Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Institut de Sociolingüística Catalana
Institució adscrita a la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, creada el 1980.
Dedicat a la recerca sociolingüística, assessora el departament de Cultura Té una biblioteca especialitzada i es coordina amb altres institucions semblants Des del 1982 disposa d’una comissió assessora d’experts La seva feina consisteix a estudiar la situació sociolingüística catalana i a realitzar i emetre'n informes que la posin de manifest Així mateix actua sobre legislació lingüística i treballa en sistemes que permetin mesurar i avaluar l’evolució de la llengua catalana Fa un seguiment de la normativa i la jurisprudència sobre dret lingüístic i assessora la ciutadania en matèria de…
Consell Col·lateral de Nàpols
Història
Organisme representatiu i assessor del virrei, creat a Nàpols el 1516 per Ferran II de Catalunya-Aragó.
Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc N'era president el mateix virrei i es reunia diàriament Rebia també el nom de Consell de la Cancelleria El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei
el comte Arnau
Portada d’El comte Arnau, de Josep Maria de Sagarra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del Romanticisme ençà.
N’és l’element essencial una cançó popular probablement nascuda a la fi del segle XVI, al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 interpretà la llegenda com una expressió del sentiment collectiu de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, ha trencat el pacte amb ells i ho ha de pagar eternament Però…
,
Cercle Conservador de Barcelona
Política
Entitat política fundada a Barcelona el 1880 per coordinar les activitats del Partit Conservador espanyol a Catalunya.
La dirigiren els germans Josep i Manuel Planas i Casals, directius del moviment conservador de Barcelona Fou un dels centres del caciquisme, i el triomf del catalanisme n'ocasionà la desaparició el 1905
consell reial
Història
Nom amb el qual també era designada l’audiència reial del Principat de Catalunya fins el 1714.
Centre d’Atenció Primària
Medicina
Estructura sanitària reconeguda al Pla de Salut de Catalunya on s’atenen els problemes primaris de salut.
Correspon als antics ambulatoris
Federació d’Associacions Cristianes de Pares d’Alumnes
Organisme que agrupa unes 230 associacions de pares d’alumnes d’escoles cristianes del Principat de Catalunya.
El seu àmbit escolar d’implantació és l’ensenyament primari i el secundari de les escoles cristianes Agrupa i representa les associacions adherides davant dels organismes superiors de la comunitat educativa Realitza, a més, una tasca d’informació, formació, assessorament i defensa de les associacions federades
capitulacions de Morvedre
Història
Pacte signat a Morvedre, pel març del 1348, per Pere III de Catalunya-Aragó, pressionat pels unionistes.
Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus consellers i caps militars rossellonesos i del Principat Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València
Jaume de Faveran
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor actiu al nord de Catalunya i al Llenguadoc, del 1309 al 1336.
Mestre major de la seu de Narbona, ho fou també de la de Girona en 1321-30, on continuà i possiblement portà a terme les obres de l’absis que el seu germà, mestre Enric , - , 1321 havia començat el 1312 Com a escultor, el 1322 executà el sepulcre del bisbe de Girona 1312-18 Guillem de Vilamarí catedral de Girona Hom li atribueix els sepulcres de Bernat de Vilamarí 1291-1312 i de Pere de Rocabertí 1318-24, ambdós també a la seu gironina
Francesc de Bellcastell
Història
Cavaller, partidari de Pere III de Catalunya-Aragó en la seva lluita amb Jaume III de Mallorca.
Era fill de Pere de Bellcastell i senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pla de Corts Jaume III el féu empresonar al castell de Bellver Fou alliberat per Pere III quan ocupà Mallorca 1343 esdevingué conseller i servidor seu i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella