Resultats de la cerca

Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…

Vida i obra Fill de pares mallorquins, la seva vida professional i literària ha estat sempre vinculada a Mallorca i, secundàriament, a Barcelona, on es llicencià en biologia 1969 i en ciències de la informació 1977 Responsable de la secció de ciències biològiques de la Gran enciclopèdia catalana 1972-80, director d’"Ucronia" d’Iniciativas Editoriales 1977-80, collecció literària vinculada a la revista alternativa El Viejo Topo , i també cap del Servei de Comunicació, Recepció i Enllaç de la Universitat de les Illes Balears 1984-1996 Membre de diversos moviments de renovació dels anys setanta…

Anà a París 1911-14, on féu el seu primer quadre abstracte Tornà, amb el seu germà Naum Gabo, a Moscou i signà el Manifest Realista 1920, de tendència constructivista El 1922 ambdós deixaren Rússia i s’establiren definitivament a París, on realitzaren en collaboració les decoracions del ballet La Chatte de SDiaghilev Pevsner obtingué el segon premi del Salon des Réalités Nouvelles 1946 pel seu Monument al pres polític Les seves escultures són formes en expansió constant a partir de superfícies de torsions simètriques, en les quals la llum fa un paper important Tot això suposa la negació del…

Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on collaborà amb Ch…

Principalment paisatgista, tenia una gran admiració a JF Millet En les seves obres es destaca l’harmonia del colorit i la suavitat de la llum Barca de pesca arrossegada a la riba 1883 Gemeentemuseum, la Haia

Fou membre del Grup d'Elx Participà en moltes exposicions internacionals Fou un dels promotors del Museu d’Art Contemporani d’Elx, on hi ha obres seves, així com a d’altres museus d’arreu de l’Estat espanyol

Fou, a Haarlem, el cap d’una escola de pintura manierista 1590-1600, però és molt més important la seva obra com a historiador de l’art Escriví Het Schilder Boeck ‘El llibre de la pintura’, publicat a Haarlem el 1604, biografies de pintors italians, flamencs i alemanys dels s XV i XVI els valors principals d’aquesta obra són el d’ésser la primera història de la pintura nòrdica i el de reconèixer-ne per primera vegada l’originalitat

Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule major de la seu de Tortosa…

És un típic representant de la pintura galant de l’època de Lluís XV