea Nacional 1946-48 i president del grup…