Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Pomells de Joventut de Catalunya
Moviment de nois i noies, fundat per Josep Maria Folch i Torres (1920), recollint la força sociològica dels lectors d’En Patufet.
Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera
El Pensamiento de Valencia
Setmanari
Setmanari publicat a València (1857-58).
Dirigit per Antoni Aparisi i Guijarro, era una rèplica d' El Pensamiento de la Nación , que dirigia a Madrid Jaume Balmes Tractava de qüestions religioses, polítiques, literàries i científiques i fou plataforma important per a la creació del partit anomenat neocatòlic Hi collaboraren Benet Altet i Ruate, Manuel Benedito, Lluís Miguel i Roca, Vicent Almazán, Joan Antoni Almela i Lleó Galindo i de Vera El seu caràcter d’oposició a les actituds governamentals Narváez li ocasionaren segrests de números i imposició de multes
Manuel Simó i Marín
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en dret 1892 Carlí, fundà 1911 el Diario de Valencia fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular 1922 Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39
Josep Sanchis i Banús
Història
Metge i polític.
Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València Installat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria Ingressà en el PSOE 1928 i presidí la casa del poble madrilenya Diputat 1931 a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci Dins el partit tractà de conciliar les diverses tendències Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por qué soy socialista 1930
Agustí Trilla i Alcover
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, participà en la creació de La Jove Catalunya 1870 Collaborà a La Gramalla i fou redactor de La Independencia i La Gaceta de Cataluña juntament amb Rossend Arús, fundà la revista taurina i de varietats Pepe-Hillo 1874, que incloïa texts en català Del partit republicà federal, ocupà diversos càrrecs públics El 1886 publicà La llibertat de testar i la institució d’hereu segons les lleis catalanes , aparegut primer a La Renaixença 1885 i traduït al francès el mateix any
Josep Antoni Trabal i Sans
Història
Polític.
Es llicencià en dret i en medicina Dirigí les publicacions esportives La Jornada Deportiva , La Raça 1922 i Sports 1923 Fou fundador de l’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari de Lluís Companys Fou elegit diputat a corts 1933 Publicà Final d’etapa 1937 S'exilià el 1939 i, en tornar, ajudà Eduard Tarragona, Fraga Iribarne, etc, i els monàrquics liberals L’any 1977 fundà el partit polític Unió Demòcrata del Progrés Social, de presència migrada en la política catalana
Ciril Amorós i Pastor
Història
Dret
Advocat i polític.
Afiliat al partit moderat, fou governador civil de la província de València 1865 i impulsà des d’aquest càrrec l’enderrocament de les muralles que encerclaven la ciutat Diputat a corts en diverses ocasions per Llíria 1867 i per Xàtiva 1881 Distingit partidari de la Restauració, formà part de la junta de notables que redactà, de fet, la constitució del 1876 Fou diverses vegades degà del collegi d’advocats de València, i presidí la societat cultural Lo Rat-Penat 1886
Zulfikar Ali Bhutto
Història
Política
Polític pakistanès.
Estudià als EUA i a Anglaterra Durant el govern d’Ayub Khan ocupà diversos ministeris 1958-66 en acabat, però, passà a l’oposició i fundà el partit popular El 1970 aquest guanyà les eleccions generals del Pakistan Occidental Vice-primer ministre del govern Yaya Khan, quan aquest caigué es convertí en president, primer ministre i administrador de la llei marcial 1971 Inicialment reformista, més tard es moderà El 974 reconegué la independència de Bangladesh Deposat per l’exèrcit 1977, fou executat
Eduardo Acevedo Díaz
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894
Arnaldo Forlani
Política
Polític italià.
Diputat democratacristià d’ençà del 1958, fou secretari polític 1969-73 i 1989-92 i president 1980-82 i 1986-89 del seu partit, i ocupà diversos ministeris d’Inversions de l’Estat 1969-70, de Defensa 1974-76 i d’Afers Estrangers 1976-79 L’any 1980 fou nomenat primer ministre, però dimití 1981 arran de l’escàndol de la lògia francmaçònica P2, i ocupà el càrrec de viceprimer ministre en el govern de coalició presidit per Bettino Craxi 1983-87