Resultats de la cerca

Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits Aviat 1906 es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per…

La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants pintures de…

Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852 Es doctorà en dret canònic 1853 i en teologia 1857 Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València 1851-66, predicador de la cort 1864 i auditor de la Rota de Madrid 1866 El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid i en sàvies disposicions pastorals El 1869 anà al concili I del Vaticà…

Fill d’un tallista homònim Fou deixeble destacat de Damià Forment des del 1515 i collaborador seu Des del 1521 collaborà amb Gil de Morlanes a Jaca i després amb Gabriel Joly a Tauste Ajudant de Diego Siloé, li executà el 1527 el projecte de torre de Santa Maria del Campo Burgos, considerada com la més bella i monumental del renaixement hispànic Establert a Mallorca, acabà el cor de la catedral 1529 amb un fris que Gaudí eliminà en la seva reforma i amb la notable porta plateresca A la mateixa catedral féu les trones, la més gran de les quals, de rica decoració italianitzant, és…

Conreà sobretot el retrat a la manera de Rubens, amb predilecció pels grups familiars Fou especialment hàbil a copsar la psicologia dels infants Pintà també escenes religioses i mitològiques i treballà en la decoració del pavelló de cacera de la Torre de la Parada, prop de Madrid Entre les seves obres cal destacar L’artista i la seva família Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles, Les nétes del pintor Staatliche Museen, Berlín i Parella en un jardí Staatliche Museen, Berlín El seu germà, Paul de Vos Hulst 1596 — Anvers 1678, deixeble de Snyders, treballà a la cort…

Al sector de llevant del terme, prop de Guissona, es troba el poble de la Morana, aturonat a 484 m d’altitud Conquerit a l’inici del segle XI pels comtes d’Urgell, l’indret és ja documentat el 1038, en què consta que depenia del bisbe d’Urgell Dos anys més tard el castell de la Morana s’esmenta entre les possessions de Santa Maria de la Seu en l’acta de consagració d’aquesta església Així mateix, l’any 1098, en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona foren confirmats a aquesta canònica els delmes, les primícies, les oblacions i els drets de defunció del terme de la Morana L’actual…

Aquest temple era a l’antic lloc de Remolins, que segons J Lladonosa s’ha de situar on avui s’aixeca la Torre dels Canonges, al marge dret del Segre Actualment, el topònim Remolins designa una sèquia que rega l’horta del terme de Soses L’indret és documentat per primera vegada l’any 1153, com a afrontació d’una terra situada al lloc de Torres de Segre L’any 1154, torna a esmentar-se en una concòrdia feta entre el bisbe de Lleida i els templers sobre la recepció dels delmes de diversos llocs L’església de Remolins es consigna per primer cop en les dècimes papals dels anys 1279 i…

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració…

A 17 anys féu representar el seu primer drama en vers Gestern ‘Ahir’, 1891 seguiren Der Tod des Tizian ‘La mort del Ticià’, 1892, Der Tor und der Tod ‘El boig i la mort’, 1893 i Der Abenteurer und die Sängerin ‘L’aventurer i la cantant’, 1899 Més endavant escriví versions de tragèdies antigues, com Elektra 1904 i Ödipus und die Sphinx ‘Èdip i l’esfinx’, 1905 Collaborà amb Richard Strauss com a llibretista Elektra 1909, Der Rosenkavalier ‘El cavaller de la rosa’, 1911, Ariadne au Naxos 1912-16, Die Frau ohne Schatten ‘La dona sense ombra’, 1919, Die Ägyptische Helena ‘L’Helena egípcia’, 1928,…

Fou influït per Cézanne i, més tard, passà per una etapa cubista Saint-Séverin 1909, collecció Mayer de Zuric, tres versions de la torre Eiffel Kunsthalle de Basilea, Guggenheim Museum de Nova York i collecció particular alemanya Creà una pintura en funció de la llum i del moviment del color pur, que fou la primera manifestació de pintura abstracta a França Finestres 1912, Homenatge a Louis Blériot 1914, Musée de Grenoble La seva pintura fou considerada per Apollinaire com a símbol de l’ orfisme Després d’un període figuratiu 1915-30, en què visqué a Espanya i a Portugal 1914-21…