Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
gènere femení
Gramàtica
Gènere gramatical que s’aplica a les coses que tenen sexe femení o a d’altres que hi són assimilades per la terminació o l’ús.
La inclusió del mots en aquesta classe respon al criteri de separació de formes referides a éssers animats i amb oposició de sexe i de formes referides a éssers inanimats Des del punt de vista de la funcionalitat gramatical, el femení és una marca, la finalitat de la qual és assenyalar una concordança en els sintagmes la casa groga En català la marca principal del femení és el morfema -a nena, gata , oposat a una marca zero nen, gat o a una marca morfemàtica —sobretot -e, -o pobre, moror — del masculí Sovint l’única marca del femení és l’article la jove
Cor de Ràdio França
Música
Conjunt coral francès, únic pel que fa a la seva vocació netament simfònica.
Lligat a les actuacions de l’Orquestra de Ràdio França des de la seva fundació 1976, durant els anys setanta inicià una important sèrie d’enregistraments, que inclouen des de música sacra fins a òpera Ha tingut directors de prestigi com E Ericson, W Sawallisch, R Muti, C Abbado, CM Giulini i P Boulez Ha actuat també a cappella en les sessions De vive voix que tenen lloc cada temporada a París, sota l’impuls de François Polgar, director de la formació des de l’any 1992 El 1997 fou distingit amb l’Ensemble Vocal pel seu enregistrament del Gloria de Francis Poulenc
hipòtesi Sapir-Whorf
Lingüística i sociolingüística
Hipòtesi que estableix una dependència entre la llengua i la concepció del món.
Formulada per BL Whorf, el qual n'atribuí la idea inicial al seu mestre E Sapir, aquesta hipòtesi s’inscriu en l’anomenat relativisme lingüístic La seva formulació més radical postula que les diferències lingüístiques són les responsables de les diverses percepcions i formes d’entendre el món Tot i que hom no n'ha establert una confirmació o una refutació clara, n'ha fet diverses objeccions com la circularitat de la mateixa hipòtesi si fos veritat, Whorf no ho podria saber o l’existència de principis universals en l’espectre cromàtic, per exemple que la…
Alberto Díez-Canedo Fernández

Alberto Díez-Canedo Fernández
Pasques Buchaca
Rem
Piragüista d’aigües braves.
Iniciat al Club Cadí Canoë-Kayak, s’especialitzà en la modalitat d’eslàlom i d’estil lliure, i entrà als programes de tecnificació de les federacions catalana i espanyola En categories inferiors assolí bons resultats, com el 12è lloc individual en el Campionat del Món júnior 2008 En categoria sènior, des del 2009 formà part de l’equip estatal sub-23, i participà en la Copa del Món del 2010 Compagina la seva carrera esportiva amb tasques d’entrenador de piragüisme en categories inferiors i en l’organització de competicions disputades al Parc Olímpic del Segre
Pietro Alfieri
Música
Musicòleg italià.
Religiós camaldulès, ensenyà cant gregorià al collegi anglès de Roma Publicà diverses colleccions de música religiosa, entre les quals destaca la "Raccolta di musica sacra" 1841-46, composta de set volums i que recull bàsicament obres del segle XVI El seu ideal musical era l’obra de GP de Palestrina, tal com manifestà en Ristablimento del canto e della musica ecclesiastica 1843 Fou autor de molts assaigs sobre cant gregorià, entre els quals sobresurt el Saggio storico del canto gregoriano 1855, i esdevingué un dels protagonistes de la represa de l’estudi històric d’aquest repertori
Josep Solà i Pujol
Música
Compositor i pianista català.
Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Ll Millet, A Nicolau, E Morera i JB Pellicer Poc després d’haver iniciat la seva carrera com a concertista a la Ciutat Comtal, es traslladà a Buenos Aires 1909 Allí oferí diversos concerts com a membre d’un quintet de música de cambra --juntament amb López Naguil, Fontova, Sanchez i Vilaclara-- i participà en la creació d’un conservatori de música en collaboració amb el violinista Joan Maffioli Quan tornava cap a Buenos Aires a bord del vapor Príncep d’Astúries, el vaixell naufragà
Albert Montañés Roca
Tennis
Tennista.
Començà a jugar al Club Serramar de Sant Carles de la Ràpita i continuà al Reus Monterols Fou campió d’Espanya júnior 1997 i passà al professionalisme el 1999, a les files del Reial Club de Tennis Barcelona Guanyà sis torneigs individuals de l’ATP Amersfoort 2008, Estoril 2009, 2010, Bucarest 2009, Stuttgart 2010 i Niça 2013, i dos en dobles Casablanca, amb Santiago Ventura 2008 i Doha, Guillermo García-López 2010 Entre el 2010 i el 2011 ocupà el lloc 22è del rànquing mundial A l'abril del 2017 anuncià la seva retirada de la competició
José Duarte Ramalho Ortigão
Literatura
Escriptor portuguès.
Escriví O mistério da estrada de Sintra 1870, novella fulletonesca, en collaboració amb Eça de Queirós Malgrat la seva vinculació als joves de Coïmbra, adoptà una actitud contrària a la d’Antero de Quental en la polèmica “Qüestió de Coïmbra” 1865, que inicià la literatura moderna a Portugal A As farpas , publicació mensual iniciada el 1871 i que atenyé els onze volums, criticà les fórmules i els prejudicis de la vida portuguesa, sota la inspiració del proudhonisme La seva influència fou immensa Escriví també cròniques de viatges A Holanda, 1883 John Bull e a sua ilha , 1887
Erwin Panofsky
Art
Historiador de l’art nord-americà d’origen alemany.
Ensenyà a Hamburg 1921-33 i, amb el nazisme, emigrà als EUA, on professà a Princeton La formació filosòfica kantiana, la lectura d’obres d’A Riegl i la collaboració amb E Cassirer el menaren a una elaboració teòrica de la interpretació dels fets artístics Treballà a l’Institut Warburg i, en contra del formalisme i la tradicional historiografia de l’art, però amb els instruments de la iconografia, propugnà la iconologia Cal destacar els seus estudis sobre Dürer 1915, 1922, 1923 i 1943, Idea 1924, Die Perspektive als “symbolische Form" 1927, Studies in Iconology 1939
Roberto Pane Cantalamessa
Art
Historiador italià de l’art.
Especialista en patrimoni arquitectònic, fou professor a la Universitat de Nàpols 1942 i assessor de la UNESCO per a la restauració de monuments És autor de biografies d’arquitectes Andrea Palladio , 1960 Ferdinando Fuga , 1956 Bernini architetto , 1953, i Gaudí , 1964, de monografies sobre el patrimoni napolità Architettura del Rinascimento a Napoli , 1937 Mausolei romani in Campania , 1957 Ville vesuviane del Settecento , 1959, d’obres generals Il Rinascimento nell’Italia meridionale , 1977, teòriques Architettura e arte figurative , 1948 i sobre conservació de monuments Città antiche…