Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
cadell
Història
Membre d’un dels dos bàndols en què era dividit el Principat de Catalunya, contraposat al dels nyerros, que tingué la major activitat durant el primer terç del segle XVII, moment de la màxima expansió del bandolerisme
a Catalunya.
El nom de cadells, per a designar una fracció, apareix ja el s XIII, i estigué vinculat a la família Cadell nyerro Els primers anys del s XVII, a la plana de Vic, rebien el nom de robusters , del bisbe de Vic Francesc Robuster i Sala, cap de la fracció vigatana Durant la guerra contra Felip IV, els cadells, i entre ells Josep Fontanella i Josep Margarit, gaudiren d’una notable influència política Ha estat suggerit que els cadells representaven els interessos dels pagesos, o bé els drets de les ciutats, contra els dels senyors, representats pels nyerros
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als…
Crònica de Pere el Cerimoniós
Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa.
L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…
,
moneda de quatern
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa encunyada pels reis Alfons I (que la introduí el 1174) i Pere I de Catalunya-Aragó.
Era de billó amb dues parts de coure i una d’argent, aliatge que equival a una lliga de vuit marcs de coure i quatre d’argent Es bateren diners diner de quatern de llei de quatre diners i òbols Els d’Alfons duien a l’anvers una creu equilateral sobre un llarg pal i a cada banda un anellet, amb la llegenda BARCINO i al revers una gran creu equilateral portada trencant la continuació de la llegenda CI-VI-RE-XEls de Pere I una gran creu trencant la llegenda PE-TR'-RE, amb lanelletes als angles a l’anvers, i al revers la llegenda BARCINONA voltant una creu amb l’anell central
temporal de llevant
Meteorologia
Temporal característic de Catalunya i el País Valencià, en el qual predominen vents de llevant i pluges persistents.
Té una durada d’uns quants dies i es presenta, principalment a la tardor i a l’hivern, associat a una àrea de baixes pressions a la Mediterrània occidental
murri
Història
Al Principat de Catalunya, als s. XVII i XVIII, vagabund que circulava en colla, amb dones i fills.
Vivien del que robaven, del contraban i de les almoines dels monestirs i els grans casals
la Febre d’Or
Història
Nom amb el qual és designat a Catalunya el període comprès aproximadament entre el 1871 i el 1885.
Es caracteritzà pel boom del mercat del vi coincidint amb l’aparició de la filloxera a França, l’augment de les inversions a les indústries metallúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom, i de coure i l’estabilitat política de la Restauració La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la filloxera a l’Empordà 1879 i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novella La febre d’or
Costumes de la Mar
Dret català
Història del dret
Col·lecció d’usos i costums de dret marítim, redactada a Catalunya per autor desconegut a mitjan s XIII.
Recull d’usos i fonts jurídiques de diverses procedències, algunes molt anteriors, aplegava, per tant, el dret comú consuetudinari de la Mediterrània Serví de base per a la formació del Llibre del consolat de mar
el Castell Nou de Nàpols

L’arc triomfal d’entrada del Castell Nou de Nàpols
Dr.Conati
Castell
Palau
Edifici militar i residencial, construït a Nàpols pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó a mitjan segle XV.
Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i vuit torres emmerletades es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus allegòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera 1457, amb volta estrellada de 26 per 26 metres A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior L’edifici ha estat restaurat modernament amb molt…
Consell de Pesca i Afers Marítims
Dret
Òrgan de participació, assessorament i consulta en matèria de pesca i accions marítimes de la Generalitat de Catalunya.
És un òrgan adscrit al departament competent en matèria de pesca i accions marítimes regulat a la Llei 2/2010, de 18 de febrer, de pesca i dsacció marítima L’integren representants del departament competent en matèria de pesca, representants d’altres departaments de la Generalitat, agents vinculats al sector de la pesca, representants d’entitats marítimes i de pesca de lleure i d’entitats conservacionistes i de recerca Té, entre altres funcions l’emissió d’un informe preceptiu sobre els avantprojectes de llei i les disposicions de caràcter general del departament competent en matèria de pesca…